EFECTES DE LA PUBLICITAT EN ELS VOTANTS.
La finalitat d'aquest anàlisi consisteix en comprovar si existeix una relació directa i/o impacte de la publicitat durant les campanyes electorals en els individus.
Els efectes de la publicitat respecte les persones, les seves idees, estereotips i formes d'opinar són evidents, molts autors han investigat sobre això, però el tema a tractar es redueix a la publicitat en l'àmbit polític i concretament en els efectes sobre el vot dels individus.
Considero que és un tema de gran rellevància social, ja
que engloba tota la població votant com a subjecte d’investigació. És important
conèixer com ens influencia la publicitat electoral i com ens persuadeixen, si
es que ho fan, per decantar-nos cap a un partit o un altre.
Alguns dels autors que han investigat i analitzat sobre
aquest fet són Orlando D’Adamo i Virginia García. Els quals van realitzar un
anàlisi empíric (2004) sobre com van
influenciar les campanyes electorals en la decisió de vot de la societat
votant a les eleccions del 2003 a Argentina. Després de realitzar nombrosos seguiments, estudis i enquestes, algunes
de els conclusions a les que aquets autors van arribar són les següents:
Ø
Les
campanyes electorals presenten una veritable “batalla” en la comunicació.
Ø
Tant
les campanyes com els sondeigs tenen influència en la decisió de vot, cosa que
es reconeix fins i tot per els propis ciutadans.
Ø
Sobre
les clàssiques funcions de les campanyes electorals, de reforç ideològic,
formació d’aptituds, etc, conclou que a més també actuen fins al punt de
convèncer al individu de votar a un partit o un altre (diferent del que havia
pensat el ciutadà inicialment).
Ø
Aquesta
influència destaca sobretot en els votants denominats independents i en els electors
fràgils.
Ø
Existeix
una gradació en el impacte publicitari sobre la població votant depenent de
diferents factors com el nivell adquisitiu econòmic, la formació acadèmica i la
zona geogràfica o resideixi.
Ø
En les
campanyes es produeix una comunicació persuasiva respecte les opinions,
aptituds, etc. Però també es fa un efecte de conversió, on el votant pot canviar
per complert la seva decisió de vot.
Ø
Es
confirma la presència de la videopolítica
, ja que els subjectes enquestats afirmen que el que més recorden de les
campanyes són les imatges o comentaris televisius. Destacant notablement la
importància de les imatges “disponibilitat
heurística”.
Hola Irene!
ResponEliminaM'ha agradat molt el post i el tema de què parles m'interessa especialment! Les estratègies comunicatives de cada partit són claus a l'hora de concórrer a unes eleccions, però segurament allò que en fa variar la influència és el públic a què arriba: és evident que si les campanyes electorals segueixen tenint vigència és perquè hi ha una gran massa d'electorat indecís.
M'ha sorprès que l'estudi al qual et refereixes també destaqués que hi ha una part d'electors que, tot i estar convençuts de la seva opció a l'inici de la campanya, canvien d'opció gràcies als missatges publicitaris d'aquesta. M'ha sorprès, perquè personalment i des de la ignorància, estava convençut que la publicitat en política (i especialment en el moment de descrèdit i desafecció actuals) tenia un efecte molt reduït i que tan sols afectava, com deia, a la població més indecisa (als quals jo anomenaria més aviat "dubtosos", atès que no crec que no descartin cap partit).
També m'han sorprès els factors que ajuden a fer més o menys gran la influència de la publicitat electoral; mai no hagués pensat que aquesta influència anés, entre d'altres motius, determinada pels factors que explica l'estudi.
I un parell d'apunts més: respecte a l'exemple que poses de la campanya de CiU de les darreres eleccions, cal dir que crec que, precisament aquesta imatge, de l'Artur Mas imitant el Messies, va perjudicar més que beneficiar: una mala gestió comunicativa en la campanya electoral pot comportar l'efecte contrari que es busca, la fuga de vot en aquest cas.
Finalment, em sembla molt interessant l'última pregunta que planteges. Jo em nego a pensar que el periodisme estigui en decadència. Potser és perquè nego la major i no crec que hi hagi imposicions de partits polítics que vetin la llibertat del periodisme a l'hora de treballar. Almenys en el nostre entorn més proper. Si bé si que hi ha intents de control dels mitjans de comunicació, aquells que són de referència, malgrat tenir una tendència política determinada, no reben l'assot de la política més excessivament que abans. I encara que fos aixím segurament el que sí que està en perill és el sistema públic de mitjans de comunicació amb les retallades que la crisi econòmica obliga a fer. Deixar perdre els mitjans públics a Catalunya deixa de garantir el dret a la informació dels ciutadans i anihila un model comunicatiu exemplar i reconegut arreu.
Gràcies per parlar d'aquest tema i per introduir aquest debat, em sembla molt interessant!
Gerard Recasens
És cert que les campanyes publicitaries electorals influeixen en els electors, però cal dir que la predisposició inicial normalment és el que més compte. Per això els anuncis electorals estan més adreçats per aquelles persones que volen votar però no saben a qui, en aquest col·lectiu és on té la major influència. Estic totalment d'acord en els factors claus que intervenent a l'hora de persuadir a un votant. Actualment es podria dir que el factor més essencial és l'econòmic, prova d'això són les passades eleccions al Parlament de Catalunya, on CIU ha tingut una baixada increible, encontra de tots els pronòstics, entre altres coses, per les retallades que va a dur a terme i per tota la política econòmica que ha realitzat i realitza. Personalment penso que els altres factors són més irrellevants, però també són importants.
ResponEliminaNo crec que el periodisme estigui en decadència, si no que simplement està, com diuen al video, al servei de fer promoció als partits polítics i als governants del país. A diferència del Gerard penso que no hi ha cap llibertat periodística, tot el periodisme està condicionat a una ideologia ja sigui d'esquerres, de dretes o de centre, perquè qualsevol mitjà de comunicació està finançat per una sèrie d'empreses o persones que no permetran que s'imposi unes idees diferents de les que tenen, per tant es pot dir que no hi ha una llibertat periodística plena, a no ser que pel teu compte et montis un blog, o coses així. I també en oposició al que diu el Gerard penso que el nostre entorn més proper és un gran exemple de la imposició política al nostra entorn més proper en els mitjans de comunicació, prova d'això és l'acomiadament d'Ana Pastor, o molts altres periodistes, el temps proporcional que han d'utilitzar els informatius durant les campanyes electorals... tot això ho considero grans imposicions.
Gran tema per tractar Irene! Enhorabona
Gràcies per la teva participació Marina! Em sembla molt adient la teva resposta, i vull fer-te saber que en la meva opinió estic totalment d'acord amb tu, respecte al llibertat periodística. Jo també considero que tota cadena, redacció o canal de radio està sotmès a uns valors o ideals que determinen la ideologia de l'empresa. Amb això és evident el marc de restriccions o limitacions d'opinions amb les que treballen les diferents empreses periodístiques. Tampoc condsidero que ens trobem davant una decadència propiament dita, per que hi han opinions, articles i notícies de qualsevol tipus, de manera que el ventall d'opinions del que disposa la població és ampli.
EliminaMoltes gràcies per la teva participació!
Ei Marina,
ResponEliminade fet estem bastant d'acord... em referia més aviat a les imposicions a l'hora d'informar (purament); als temes a tractar i a la manera de fer-ho... crec que els mitjans privats, en aquest sentit, no estan adulterats més enllà del què ja és la seva línia ideològica.
Altra cosa són els mitjans públics... evidentment que l'acomiadament de l'Ana Pastor o les limitacions dels tempos en campanya són aberracions democràtiques! Quan parlava d'"entorn més proper" em referia als mitjans locals, per això no crec que no hi hagi cap llibertat periodística.
Els exemples que poses, Marina, ve a ser el que deia abans de que no podem deixar perdre el sistema públic de mitjans de comunicació; ni tolerar aquests atacs polítics i centralitzadors (i més aquí a Tarragona, que ho vivim de prop amb la mateixa CCMA).
Precisament contra això, crec que el millor antídot és la perseverança del periodisme! I salvant alguns titelles, n'hi ha...
Salut!
Gerard
Ei Marina,
ResponEliminade fet estem bastant d'acord... em referia més aviat a les imposicions a l'hora d'informar (purament); als temes a tractar i a la manera de fer-ho... crec que els mitjans privats, en aquest sentit, no estan adulterats més enllà del què ja és la seva línia ideològica.
Altra cosa són els mitjans públics... evidentment que l'acomiadament de l'Ana Pastor o les limitacions dels tempos en campanya són aberracions democràtiques! Quan parlava d'"entorn més proper" em referia als mitjans locals, per això no crec que no hi hagi cap llibertat periodística.
Els exemples que poses, Marina, ve a ser el que deia abans de que no podem deixar perdre el sistema públic de mitjans de comunicació; ni tolerar aquests atacs polítics i centralitzadors (i més aquí a Tarragona, que ho vivim de prop amb la mateixa CCMA).
Precisament contra això, crec que el millor antídot és la perseverança del periodisme! I salvant alguns titelles, n'hi ha...
Salut!
Gerard
Hola Gerard, crec que tens molta raó en tot el que dius i sobretot com ho argumentes. Com ja he dit a Marina, jo personalment, em declino per defensar que no hi ha una decadència en el periodisme, ja que aquest ens mostra ideologies i opinions de tot tipus, cosa que manté la riquesa informativa. Tot i aixó si que em sembla poc professional la manera de tractar segons quins temes o noticies pel que fa a canal diferents, per exemple.
EliminaDe totes maneres em sembla molt bona la teva opinió i estic molt agraïda de al teva participació.
Gràcies!
ResponEliminaBones Irene, t’haig de dir que has escollit un tema molt interessant, del qual m’agradaria saber moltes més coses!
Tot i això, crec que en les últimes eleccions la influència mediàtica sobre la decisió del vot ha tingut poca importància. El tema central de les eleccions catalanes era el dret a decidir, i qualsevol persona té suficient personalitat com per decidir per ella mateixa sobre un tema d’especial transcendència.
No crec que les campanyes o la influencia mediàtica hagin fet canviar l’opinió dels votants.
D’altra banda, és cert que existeixen factors com el nivell econòmic, la formació acadèmica i la zona geogràfica que s’han de tenir en compte a l’hora de votar. És més, la família també és un factor decisiu que influirà en la ideologia dels seus membres. Les persones que tinguin un nivell econòmic alt votaran un partit determinat que afavoreixi més els seus interessos, en canvi, una persona de nivell econòmic baix, lògicament, votarà un altre tipus de partit.
Per últim, crec que si que és veritat que el periodisme està en decadència. Des del meu punt de vista s’hauria de promoure un periodisme lliure i just, sense interessos econòmics o polítics al darrere. Si volem tenir un país amb bona salut democràtica, hem de tenir un periodisme democràtic i lliure, sense imposicions que el condicionin, ja sigui la llei electoral o qualsevol altre.
Perquè, per exemple, aquesta llei electoral l'únic que fa és afavorir als partits majoritaris tenint un major espai electoral a la televisió. Això provoca la creació d’un circuit tancat que farà que sempre s’afavoreixin als partits grans i els petits hauran d’espavilar-se com sigui per emergir i tenir més ressò mediàtic.
Jordi Pascual, Periodisme.
Hola Jordi, respecte el tema del qual em parles, les eleccions catalanes, estic d'acord que aquí ha tingut poca importància mediàtica, tot i que tampoc ha sigut nul·la, evidentment.
EliminaEstic totalment d'acord amb el factor que m'afageixes. Jo també considero que la família i els valors que es transmeten tenen un gran paper a l'hora de determinar la decisió dels fills per exemple.
Finalment, gràcies per aportar el teu punt de vista respecte el debat que plantejo sobre la llibertat periodística i si hi ha o no decadència. Estic d'acord amb la teva opinió i em sembla molt correcte la teva argumentació.
Gràcies per la teva participació!
Hola Irene! Crec que el teu post és força interessant a més a partir de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya crec que és un tema que està bastant d'actualitat.
ResponEliminaPersonalment considero que la publicitat electoral no va dirigida a un públic crític i que coneix la política de ben aprop sinó a persones que es troben confoses a l'hora de votar, tot i així considero que aquest tipus de publicitat o bé pot influir en les persones de manera positiva (fent que finalment votin al partit polític) o de manera negativa, és a dir, creant opinions crítiques i adverses.
Dèlia Ramírez - Periodisme