Per a veure els seus dissenys, podeu entrar a la seva pròpia página web DESIGUAL.
Des de els seus inicis ja es van proclamar en el món publicitari, en el qual van crear diversos spots amb els lemes “Real Life”, “Magic Stories”, …fins arriba a l’actual anomenat “La vida és xula” en el qual se n’han fet dos, tot i que han creat una crítica en part negativa i a la vegada positiva, estic parlant de la campanya #TengoUnPlan (aquest format especial per al funcionament de twitter, per tal de ser trending topic que serveix per a poder ser anomenat)
Tot i els anys que fa que Desigual està en el mercat, aquest any passat 2012, s’ha donat una mica més de ressò en el món televisiu degut al seu últim spot publicitari, l’anomenat anteriorment, el qual, està composat de tres parts diferents però amb la mateixa finalitat i que han rebut una certa polèmica entre el públic, tot i que no és la primera vegada en què el públic en fa una crítica o si més no, en parla dels seus anuncis.
Tot i que, Desigual sembla ser que ja esperava aquesta reacció, pel fet que moltes firmes conegudes d’alt standing , com és el cas de Gucci, Dolce & Gabbanna, Armani, Loewe…també aposten per aquest tipus de publicitat. Una publicitat polèmica, la qual la seva intenció no és dir que compris la seva roba, sinò mostrar en aquest cas, que la vida és per a gaudir-la i no per pensar en coses tristes i indirectament et mostren que comprant la seva roba, que sobresurt de la típica que podem veure en la majoria de les botigues, aconseguiràs tot allò que et proposis, i sembla ser que és la manera de fer publicitat en la contemporaneïtat, l’anomenada publicitat postmoderna.
Cal dir, que en anterioritat Desigual, ja s’ha vist compromès amb altres firmes, com Dolores Promesas i Custo Barcelona, pel fet que, en algun moment ha copiat alguna campanya o disseny de la roba. En això vull dir, que Desigual viu en una constant amenaça pel fet ja de copiar dissenys com de crear publicitat polèmica, com també va fer en una campanya passada, la de tothom que anés a la botiga Desigual en roba interior serien recompensat en nombrosos descomptes.
Bé, després de fer una petita recordació del seu passat de Desigual, em vull centrar en els spots d’aquest últim any, 2012.
Per a tots aquells que no recordeu o no els heu vist, us en faig una petita esmena del que presenten i són tres dones que expliquen els seus plans davant d’un mirall mentres es van provant diferent peçes de roba de la marca i fa un monòleg amb una elevada carga eròtica. Tots els spots acaben amb un mateix missatge de “ La vida és xula”. També cal dir, que sembla ser que els creatius de Desigual són fans de la pel·lícula “ La cosa més dolça”.
Us faré una breu explicació de cada spot:
- En el primer spot, podem veure a la noia bonica davant del mirall on ens explica que decideix anar-se’n a Tailàndia per a poder gaudir d’un any sabàtic per la crisi i també de la seva parella i del treball per a viure amb 5 euros al dia davant el mar, per a fer-se massatges cada dos dies i de poder-se "enrotllar" amb algun surfista amb unes característiques força atractives o algun buzo també amb altes característiques físiques o també dona l’opció d’enrotllar-se amb els dos. Aquest spot, se l’ha anomenat “Vosaltres us caseu? Doncs jo me’n vaig a Tailàndia” us l’ensenyo a continuació:
- En el segon spot, veient a una altra noia bonica que decideix presentar-li per fi a la família la seva parella perquè li agrada com rasca l’esquena i com la fa feliç tres vegades al dia. La seva parella és diu Claudia i és brasilenya. Aquest spot, se l'ha anomenat “Vaig a dir-li a la meva família”. Us l’ensenyo a continuació:
- En el tercer spot, un cop més es mostra a una noia bonica que decideix mantenir una relació sexual amb el seu company de feina perquè té "xocolatines" i perquè cada vegada que passa pel seu costat no pot deixar de pensa amb “ Me’l tiro ja?” i perquè s’ho mereix diguin el que diguin les companyes de contabilitat. Cal dir que casualment aquest noi que anomena, és el seu jefe. L’Spot se l'ha anomenat “ Es que li arrancaria la roba al tío”, us l’ensenyo a continuació:
Espero que hagiu prestat atenció als spots, ja que, a continuació us faré unes preguntes per a saber que us han causat ja que, aquests tres vídeos, cada un a la seva manera, han produït molts comentaris en les reds socials, sobretot en el món del Twitter, ja que, ha arribat a ser trending topic, és a dir, una de les coses més comentaris per als usuaris de Twitter.
Les opinions són molt disperses ja que, ha creat les dos, les negatives i les positives, tot i que han sigut moltes més de negatives, ja que s’ha qualificat aquests tipus d’anuncis com a masclistes com també el contrari excessivament feministes, frívols, com també si sembla ser que se’n estiguin enrrient de la crisi als nassos de les persones, com també de si mofen als homosexuals quan han de dir a la família la seva condició sexual i així, molts més comentaris menyspreant els seus dissenys i la seva forma de fer publicitat.
En les opinions més positives tenim els comentaris com, tots hem tingut algun moment en les nostres vides de viure d’aquesta manera, de marxar i deixar-ho tot, de trencar esquemes, de fer el que vols en cada moment i deixar de pensar amb el que pensaran les altres persones.
Bé, després de tot això cal fer una petita reflexió de si es realment necessari fer anuncis tant polèmics i si és pot considerar un tipus de publicitat, tot i que diuen que és una de les millors estratègies ja que sense voler tothom en parla ja que causa una eufòria i per tant tothom vol mirar l’anunci i així fa que la gent conegui allò que s’anuncia.
En la meva opinió, no els trobo d’aquest extrem en què tothom en parla ja que, en cap moment he pensant en un anunci masclista sinò al contrari en què les noies també tenim dret a decidir en cada moment i que res ens ho ha de prohibir i que som igual de liberals que els homes i que prenem decisions i també dir que, en cap moment crec que se’ls hi fagi una ofensa als homosexuals, ja que el que vol mostrar l’anunci, es que no cal tenir tanta por que les persones que estan al seu costat ho han d’acceptar de manera natural i sense cap prejudici. També penso que el del jefe potser és el sobresurt de la normalitat en les vides però que algunes persones potser si poden sentir identificades.
Per tant, m’agradaria saber la vostra opinió:
- Que és el primer que se us ha passat per la ment al veure tals anuncis?
- Els heu considerat masclistes o anuncis fora de context?
- Desigual, té la necessitat de recorrer a aquests tipus d’anuncis?
- Vosaltres utilitzaríeu aquesta manera de fer anuncis?
- Us agraden més els anuncis que no et volen vendre res directament i que et volen fer desconectar per uns moments de la vida amb anuncis moltes vegades fictisis però que són benvinguts per a les nostres ments?
Moltes gràcies per a la vostra atenció.
Marta Sanahuja Mas.
Hola Marta, trobo molt interessant que hagis comentat aquests spots de Desigual, ja que els he vist algunes vegades per televisió (abans més que ara) i sempre m'han fet pensar.
ResponEliminaResponent a les teves preguntes, el primer que vaig pensar quan vaig veure algun dels spots va ser, literalment, "quines noies més maques". El tema de la roba, l'originalitat de les peces... i altres aspectes els vaig deixar en segon pla.
Pel que fa al tema de si són o no són masclistes, penso que, com la gran majoria d'anuncis en els que apareixen noies, sí que ho és. Per què ha d'aparéixer una noia canviant-se de roba? I, per què ha de ser una noia? Amb això vull dir que podrien haver fet el mateix anunci però que la protagonista, vestida, agafés diferents peces de roba, les mostrés a càmera i decidís quina posar-se. Per una altre banda, si Desigual fabrica roba tant pel sector femení com pel masculí... per què no hi apareix cap protagonista home? Amés, penso que tant aquets spots, com tants d'altres, tendeixen a mostrar a una dona idealitzada, una dona perfecte, la qual s'allunya dels paràmetres del nostre dia a dia. Aquest spots utilitzant una figura perfecte de dona sempre em recorden als anuncis de tampons, perfums o cremes depilatòries. En tots ells sempre es mostren dones ideals i molt maques, però jo em pregunto: es que només aquest tipo de dones utilitzen tampons, perfums o es depilen?
http://www.youtube.com/watch?v=i20rzUC-6hk&playnext=1&list=PL7E7F4964305B54F1&feature=results_main
Per tant, jo em desmarco una mica de la teva opinió, tot i que sí opino que mostren com les dones també tenim dret a decidir el que volguem sense que ningú ens hagi de dir res; però es podria dir d'una altre manera.
Finalment, penso que Desigual és una marca força distintiva com per haver de fer anuncis com aquets, tot i que gràcies a això, es parla molt més d'aquesta marca. No es necessari aquets tipus de publicitat per tal de vendre productes o fidelitzar als clients, la pròpia marca ja és força personal i diferent; el grup Inditex, per exemple, mai ha hagut de recórrer a cap tipus de spot publicitari i, en canvi, és una empresa amb gran reputació i molts beneficis arreu del món. Tot i això, els anuncis que no apel·len, directament, a la venta del producte en concret, crec que sempre són més ben rebuts que aquells que ho fan de forma directe. Jo, particularment, prefereixo un anunci amb música, moviment, que expliqui una breu història, que no pas algun en que només es mostra el producte cada 2 segons. Spots com el de Strella Damm, sempre m'han agradat.
http://www.youtube.com/watch?v=hhKpOz4SROE
Inés Hidalgo
ResponElimina@Marta, jo estic d'acord amb que aquests anuncis de Desigual són una mica desafortunats. No sabria dir si són feministes o si són masclistes, ja que crec que porten una intenció però que finalment en resulten un altra.
En quant al primer vídeo que has posat (el de la noia que marxa a Tailàndia i té intencions de posar-li les banyes al seu nòvio), només puc dir que la concepció que tenen d'una noia fent un viatge a un país exòtic és, si menys no, un pèl masclista. Ja que simplifiquen els seus motius de fer el viatge en tenir relacions amb un o dos nois tailandesos i fent surf, en comptes d'aproximar-se més al model de noia més real que viatja a un país estranger per conèixer-ne la cultura, aprendre'n la llengua, visitar el país, els museus, etc. L'interés de la noia queda reduït purament a allò més superficial com si no tingués cap tipus d'interés intel·lectual.
@Inés, el tercer vídeo que ha posat la Marta no és masclista perquè surte una noia en roba interior vestint-se. Ja que hi ha moltíssims anuncis a televisió (sobretot si parlem de publicitat de perfums) on surt un noi amb roba interior o sense samarreta, com per exemple els de Dolce and Gabanna (http://www.youtube.com/watch?v=lssUXa9chgs). L'anunci resulta masclista pel que diu la noia, no per cap altra cosa.
Per un altra part, Inditex sí que fa publicitat, però no de la forma que ho fan altres cadenes de roba com H&M o Mango, que ho fan per televisió. Zara, Bershka y Pull and Bear, d'entre altres marques d'Inditex, posen anuncis i pàgines de catalèg a les revistes i a la premsa de tant en tant, ni que sigue per anunciar que ja estan de rebaixes.
Jacqueline Morillo. Comunicació Audiovisual.
Jakcie, em sembla molt correcta la teva visió i tampoc te la vull canviar però si fer-t'hi pensar una mica, ja que, per mi també va ser la primer reacció però si ens fiquem a mirar-ho amb atenció hi en aquest lloc hi fiquem un noi?? que passa? absolutament el mateix, que els nois marxen als altres llocs només per lligar...estariem en la mateixa situació i per tant, les crítiques només han sigut que si són masclistes o no, la crítica aquí estaria en formular bé un anunci perquè el que pot passar és això una interpretació mal donada, ja que, aquí el que ens volen transmetre en una part es què sempre volem fer el correcte que s'ha marcat en la societat i no el que realment et ve de gust, perquè tan pots veure museus en un lloc com tambvé sortir amb una copa i si flirteges amb una persona ja és el teu problema i no hauria de ser un problema en general sinò de cadascú que tria el que vol fer amb la seva vida. Si t'ho fiques a pensar així no ho veus una mica diferent el concepte en què s'ha volgut fer aquest anunci? Desigual, al ser una marca que sobresurt dels dissenys que estem més acostumats a comprar o si més no a veure, et vol dir, que ets lliure de portar i fer el que tu vulguis i no sempre el que està marcat que de tan en tan fer una petita bogeria(sempre si més no amb una mica de coherència)no és tan dolent, sinò que també va bé. Cal dir que tampoc estic d'acord en ficar les banyes a la parella, però si de passar-s'ho bé, que potser es aquí on han errat, en la manera de dir-ho. PD: no em donen cap comissió per defensar-los, jejeje
ResponEliminaInés, em sembla molt correcta també la teva reflexió i com bé li he dit a la Jacqueline, el problema no està en el que es diu, sinò la forma, és a dir, si dels tres spots un fos un noi, potser no s'hauria creat tanta polèmica,però no creus que un noi es pot sentir de la mateixa manera que nosaltres, si el fiquen en aquests spots? els nois que només pensen en temes sexuals i marxa i deixar-ho tot? doncs, no cal mirar-s'ho des d'aquest punt de vista, siguem més positius i pensem en què això et diu que siguem més decidits en fer les coses que pel camí si no fem les coses en podem arribar a perdre'n moltes per no decidir-nos i quedar-nos amb el que és més comòde i a vegades es bo trencar barreres. En quan, als anuncis més de perfums o tampocs és cert, que a vegades no creen aquella publicitat prou idònia pel que estan publicitant. I en quan a l'estereotip de la dona, doncs és molt fàcil ficar una noia prima i guapa per als creatius ja que pensen que això és el que atreu més i per tant moltes vegades estaria bé que, una noia de curves una mica més marcades no estaria malament que també ho protagonitzes i comences a donar vida a la dona amb curves, que som moltes les que les tenim, però crec que poc a poc i amb els pròxims publicistes que surtirem, les coses poden arribar a canviar molt, tot i que, una noia esbelta sempre cridarà l'atenció però mai una dona extremadament prima, tot i que també hi han noies amb tot tipus de cossos.
Hola Marta, principalment penso que, tota publicitat per a qualsevol marca de roba, és molt positiva, ja que d'aquesta forma el públic pot arribar a conèixer una marca la qual no n'havia sentit mai a parlar. Des del meu punt de vista, els espots de Desigual són molt bons i encertats. Sí que potser, i donant pes a les visions negatives que rodejen aquest espot, enlloc de representar uns joves compromesos en el futur i preocupats pel context social del moment, se'ns representen uns personatges que estan molt més preocupats per la seva imatge i per la seva vida. És més, tota la polèmica que acompanyen els anuncis de Desigual, em recorda molt la polèmica que va rebre l'espot de Loewe. Sincerament, crec que a vegades va molt bé veure espots diferents, és a dir, tal com vaig comentar al meu post, actualment la societat està en decadència i força desmotivada. Cada vegada que obrim la televisió només rebem notícies tristes les quals ens fan reflexionar de forma constant amb la societat. Tot i així, crec que en gran part, la polèmica ve servida pel simple fet de què l'espot trenca amb el pesimisme. Des del meu entendre, per molt que la societat en si estigui malament, sembla ser que volem que la publicitat sempre en parli. Però (i tal co vaig dir anteriorment) la publicitat ha de ser un reflex de la nostra societat, i no tant de la de la filosofia de l'empresa.
ResponEliminaM'agradaria transmetre la meva admiració cap a aquesta campanya; ja que han sigut dels pocs publicites que s'han atrevit a trencar amb la rutina publicitaria per a fer el que ells volen. Per altre banda, m'agradaria remarcar que Desigual, ha sigut de les poques empreses que s'ha atrevit a parlar de l'homosexualitat (en aquest cas, de l'homosexualitat entre dones) en públic. Tot i així, una de les crítiques que hi puc fer, és el fet de què enlloc de parlar d'una homosexualitat entre homes, s'ha tornat a recòrrer a la figura femenina, i sincerament, em fa una mica de ràbia: per què dos homes no poden transmetre la mateixa filosofia d'una marca de roba? Crec que tot això, bàsicament, gira al voltant de la multitud d'estereotips socials que ens han anat implantant.
Per finalitzar, m'agradaria dir que jo trobo que l'espot està molt bé. Desigual és una marca que fa roba que d'alguna manera, trenca amb l'elegància que estem acostumats a veure, i que d'alguna forma, amb aquests espots que treuen i que trenquen amb els tabus socials, són molt representatius.
Molt bona reflexió!
Hola Marta,
ResponEliminaRespondré a les teves qüestions.
En primer lloc dir que els anuncis (la primera vegada que els vaig veure) em van semblar molt originals i em van transmetre molta alegria. A banda d’això en cap moment vaig pensar que l’anuncia podria arribar a ser masclista o feminista. És veritat, que en un primer moment es pot encendre l’alarma d’”alerta” ja que s’allunyen molt dels típics anuncis que estem acostumats/es a veure i fan referència a un tipus de vida molt liberal i sense lligams ni compromisos (és possible que en certes franges d’edad aquest fet hagi sigut rellevant) però avui en dia crec que la societat està plenament capacitada per acceptar aquest tipus de punt de vista sobre la vida.
Per altra banda m’agradaria dir que després d’haver llegit la teva entrada i de tornar a veure els anuncis, trobo que el segon anunci (el de la parella de noies homosexuals) esmenta un tema que podria ser criticat pel simple fet de treure’l. Un estereotip tan marcat com és el que desgraciadament tenen imposats els homosexuals al nostre país només s’acabarà acceptant quan es vegi com una cosa normal, que no té res fora del comú. Si, com en aquest cas, se’n va referència a anuncis i/o a campanyes en contra es continuarà veient com un fet diferent i es continuarà tractant el tema. Crec que un estereotip s’enderroca quan tota una societat el tracta sense cap mena de diferència dels altres temes i, per tant, si una marca de roba l’ha de treure per tal de causar polèmica, mai s’enderrocarà més aviat el contrari, aquests fets és molt possible que contribueixin a l’augment de la discriminació.
En referència a la necessitat de Desigual a recórrer a anuncis d’aquest tipus jo crec que definitivament si, és necessari. Avui en dia en el món de la publicitat està gairebé tot inventat i l’audiència està, a part de molt informada sobre els anuncis i al publicitat, molt saturada de la gran quantitat d’anuncis als que estem exposats cada dia. Per aquest motiu crec que les marques necessiten tirar de campanyes publicitàries que tinguin molta repercussió sobre al població i d’aquesta manera aconseguir el ser objectiu principal, vendre. És una manera molt efectiva de fer publicitat, es veritat que moltes vegades apel•len a sentiments i aspectes que són una mica delicats però al cap i a la fi compleixen la seva finalitat, aconsegueixen que es parli de l’anunci i d’aquesta manera que es doni a conèixer la marca i en si, el producte.
Finalment, ens preguntes quin tipus d’anunci ens agrada més. Personalment, prefereixo els anuncis que intenten fer lligar al producte amb un determinat sentiment, com ara els de Coca-cola que durant molts anys han aconseguit lligar el seu producte amb la felicitat. Són molt més atractius per a l’espectador aquells anuncis que ens transmeten relax, alegria, felicitat, etc.
Que tingueu una bona tarda a tots!
Marta, imagina't que a l'spot surt un noi i diu ''ei, vull trencar amb la meua rutina, me'n vaig a la Xina a tirar-me a dues noies i darrera està la seua nòvia que no en té ni idea dels seus plans... haguesses pensat el mateix? Ho dubto. La majoria de gent que ho hagués vist hauria pensat que és un anunci masclista. Si els hi donem la volta a les coses potser les podem veure més en clar.
ResponEliminaI tant que cadascú pot fer el que vulgui amb la seua vida, però espero que la intenció de l'spot no sigue com la que tu dius de voler transmetre a la gent que ha de viure com ella vulgue i sense prejudicis ni donant-li importància a les opinions de les persones, més que res perquè l'assumpte de posar-li les banyes al seu nòvio no em sembla gaire moralitzadora. Que cadascú face el que vulgue sí, pero sense fer mal a ningú.
Entenc que l'anunci vol donar un altra concepció de vida, menys tradicional, més lliure, etc... però em sembla que la visió que ells donen als seus spot no queda lliure de tòpics i de premises errònies.
És veritat que Desigual dissenya la seua roba una mica diferent a la que fan altres marques de roba i es surt de l'elegància imposada com bé diu el marc, però aquests valors una mica ''hippies'' i liberals no es corresponen massa amb la gran industrialització i fabricació en massa d'una mateixa peça de roba de Desigual i que val un ull de mico. A mí em sembla bé que cadascú vesteixe com vulgue, i de fet la roba de la marca em sembla bonica. Però aquesta relació que té la gent amb Desigual = marca de gent que no li importa el que diguen... em sembla una mica risible, comprar una abric per molts colorets que porti, si t'ha costat 90 euros, és que sí que t'importa el que pensen de tu...
Jacqueline Morillo - Comunicació Audiov.
Em sembla una entrada molt interessant. La veritat és que els anuncis van crear molta polèmica per ser considerats per molts com a masclistes o denigrants per a la dona. Per a mi, són força bons i a més diferents a tot el que ens tenen acostumats altres marques de roba, tot i que no puc evitar trobar-li certa semblança amb la webserie “Probando, probando” que va produir el Corte Inglés.
ResponEliminaCrec que la societat té massa prejudicis i estereotips ben marcats. Tot són convencions socials i, realment, no crec que sigui ni masclista ni feminista ni denigrant per a la dona, sinó que els que critiquen aquests anuncis són els que els converteixen en això. Respecte l’última pregunta que llances, et diré que sí, que prefereixo els anuncis que expliquen alguna cosa i que sembla no estiguin promocionant res.
Hola Marta, m'ha agradat el teu post, el trobo molt encertat ja que actualment moltes marques conegudes s'han unit a la publicitat polèmica.
ResponEliminaPersonalment considero que d'aquesta manera el que pretenen els publicistes és que se'n parli, bé o malament però que se'n parli del producte i sobretot de la marca.
A la vegada m'agradaria esmentar que estic totalment en contra dels anuncis sexistes ja que denigren per complet a la dona, tot i així no dubto que hi hagi treball i esforç darrere dels mateixos. Però tot i així crec que no s'haurien d'emetre ja que transmeten uns valors injustos als consumidors.
Dèlia Ramírez Martí - Periodisme