Arriscar la vida en
esports com l'alpinisme amb l'intent de pujar els cims més elevats
del món pot semblar una temeritat que només poden dur a terme
aquelles persones ben preparades que coneixen i estimen la natura.
Per aquest motiu, els qui no tenim aquest coratge i preparació ens
hem de conformar amb fer ascensions de menys complexitat, o bé,
veure les grans gestes i objectius inassolibles per a molts de
nosaltres a través de la finestra que proporcionen els llibres i el
món audiovisual. Aquest últim, fa temps que mostra la muntanya a
través del documental, un gènere cinematogràfic molt desmarcat de
la ficció que preten presentar la realitat des d'una perspectiva
informativa; així com també a l'hora de fer pel·lícules i grans
produccions d'aventures cinematogràfiques. En aquest sentit, a
continuació m'he volgut centrar en els programes i films documentals
enfocats al muntanyisme i fer esment d'una pel·lícula d'aventures
que el converteix en el seu element principal. La finalitat d'aquest
post és, doncs, copsar com s'ha plasmat l'alpinisme al món
audiovisual.
Primerament,
vull destacar un dels grans programes pioners
del format documental
de
muntanya que
hi ha a Espanya i s'emet setmanalment els diumenges al segon canal de
la televisió pública espanyola des
de fa bastants anys,
Al filo de lo imposible,
un
serial
documental
d'esports d'aventura i alpinisme. Si cliqueu sobre el nom del programa hi ha un enllaç que us permetrà veure el documental que es va emetre en motiu de l'ascenció al K2 l'any 1994 i
que va estar dirigit i realitzat per Sebastián Alvaro.
En la mateixa línia
que aquest serial documental esmentaré un film documental anomentat
L'altra cara del K2 (2004),
produït per Televisió de Catalunya i realitzat per Narcís Noguera
i Xavier Casillanis que té una durada d'un 30 mintus aproximadament
i es basa en l'expedició catalana que es va dur a terme al K2 l'any
2004 en què es volia assolir l'ascensió del cim més complicat del
món a través de la via més difícil, la Magic Line. Cal destacar
que la majoria d'imatges de l'ascensió són recollides pels mateixos
alpinistes cosa que aporta més autenticitat al documental.
Aquests dos documentals
els podem emmarcar dintre de la modalitat expositiva, atès que en presenten un narrador que explica com es van desenvolupant uns fets o esdeveniments. A més, també hi intervenen testimoniatges i protagonistes de les mateixes expedicions. En el cas de L'altra cara del K2 es dóna molta importància al narrador
omniscient (veu over), preval un so asincrònic, és a dir, que no es correspon a les imatges (quan hi ha intervencions i sona música mentre surten imatges de l'expedició). A la vegada, aquestes també serveixen com a il·lustració del que succeeix. Així, doncs, podem copsar característiques bàsiques de la modalitat expositiva apareguda als anys 30.
Aquest tipus de
programes i films documentals han donat peu a altres programes amb
formats més diversificats com és el cas de Temps d'aventura (Canal 33), enfocat als esports d'aventura amb
reportatges afegits al mateix programa, o el cas de Desafío
Extremo (Cuatro),
un programa d'aventures presentat per Jesús
Calleja.
Més
recentment, hem pogut gaudir d'un altre film documental sobre
muntanyisme, aquest cop protagonitzat pel corredor, esquiador i
alpinista Kilian Jornet i dirigit per
Sébastien Montaz-Rosset. A fine line
(2012)
ens explica la
seva trajectòria, la seva filosofia de vida, la
seva manera d'entendre l'esport i la
natura, un film a través del qual podem descobrir els projectes
que té entre mans. És
un film documental que no té un narrador que vagi explicant els
esdeveniments que es van succeint, agafa un
tret de la modalitat documental interactiva. La
història no és explicada per una veu externa sinó
a partir dels seus protagonistes i testimonis que la conformen; és
el que s'anomena suma de veus individuals.
A
trets generals, podem copsar diferències
en el tipus de narrador dels tres documentals esmentats, però els
tres donen un paper molt destacat als testimonis i protagonistes del
documental i volen mostrar el que succeeix
a la realitat. Això aporta proximitat
i a la vegada subjectivitat; en els tres documentals s'expliquen
vivències
personals i s'hi exposa la cara més agra de l'alpinisme, la mort.
En definitiva, aquests documentals intenten reflectir l'alpinisme, la
muntanya, des de diferents perspectives, construint a partir d'una
realitat existent.
Tanmateix,
com ja hem dit, l'alpinisme ha estat protagonista
de pel·lícules i films de gran format, com és el cas de la
pel·lícula d'aventures
nordamericana
Límit Vertical
(2000) un
film d'acció dirigit
per Martin Campbell, amb actors com Bill Paxton, Scott Glenn o Chris
O'Donnell, ambientat
a la mítica i ja esmentada muntanya del K2, en el context d'una
ascensió que es troba en condicions de temps adverses i fa que
l'expedició no pugi tornar. Això
fa que hi hagi una missió de rescat al voltant de la qual es
desenvolupa tot l'entramat de la pel·lícula.
Pel
que fa als aspectes argumentals, és la típica pel·lícula d'acció amb
final feliç.
Tot
i això,
el film aprofita l'espectacularitat
de la muntanya per
fer una representació
d'aquesta
molt ben simulada, i
moltes vegades hi ha una sobreespectacularització, probablement amb
la intencionalitat d'impressionar
l'espectador.
Amb
aquests exemples, doncs, podem veure
la importància del documental i les pel·lícules d'aventures
a l'hora de
conèixer el món de l'alpinisme i
poder-nos apropar a llocs sovint inaccessibles.
Moltes
gràcies.
Salut.
Salut.
Joan López i Soler
Grau en Periodisme
Crec que aquest es un molt bon apunt i l'alpinisme es un camp molt ampli que encara queda molt per descobrir. La veritat es que com a públic a vegades no copsem tot el que hi ha darrere. Així personalment crec que moltes de les imatges com has comentat siguin recollides pels propis protagonistes, encara dota d'una espectacularitat més gran el relat. En aquest sentit que tinguem imatges de primera mà es mes real i et fa sentir de més a prop tot el que envolta al protagonista. Et submergeix al relat.
ResponEliminaCrec que pel·lícules com aquestes a part de ser espectaculars per les vistes que presenten, també són d'una qualitat de producció molt alta.
El panorama del alpinismo en televisión ha tenido sus representantes, muy bien mencionados en esta entrada. Estos documentales se podrían incluir en los modélos que has especificado como el de observación e interacción, aun que yo le daría un voto más al performativo, ya que lo importante de estos documentales o programas, es mostrar la dureza del camino para llegar a la cima. Aun que este tipo de publicaciones televisivas no suelen ser todo lo realista que podría ser. Ya que la audiencia es caprichosa, y quiere espectáculo, frenetismo y sentir el peligro en el comedor de casa. Hace falta decir que es un elemento indispensable si se quiere sobrevivir en televisión, no es un reproche.
ResponEliminaEn el caso del cine me ha faltado una breve mención al "Bergfilm" o cine de montaña alemán. Que fomentó el turismo de riesgo y el alpinismo en las familias ricas de Europa. Y con esto también mencionar a Pabst o Riefenstahl como autores de cine de alpinismo y de montaña del movimiento del cine de montaña de los años 30 y 40. Felicidades por la entrada, muy interesante!
A propòsit d’aquesta interessant entrada, considero que la relació que té un alpinista amb la muntanya és molt difícil de comprendre per a la majoria de persones. Als que no practiquem aquest tipus d’esport ens resulta interessant, com diu el David, ser còmplices de les seves excursions on solen arriscar la vida per tal d’assolir una meta. El seu objectiu no és altre que coronar el cim d’una muntanya després d’haver lluitat contra les seves abruptes parets i així, sentir la naturalesa en la seva pròpia pell.
ResponEliminaCom ja heu esmentat, molts són els llibres, documentals i pel·lícules que s’han fet per tal de recuperar, ja sigui en paper o en la gran pantalla, el gran treball dut a terme per aquestes persones. Dit això, estic d’acord amb què les imatges recollides pels propis alpinistes doten de més autenticitat les peces audiovisuals, així com les veus d’ells mateixos recollides en els llibres.
Personalment, penso que “Tocando el vacío” és un dels exemples on l’alpinisme mostra la seva cara més crua. Consisteix en un documental de dos escaladors britànics que van haver de fer front a unes condicions climàtiques adverses i a una lluita constant per la seva vida després de que un d’ells hagués de continuar amb una cama trencada.
Finalment, m’agradaria recomanar la pel·lícula de “127 horas” basada en fets reals. James Franco, l’actor del personatge de Harry Osborn a “Spiderman” interpreta a l’alpinista Aaron Ralston qui es va trobar amb el seu més ferotge instint de supervivència l’any 2003. L’excursionista és autor d’un llibre titulat “Between rock and a hard place” on narra els seus angoixosos cinc dies al congost d’Utah: Blue John. Així doncs, en la meva opinió, la seva i les moltes històries d’alpinistes es poden tractar com qüestions de supervivència dia rere dia.
Aida Paredes Font (Periodisme)
Primer que tot Joan,he de dir-te que hem sembla una molt bona reflexió per part teva i dir-te també que és tracta d'un molt bon apunt. Crec que la presentació de l'alpinisme com a documental trencar molt amb els horitzons del espectador, i de la típica estètica que presenten la resta de documentals, el fet de veure per primera mà, que la mort es un factor més que es troba dins del documental, dona molta veracitat i credibilitat i de la mateixa manera amplia els nostre horitzons ja que observem per dir-ho d'alguna manera el perill que suposen esports dels quals no és molt habitual veure'n competicions per la televisió o altres suports audiovisuals.
ResponEliminaJoan, com a aficionada a l'alpinisme i tot el que té a veure amb la natura, m'ha agrada't que algú ho menciones, ja que si a vegades tinc un dia lliure m'agrada anar a la muntanya a fer activitats,no tan arriscades com les que tu comentes en aquest post però sí caminar per muntanyes bastant dures. En quan al post i la teva reflexió l'he trobat molt encertada, ja que, el món audiovisuals no sempre es centra amb els mateixos documentals o pel·lícules sinò que també hi han documentals i pel·lícules dignes d'admirar pel coratge i esforç que hi ha per la persona que ho fa i també pels que jo graven.
ResponElimina