L'importància del cinema per representar els fets, fets i conflictes de les Guerres Mundials

En la meva publicació m’agradaria parlar sobre dos de les pel·lícules que vam veure a l’assignatura de Història del món contemporani el passat quadrimestre i que em va agradar: Senderos de Gloria i Noche y Niebla.

Senderos de Gloria és un molt bon exemple del paper que té el cinema alhora de representar i explicar els fets, ja que aquesta pel·lícula està basada en fets reals, i permeten aquesta acció, donar una idea i entendre el que va succeir.

És una pel·lícula que es desenvolupa en una època i un context històric molt precís, tenint en compte el gran nombre de conflictes i de moments que van succeir en aquella època, durant la Primera Guerra Mundial. La pel·lícula es situa a França, el 1916, en el front francès de Verdum, i es mostra d’una forma molt realista, el que va passar en les trinxeres i sobretot, l’atac suïcida del exercit francès contra les posicions alemanyes en Agnoc; que per cert, va ser un punt estratègic amb molta importància pel desenvolupament de la Gran Guerra.

La pel·lícula està basada en fets reals; aquesta explica la història que va succeir durant el intent de obtenir el control de Agnoc, i les conseqüències d’aquest intent, del conflicte: el fracàs. El fracàs del conflicte va ser a causa d’un atac erroni i mal planejat. 

El director, Stanley Kubrick en la pel·lícula, té com a principal objectiu mostrar la relació i la jerarquia dels que manen i els que obeeixen. Kubrick mostra una jerarquia on tots volen el poder, on hi ha una lluita per obtenir-lo. Destacar del director que va realitzar la pel·lícula a l'edat de 28 anys.

En la pel·lícula no es mostra la típica guerra contra l’enemic, sinó que es centra més en la lluita internat que hi ha, que existeix, dins del mateix exèrcit. Per exemple, l’exèrcit alemany  mai apareix, perquè no té importància per l’autor respecte l’objectiu de la pel·lícula.  A causa de la seva denuncia, no la podem considerar una pel·lícula anti- militar “externa”; el que vull dir és que la pel·lícula no denuncia la guerra, els conflictes bèl·lics, directament, sinó tot el que es mou, internament, dins de l’exèrcit i de les ordres i de cada conflicte.

El director sobretot denuncia la ignorància autoritària; fa un anàlisi de la realitat a partir de substituir els conflictes de classes socials per enfrontaments entre oficials i soldats. Segons Kubrick, exposa la situació on els soldats, en aquell moment, no tenien cap possibilitat de canviar ni millorar la seva situació i les seves condicions miserables de vida.

Finalment, comentar que Kubrick també denuncia la gran oposició entre els oficials i els soldats; sobretot a partir de com els oficials se’n porten tota la glòria de les victòries i el reconeixement per part dels politics i dels mitjans de comunicació. Tracten als soldats com si no fossin persones, fins al punt de mata’ls com si d’animals es tractessin; els drets humans i les vides dels seus soldats no tenen cap tipus d’importància per ells.

I de l'altra pel·lícula, Noche y Niebla comentar que forma part de la Segona Guerra Mundial, a diferència de la pel·lícula anterior que és de la Primera Guerra Mundial, i d'aquesta manera exposo dos exemples d'aquest cinema que mostra i permet fer una ullada a la història passada.

Igual que en Senderos de Gloria, Noche y Niebla ens permet observar, per un costat, la crueltat, el fet de no respectar res, de tenir tan clar uns ideals, que aquest passen per sobre del tracte humà. I per un altre, el sofriment desbordat dels que van viure aquella situació en la seva pròpia pell. 

En la pel·lícula existeix una veu en off, que ens intenta explicar lo inexplicable. En aquesta ens trobem escenes de la situació arquitectònica d’aquell camp de concentració, un cop ja no s’utilitza. I el material gravat pels mateixos nazis durant aquell període, fet que encara empitjora la situació, ja que ells eren conscients del que feien, i es sentien orgullosos.

M’ha semblat impressionant la facilitat, per part dels nazis, en crear camps de concentració, de crear una certa jerarquització, diferents classes en els camps, el fet de aconseguir una producció a partir del sofriment humà, de mata per diversió,... considero que és inexplicable com una persona, o un grup de persones, poden pensar d’una forma tan perversa;  de com és pot pensar en com treure el màxim de benefici, sense caure en cap moment, en l’idea de que darrere de tot això, hi ha milers de persones sofrint i morint dia a dia.

Em considero una persona bastant receptiva i amb la ment oberta, però crec que mai acabaré d’entendre situacions com les viscudes als camps de concentració, tan per part dels nazis als jueus, com d’altres dictadures on hi ha hagut algun tipus de esclavització i explotació humana. No mentre al cap la idea de com unes persones utilitzaven a unes altres per fer experiments químics i mutilacions experimentals, o com s’intentava dia a dia humiliar a aquest, per fer-los sentir vulnerables i culpables d’aquella situació.

Considero que els nazis alemanys ho tenien tot massa pensat, planejat, perquè és inexplicable pensar en com en un parells d’anys pot sorgir l’idea de identificar les persones que hi ha en un camp de concentració amb un triangle, amb inicials,... o com hi havia propaganda, al principi, sobre que els camps eren uns llocs amb habitatges, amb hospital,etc, provocant l’idea d’un lloc agradable i fomentant la seva acceptació.

Durant la pel·lícula una de les coses que més m’ha impactat és com en alguns camps hi havia zoo, una orquestra, etc, és a dir, els camps, per als nazis alemanys, era un lloc de diversió, era un lloc sense relació amb el sofriment humà o , era un lloc on el sofriment humà era divertit.

És una pel·lícula que permet observa el que som capaços de fer les persones humanes, i el que som capaces de suportar.

També comentar la maquiavèl·lica idea d’utilitzar el cos humà mort per fer abono o sabó. En la meva opinió, hi ha un límit, o hauria d’haver un límit dins de cada persona per ficar-se al lloc dels altres i saber el que està bé i el que no, o com es sentiria aquella persona pensant que una de aquelles persones podria ser el seu germà, la seva dona, el seu fill,... Penso que el cas dels camps d’extermini no té, en un principi, moltes diferencies amb els fets que passaven durant l’Imperialisme i el tracte que rebien els habitants dels poblats indígenes per part dels colonitzadors, ja que en aquelles situacions, els indígenes també devien viure en un infern.

Finalment, dir que considero que és una gran pel·lícula, tot i que hi ha imatges que impacten molt. És una pel·lícula que et permet fer un salt en el temps i obrir els ulls del que va passar realment i com podia arribar a ser un dia a dia en aquells camps. Et permet, tan conèixer la postura, les idees , les intencions, dels creadors de tan dolor: els nazis alemanys; com el sofriment de les persones que van viure alguna etapa de la seva vida dins d’aquells filferros amb espines, i dels que van morir.

Totes dos pel·lícules han estat comentades a partir de informació de Internet, de llibres de Història i comentaris de classe.

Gràcies pel vostre temps,
AIDA RIBAL- Publicitat i Relacions Públiques