Arriscar la vida en
esports com l'alpinisme amb l'intent de pujar els cims més elevats
del món pot semblar una temeritat que només poden dur a terme
aquelles persones ben preparades que coneixen i estimen la natura.
Per aquest motiu, els qui no tenim aquest coratge i preparació ens
hem de conformar amb fer ascensions de menys complexitat, o bé,
veure les grans gestes i objectius inassolibles per a molts de
nosaltres a través de la finestra que proporcionen els llibres i el
món audiovisual. Aquest últim, fa temps que mostra la muntanya a
través del documental, un gènere cinematogràfic molt desmarcat de
la ficció que preten presentar la realitat des d'una perspectiva
informativa; així com també a l'hora de fer pel·lícules i grans
produccions d'aventures cinematogràfiques. En aquest sentit, a
continuació m'he volgut centrar en els programes i films documentals
enfocats al muntanyisme i fer esment d'una pel·lícula d'aventures
que el converteix en el seu element principal. La finalitat d'aquest
post és, doncs, copsar com s'ha plasmat l'alpinisme al món
audiovisual.
Primerament,
vull destacar un dels grans programes pioners
del format documental
de
muntanya que
hi ha a Espanya i s'emet setmanalment els diumenges al segon canal de
la televisió pública espanyola des
de fa bastants anys,
Al filo de lo imposible,
un
serial
documental
d'esports d'aventura i alpinisme. Si cliqueu sobre el nom del programa hi ha un enllaç que us permetrà veure el documental que es va emetre en motiu de l'ascenció al K2 l'any 1994 i
que va estar dirigit i realitzat per Sebastián Alvaro.
En la mateixa línia
que aquest serial documental esmentaré un film documental anomentat
L'altra cara del K2 (2004),
produït per Televisió de Catalunya i realitzat per Narcís Noguera
i Xavier Casillanis que té una durada d'un 30 mintus aproximadament
i es basa en l'expedició catalana que es va dur a terme al K2 l'any
2004 en què es volia assolir l'ascensió del cim més complicat del
món a través de la via més difícil, la Magic Line. Cal destacar
que la majoria d'imatges de l'ascensió són recollides pels mateixos
alpinistes cosa que aporta més autenticitat al documental.
Aquests dos documentals
els podem emmarcar dintre de la modalitat expositiva, atès que en presenten un narrador que explica com es van desenvolupant uns fets o esdeveniments. A més, també hi intervenen testimoniatges i protagonistes de les mateixes expedicions. En el cas de L'altra cara del K2 es dóna molta importància al narrador
omniscient (veu over), preval un so asincrònic, és a dir, que no es correspon a les imatges (quan hi ha intervencions i sona música mentre surten imatges de l'expedició). A la vegada, aquestes també serveixen com a il·lustració del que succeeix. Així, doncs, podem copsar característiques bàsiques de la modalitat expositiva apareguda als anys 30.
Aquest tipus de
programes i films documentals han donat peu a altres programes amb
formats més diversificats com és el cas de Temps d'aventura (Canal 33), enfocat als esports d'aventura amb
reportatges afegits al mateix programa, o el cas de Desafío
Extremo (Cuatro),
un programa d'aventures presentat per Jesús
Calleja.
Més
recentment, hem pogut gaudir d'un altre film documental sobre
muntanyisme, aquest cop protagonitzat pel corredor, esquiador i
alpinista Kilian Jornet i dirigit per
Sébastien Montaz-Rosset. A fine line
(2012)
ens explica la
seva trajectòria, la seva filosofia de vida, la
seva manera d'entendre l'esport i la
natura, un film a través del qual podem descobrir els projectes
que té entre mans. És
un film documental que no té un narrador que vagi explicant els
esdeveniments que es van succeint, agafa un
tret de la modalitat documental interactiva. La
història no és explicada per una veu externa sinó
a partir dels seus protagonistes i testimonis que la conformen; és
el que s'anomena suma de veus individuals.
A
trets generals, podem copsar diferències
en el tipus de narrador dels tres documentals esmentats, però els
tres donen un paper molt destacat als testimonis i protagonistes del
documental i volen mostrar el que succeeix
a la realitat. Això aporta proximitat
i a la vegada subjectivitat; en els tres documentals s'expliquen
vivències
personals i s'hi exposa la cara més agra de l'alpinisme, la mort.
En definitiva, aquests documentals intenten reflectir l'alpinisme, la
muntanya, des de diferents perspectives, construint a partir d'una
realitat existent.
Tanmateix,
com ja hem dit, l'alpinisme ha estat protagonista
de pel·lícules i films de gran format, com és el cas de la
pel·lícula d'aventures
nordamericana
Límit Vertical
(2000) un
film d'acció dirigit
per Martin Campbell, amb actors com Bill Paxton, Scott Glenn o Chris
O'Donnell, ambientat
a la mítica i ja esmentada muntanya del K2, en el context d'una
ascensió que es troba en condicions de temps adverses i fa que
l'expedició no pugi tornar. Això
fa que hi hagi una missió de rescat al voltant de la qual es
desenvolupa tot l'entramat de la pel·lícula.
Pel
que fa als aspectes argumentals, és la típica pel·lícula d'acció amb
final feliç.
Tot
i això,
el film aprofita l'espectacularitat
de la muntanya per
fer una representació
d'aquesta
molt ben simulada, i
moltes vegades hi ha una sobreespectacularització, probablement amb
la intencionalitat d'impressionar
l'espectador.
Amb
aquests exemples, doncs, podem veure
la importància del documental i les pel·lícules d'aventures
a l'hora de
conèixer el món de l'alpinisme i
poder-nos apropar a llocs sovint inaccessibles.
Moltes
gràcies.
Salut.
Salut.
Joan López i Soler
Grau en Periodisme
