Per a veure els seus dissenys, podeu entrar a la seva pròpia página web DESIGUAL.
Des de els seus inicis ja es van proclamar en el món publicitari, en el qual van crear diversos spots amb els lemes “Real Life”, “Magic Stories”, …fins arriba a l’actual anomenat “La vida és xula” en el qual se n’han fet dos, tot i que han creat una crítica en part negativa i a la vegada positiva, estic parlant de la campanya #TengoUnPlan (aquest format especial per al funcionament de twitter, per tal de ser trending topic que serveix per a poder ser anomenat)
Tot i els anys que fa que Desigual està en el mercat, aquest any passat 2012, s’ha donat una mica més de ressò en el món televisiu degut al seu últim spot publicitari, l’anomenat anteriorment, el qual, està composat de tres parts diferents però amb la mateixa finalitat i que han rebut una certa polèmica entre el públic, tot i que no és la primera vegada en què el públic en fa una crítica o si més no, en parla dels seus anuncis.
Tot i que, Desigual sembla ser que ja esperava aquesta reacció, pel fet que moltes firmes conegudes d’alt standing , com és el cas de Gucci, Dolce & Gabbanna, Armani, Loewe…també aposten per aquest tipus de publicitat. Una publicitat polèmica, la qual la seva intenció no és dir que compris la seva roba, sinò mostrar en aquest cas, que la vida és per a gaudir-la i no per pensar en coses tristes i indirectament et mostren que comprant la seva roba, que sobresurt de la típica que podem veure en la majoria de les botigues, aconseguiràs tot allò que et proposis, i sembla ser que és la manera de fer publicitat en la contemporaneïtat, l’anomenada publicitat postmoderna.
Cal dir, que en anterioritat Desigual, ja s’ha vist compromès amb altres firmes, com Dolores Promesas i Custo Barcelona, pel fet que, en algun moment ha copiat alguna campanya o disseny de la roba. En això vull dir, que Desigual viu en una constant amenaça pel fet ja de copiar dissenys com de crear publicitat polèmica, com també va fer en una campanya passada, la de tothom que anés a la botiga Desigual en roba interior serien recompensat en nombrosos descomptes.
Bé, després de fer una petita recordació del seu passat de Desigual, em vull centrar en els spots d’aquest últim any, 2012.
Per a tots aquells que no recordeu o no els heu vist, us en faig una petita esmena del que presenten i són tres dones que expliquen els seus plans davant d’un mirall mentres es van provant diferent peçes de roba de la marca i fa un monòleg amb una elevada carga eròtica. Tots els spots acaben amb un mateix missatge de “ La vida és xula”. També cal dir, que sembla ser que els creatius de Desigual són fans de la pel·lícula “ La cosa més dolça”.
Us faré una breu explicació de cada spot:
- En el primer spot, podem veure a la noia bonica davant del mirall on ens explica que decideix anar-se’n a Tailàndia per a poder gaudir d’un any sabàtic per la crisi i també de la seva parella i del treball per a viure amb 5 euros al dia davant el mar, per a fer-se massatges cada dos dies i de poder-se "enrotllar" amb algun surfista amb unes característiques força atractives o algun buzo també amb altes característiques físiques o també dona l’opció d’enrotllar-se amb els dos. Aquest spot, se l’ha anomenat “Vosaltres us caseu? Doncs jo me’n vaig a Tailàndia” us l’ensenyo a continuació:
- En el segon spot, veient a una altra noia bonica que decideix presentar-li per fi a la família la seva parella perquè li agrada com rasca l’esquena i com la fa feliç tres vegades al dia. La seva parella és diu Claudia i és brasilenya. Aquest spot, se l'ha anomenat “Vaig a dir-li a la meva família”. Us l’ensenyo a continuació:
- En el tercer spot, un cop més es mostra a una noia bonica que decideix mantenir una relació sexual amb el seu company de feina perquè té "xocolatines" i perquè cada vegada que passa pel seu costat no pot deixar de pensa amb “ Me’l tiro ja?” i perquè s’ho mereix diguin el que diguin les companyes de contabilitat. Cal dir que casualment aquest noi que anomena, és el seu jefe. L’Spot se l'ha anomenat “ Es que li arrancaria la roba al tío”, us l’ensenyo a continuació:
Espero que hagiu prestat atenció als spots, ja que, a continuació us faré unes preguntes per a saber que us han causat ja que, aquests tres vídeos, cada un a la seva manera, han produït molts comentaris en les reds socials, sobretot en el món del Twitter, ja que, ha arribat a ser trending topic, és a dir, una de les coses més comentaris per als usuaris de Twitter.
Les opinions són molt disperses ja que, ha creat les dos, les negatives i les positives, tot i que han sigut moltes més de negatives, ja que s’ha qualificat aquests tipus d’anuncis com a masclistes com també el contrari excessivament feministes, frívols, com també si sembla ser que se’n estiguin enrrient de la crisi als nassos de les persones, com també de si mofen als homosexuals quan han de dir a la família la seva condició sexual i així, molts més comentaris menyspreant els seus dissenys i la seva forma de fer publicitat.
En les opinions més positives tenim els comentaris com, tots hem tingut algun moment en les nostres vides de viure d’aquesta manera, de marxar i deixar-ho tot, de trencar esquemes, de fer el que vols en cada moment i deixar de pensar amb el que pensaran les altres persones.
Bé, després de tot això cal fer una petita reflexió de si es realment necessari fer anuncis tant polèmics i si és pot considerar un tipus de publicitat, tot i que diuen que és una de les millors estratègies ja que sense voler tothom en parla ja que causa una eufòria i per tant tothom vol mirar l’anunci i així fa que la gent conegui allò que s’anuncia.
En la meva opinió, no els trobo d’aquest extrem en què tothom en parla ja que, en cap moment he pensant en un anunci masclista sinò al contrari en què les noies també tenim dret a decidir en cada moment i que res ens ho ha de prohibir i que som igual de liberals que els homes i que prenem decisions i també dir que, en cap moment crec que se’ls hi fagi una ofensa als homosexuals, ja que el que vol mostrar l’anunci, es que no cal tenir tanta por que les persones que estan al seu costat ho han d’acceptar de manera natural i sense cap prejudici. També penso que el del jefe potser és el sobresurt de la normalitat en les vides però que algunes persones potser si poden sentir identificades.
Per tant, m’agradaria saber la vostra opinió:
- Que és el primer que se us ha passat per la ment al veure tals anuncis?
- Els heu considerat masclistes o anuncis fora de context?
- Desigual, té la necessitat de recorrer a aquests tipus d’anuncis?
- Vosaltres utilitzaríeu aquesta manera de fer anuncis?
- Us agraden més els anuncis que no et volen vendre res directament i que et volen fer desconectar per uns moments de la vida amb anuncis moltes vegades fictisis però que són benvinguts per a les nostres ments?
Moltes gràcies per a la vostra atenció.
Marta Sanahuja Mas.
