THE NEWSROOM ENS APROXIMA EL PERIODISME INDEPENDENT

Aron Sorkin, ens porta el millor de la seva ficció amb un guió que és centra en els successos que passen al món real. The Newsroom, amb aquest nom, Sorkin va batejar la seva última obra. Una trama política i periodística que reflexa la televisió més actual dins de la pròpia televisió actual, ensenyant-nos els ideals del periodisme. La sèrie descriu la opinió que te el guionista i director sobre el que hauria de ser el periodisme, un periodisme independent, objectiu i realista que solament expressa allò que és sap amb certesa. 

D'aquesta manera Sorkin ens presenta aquesta sèrie amb un capítol que qualifico de "bomba" en que un personatge aparentment de caràcter tranquil i sever, es troba fent una conferència a una universitat juntament amb dos invitats més que són de postures polítiques absolutament oposades, mentre ell es troba callat observant la discussió dels seus dos companys, una jove alumne de la universitat els llença una pregunta en que els demana que diguin amb poques paraules, perquè els E.E.U.U és el millor país del món, els dos invitats responen amb paraules elogiant el seu país nombrant entre elles la paraula llibertat, i aquí es quan el protagonista explota de la següent manera...

 

Amb aquesta resposta, amb aquesta reacció del protagonista comença la sèrie, a partir d'aquest moment la vida del protagonista pega un petit gir que el fa canviar de direcció com a professional, on amb l'ajuda de la seva productora Makenzie, amb la qual havia tingut una relació en el seu passat, formen un grup de periodistes joves que seran els realitzadors i editors del programa Noticias Noche de la cadena ACN, aquest però serà boicotejat per la direcció de la cadena ja que en el noticiari critiquen a polítics, empreses i institucions que tenen interessos econòmics amb la pròpia cadena, i es per això que des de dalt intentaran boicotejar el programa per evitar conflictes amb el que vindrien a ser de manera indirecta la seva font de finançament, però tindran poc èxit en el seu primer intent. Per altra banda aquesta sèrie de la cadena HBO, tot i que té un protagonista principal que és Will McAvoy, és juga molt amb el protagonisme de la resta de personatges, on  l’atenció de la sèrie no solament és centra en la vida de Will, sinó que també ens va mostrant la vida de la resta de periodistes que formen part del grup de treball de Noticias Noche, en que per exemple entre alguns dels seus membres hi han històries de amor, disputes, baralles i reconciliacions.

En quan al ritme del capítol, va de menys a més. Com més estona ho portes veient més coses passen i d’una manera més ràpid, i automàticament d’aquesta manera fa que com més minuts portes veient més vols seguir veient perquè la rapidesa dels fets va augmentant.

Per el que fa una mica al contingut dels moments Sorkin mescla moments dramàtics i còmics per ajudar a aconseguir aquell ritme i per a distendre els moments més durs.

El motor del relat de The newsroom és el conflicte entre el que convé aconseguir a tota costa un negoci rendible, alts índexs d'audiència, fama afalagadora, èxit social mitjançant les astúcies que siguin necessàries el embut, la dissimulació, la hipocresia per no dir la mentida, i el que li convé al conjunt de la societat democràtica per ser millor, més conscient, plena, digna, il·lustrada, culta, justa, solidària i raonable. I el pedestal imprescindible per edificar aquesta millora social passa per la informació, per ser un ciutadà ben  informat pels mitjans de comunicació. Aquesta és la religió de Will McAvoy! I això és el que persegueix en la ficció, per obra i gràcia de Sorkin, que així està declarant el fart que està que ningú faci això a la maleïda realitat i per intentar traduir el seu ideal sobre el periodisme ha rebut una crítica molt dura, en que el que ens presenta el director i guionista no més que un ideal utòpic que no va enlloc i l’únic que vol és vendre mitjançant la demagògia.

Finalment podem dir que els protagonistes de The newsroom s'embarquen en aquest  combat d’ideals, i crec que l’objectiu de Sorkin aconseguir  una reflexió cap el  espectador  amb la seva obstinació i que li vingui de gust seguir les seves aventures. Tot i això la meua crítica la enfoco a les relacions amoroses que hi ha en l’ambient laboral ja que crec que són poc encertades i al mateix temps poc creïbles  i que podria haver utilitzat una trama igual de comercial amb un contingut una mica més elaborat i fer molt més explícit el missatge que crec que realment vol llençar Sorkin:  La distorsió i manipulació que rep  no solament  la societat americana  sinó el conjunt de la societat mundial per culpa de la desinformació derivada de l'espectacle buit, pobre i manipulat.

Per acabar deixo una escena del primer capítol en que es veu clarament quin es el missatge que és vol transmetre amb el programa. Esper-ho que ús hagi agradat i efectivament sigueu o no de periodisme ús recomano aquesta sèrie. 

Kamel Jalloul 

Publicitat i relacions públiques.