Per a la seva realització hi ha dos passos molt importants: el primer consisteix en un fons de color sòlid i uniforme i el segon pas l’objecte o persona que es desitja retallar o canviar de fons.
Els colors més utilitzats per portar a terme aquesta tècnica són el blau, el verd i el vermell, encara que els mes empleats son el blau i el verd ja que el vermell es troba més present a la pell humana i per tant pot portar problemes de nitidesa.
En aquests casos la primera imatge mostra el fons de color verd i la segona la incrustació sobre el fons verd d'una imatge en substitució a aquest.
Aquesta tècnica es va donar per primer cop l’any 1920 al camp de la fotografia. Amb el pas del temps i amb l’aparició del cel·luloide, aquest sistema va passar a l’industria cinematogràfica, on va ser perfeccionat fins a convertir-se en un sistema senzill i d’us generalitzat. Però, no només es veu en la fotografia i en el cinema; també es una tècnica aplicada en series televisives, en els telenotícies (en el cas de l’home del temps) i en els videoclips. Aquest últim serà el tema en el que més aprofundiré, però abans donaré pas a un exemple molt clar, de Stargate Studios, on es pot apreciar l’aplicació del croma en els grans escenaris de series de televisió i pel·lícules.
2009 / Stargate studios
EL CROMA I EL VIDEOCLIP
El videoclip s’inicia l’any 1975 amb “Bohemian
raphsody”; senzill del disc “A night at the opera” del grup Queen. Es a partir
d’aquest moment, i en els anys vuitanta, quan te lloc l’aparició del moment més
important per al desenvolupament del vídeo musical. Aquests anys canviaria la història
de la televisió, de la indústria discogràfica, de la música i sense exagerar,
també de les persones.
El croma es un dels recursos tecnològics més
importants per al desenvolupament del vídeo musical; per no dir el principal,
empleats en el videoclip. La seva aparició en els anys vuitanta ve marcada per l’ús
de colors brillants, imatges estroboscòpiques, paisatges impossibles on el
protagonista es mou, dansa o vola; constituint amb el fons un tot incert i en
ocasions demencial. Passada la moda del croma, es va optar per fons naturals
que podien ser paisatges reals o bé decorats traslladats a la zona de filmació,
fins que anys després ressorgeix el croma amb una tecnologia que permet
combinacions mes sofisticades i resultats de molta més qualitat.
A continuació us dono a conèixer una sèrie de
videoclips amb essència dels anys vuitanta, on podem observar l'utilització del Chroma Key amb canvis de fons,
fons caòtics, utilització de colors brillants i altres característiques citades
anteriorment
1980 / YMO - Rydeen
1997 / David Hasselhoff - Hooked on a Feeling
En el cas de Californication, la part on podem
veure el croma es la dels integrants del grup davant d’una incrustació del cel
com a fons.
1999 / Red hot chili peppers – Californication
2009 / Mark Gormley - Without You
Com hem pogut veure amb aquest exemples, podem
comprovar en qualsevol videoclip actual, que s’ha tornat a la utilització del
croma; però no de la mateixa manera que als anys vuitanta, on encara aquesta
tècnica era una forma d’experimentar sobre noves formes de composar, si no
d’una manera més usual arribant a l’explotació, ja que es una tècnica barata
que ha evolucionat moltíssim, visualment atractiva i impactant a l’abast de
qualsevol grup musical.
JOSE PAZ
Hola Jose, m’ha agradat conèixer la història del Croma. Sí que és cert, que actualment està molt present en el món de la televisió i del cinema perquè és una eina que a part de ser molt barata (únicament necessites un fons d’un color sòlid i la il·luminació adequada), permet estalviar-se un munt de feina i inclòs desplaçaments a llocs per gravar. Permet gravar a llocs on mai es podria gravar i recrear situacions que sense el croma serien difícils, com ara la típica de l’actor volant pel cel. Encara que de vegades es nota molt que és croma perquè no existeix la profunditat de camp que sí que està quan es grava en el lloc original i també altres cops es nota molt que la imatge del fons té diferent color que l’actor i li fa perdre la credibilitat que tant es busca. Però cada volta es va perfeccionant més aquesta tècnica amb les noves tecnologies i arribarà un dia en què no sabrem si el que estarem veient és real o croma.
ResponEliminaRaül Monterde
L'ús del croma key és present a diari com has dit en videoclips, però moltíssim també en sèries de ficció i publicitat.
ResponEliminaAvui en dia, en moltes situacions ja ens resulta pràcticament impossible diferenciar si l'escenari és real o no, com en el cas de la sèrie The Walking Dead (entre d'altres), on gràcies als making off podem veure que molts escenaris de ciutats desertes i mig destruïdes, són completament creacions digitals, on els protagonistes hi dessarrollen l'acció.
Apart d'abaratir molt els costos, l'ús del croma et permet tenir un seguit de possibilitats que no tindries en l'imatge normal, com és el cas de poder treballar per capes, o descomposar una imatge amb molta més facilitat. En sóc un fan de l'ús d'aquesta técnica. Bona publicació Jose!
Xavier Fornós