ELS DE FORA SÓN DOLENTS.

Des de l’antiguitat la vida extraterrestre ha sigut un tema present a la literatura. Més tard, amb la aparició del cinema i el gènere de ciència ficció , la vida extraterrestre es va convertir en un dels temes principals.

vida extraterrestres es representada com a vida intel·ligent que amb intencions mes o menys bel·licoses acaben establint comunicació amb la terra i els seus habitants. Un clar exemple del començament d’aquest gènere seria els curts de Méliès, com ara “Viatge a la Lluna” (1902) on apareixen diferents éssers provinents de la Lluna i altres planetes i que representen com les persones imaginen la vida extraterrestre.

Els alienígenes han sigut representats de maneres molts diverses des de éssers fastigosos i malignes fins a herois que salven la Terra. És difícil classificar la gran varietat de representacions que hi ha hagut dels alienígenes al cinema però, en resum podem classificar-los en quatre tipus:

-     Humanoides: Éssers que imiten la antropologia humana o s’hi assemblen bastant, tenim grans exemples al cinema com ara Superman, alguns protagonistes de “Star trek”, o els éssers creadors del principi de la pel·lícula “Prometheus” (2009).

-    Éssers estranys: Éssers amb cossos inusuals, tot i que són cossos simètrics amb mobilitat pròpia passants des de característiques tenebroses i sinistres com ara “Alien” o els éssers de “La guerra dels mons” a éssers entranyables i bondadosos com ara E.T o a “Monstres contra Aliens” (2009). 

        

 -   Éssers no antropomòrfics: Ens costa acceptar que hi ha coses amb vida que no tenen un cos antropomòrfic, ja que solem associar d’aquesta manera les nostres relacions. Éssers que tenen un propi metabolisme i que poden arribar a ser des d’un oceà com a “Solaris” (2002) o una piràmide metàl·lica gegant com a “Oblivion” (2013).

-    Éssers tecnològics: Éssers creats amb tecnologia avança que possiblement han sigut creats per una altre espècie més avançada i enviats a investigar, invair o destruir algun indret. Clar exemple a “Ultimàtum a la Terra” (1951) o la nova versió (2008).

Tot i haver diverses formes de representació, la ciència ficció de forma general ha emmarcat la vida extraterrestre com a visitants malvats que venen amb la missió de conquistar o destruir la Terra. Aquesta idea de maldat  ha passat per diferents moments, dels quals ha aprofitat successos per alimentar la seva trama com ara als anys 50, on la carrera aeroespacial entre els nord-americans i els russos va ser fructuosa per al cinema, ja que es van filmar varies pel·lícules sobre la invasió alienígena de la Terra de forma bèl·lica. Exemples són “La invasió dels lladres de cossos” (1956) o “Ultimàtum a la Terra”(1951), totes dues de sèrie B.

Més tard, el boom d’aquest gènere sorgeix als anys 80 amb sagues com ara “Depredator” o “Alien”, les quals han contribuït molt  a emmarcar a la imaginació de moltes persones la idea de vida extraterrestre com a éssers sinistres i amb males intencions. S’ha creat un estereotip d’alien que juga amb el misteri, la curiositat i la por de la gent. Així, cada vegada que es parla de l'evidència de vida extraterrestre, es cau en el nerviosisme i el morbo a voler saber si és veritat o no. El públic es pregunta  si alguna vegada poden atacar des dels seus plats voladors, o si els podran conèixer en un futur proper, o potser comunicar-se  telepàticament amb ones llançades des dels seus grans caps. Malgrat tot, no hi ha certesa de la seva existència, però el que sí es sap és que al món del cinema han estat mostrats com els grans dolents capaços de destruir el món amb un sol raig propulsor de les seves enormes naus platejades.

Finalment, es clar que la indústria del cinema ha fet un gran negoci amb el gènere alienígena, el qual quasi sempre ha sigut un tema clau de ciència ficció amb èxit, que s’aprofita com ja hem dit de la curiositat humana per saber el seu futur, o simplement gaudir una estona de ciència ficció que potser, algun dia pugui arribar a ser certa científicament.

Cristina Pérez Vela