Fa solament un dia que han assassinat al president d'Estats Units d'Amèrica. La gent està confusa, intrigada per l'autoria del crim. Però el que realment ens ocupa va succeir avui.
Avui, a les 18:15,en una freda nit anglesa, s'ha estrenat el primer episodi de la nova sèrie de ciència-ficció Doctor Who. Crec que durarà bastant la sèrie.
19 d'abril de 2013
Cinquanta anys després del seu primer episodi, Doctor Who, s'apropa al seu mig segle d'existència amb dos rècords Guinness, una exposició fixa a Cardiff, noves temporades, especials, alguns spin-offs i la legió de fans més gran que posseeix una sèrie, els whovians, fins i tot més gran i fidel que els arxiconeguts trekkies, fans de Star Trek. Entre whovians cèlebres trobem a la reina Elizabeth II, Matt Groening, Craig Ferguson, Steven Spielberg, Bob Dylan, Peter Jackson, Mark Gatiss, Stephen King, Joss Whedon, Bruce Dickinson, Neil Gaiman, Edgar Wright, Brian May, Matthew Bellamy, Florence Welch i Trey Parker, entre d'altres.
Però qui és el doctor ?
Va participar activament a la guerra del temps, on va veure els pitjors horrors de la guerra, on va haver de matar pel seu poble i on finalment cau en la idea que la destrucció no és el camí. Amb la seva espècie quasi arrassada fuig de Gallifrey, buscat pels supervivents de la guerra, es converteix en un heroi, en el protector de l'univers i el gran salvador, sense abandonar la seva part humana i fosca, que certes vegades torna per fer-li caure en dubtes que li fan plantejar si realment serveix el paper que té al món. Com ja hem dit és un personatge pacífic i pacifista i per tant mai utilitza armes, simplement utilitza el seu tornavís sònic i la seva brillant capacitat cognitiva per resoldre tot tipus de problemes i salvar les situacions.
En total el doctor s'ha regenerat 11 vegades, per tant ha estat interpretat per 11 actors diferents des de 1963, cadascú aportant al personatge un toc especial, una vestimenta nova, unes frases mítiques, en definitiva, un caràcter diferenciat de les altres reencarnacions.
 |
-Sèrie clàssica-
1-William Hartnell (1963-1966)
2-Patrick Troughton (1966-1969)
3-Jon Pertwee (1970-1974)
4-Tom Baker (1974-1981)
5-Peter Davison (1982-1984)
6-Colin Baker (1984-1986)
7-Sylvester McCoy (1987-1996)
8-Paul McGann (1996)
---Aturada fins 2005---
-Serie actual-
9-Christopher Eccleston (2005)
10-David Tennant (2005-2010)
11-Matt Smith (2010-present)
Una caixa blava que viatja en el temps i l'espai?
De jove, s'escapa dels seus mestres i superiors i roba la TARDIS (Time And Relative Dimensions In Space), una nau que fins i tot sembla tenir una ànima pròpia, capaç de viatjar per l'espai-temps. Aquesta, entre d'altres funcions, té la possibilitat de "camuflar-se", però desgraciadament s'ha quedat encallada en el mode Cabina de Policia pública (això que sembla una cabina de telèfon blau). Cal dir que als anys seixanta era molt comú trobar-se aquestes cabines per tot el Regne Unit.
Ah! He mencionat que aquesta caixa blava és més gran per dins? (o més petita per fora, com volgueu).
D'acord, un alien quasi immortal amb una caixa blava que viatja per l'espai-temps. Fins aquí tot clar oi? Bé, més o menys clar.
Qui acompanya al doctor?
Com a personatges secundaris a la sèrie trobem als "companions", persones (normalment una noia jove) que acompanya al doctor en les seves aventures. Però no solament són noies joves, el doctor ha arribat a viatjar en grups de 3 (Amy Pond, Rory Williams i River Song. Dos noies i un noi) i amb companions no terrestres. En la sèrie original la companya solia ser una noia molt cridanera i temorosa, que cridava quan veia aparèixer a un dels enemics, recurs que utilitzaven per espantar als nens que veien la sèrie, perquè Doctor Who estava orientada inicialment per a tots els públics. A partir de la quarta reencarnació del doctor (1974-1981) el personatge de la companya adquireix un paper molt més important i valuós per la trama, es torna fins i tot essencial pel doctor. Actualment, amb la tornada de la sèrie els companys s'han tornat fins i tot els punts claus de les temporades, sobre els quals gira la intriga del final de temporada, com és el cas de l'actual companya del doctor, Clara Oswald, a qui el doctor ha vist morir dues vegades i que, sense explicació de moment, ha trobat per tercera vegada i aquesta com a companya.
Els enemics del doctor, reflex la ciència-ficció de meitats del segle XX i la sèrie B
Com tot heroi, el doctor necessita enemics als quals vèncer (pero mai matar, perquè és un personatge pacifista, tot i que en molts casos sempre es produeix una mort d'alguna persona que intenta ajudar al doctor, que es repeteix com una espècie de maledicció). Aquests enemics són un clar exemple de la ciència ficció dels anys 40, 50 i 60, oferint un repertori quasi tòpic d'aliens, monstres, robots, etc.
Davant de la poca qualitat en alguns casos (sobretot a l'etapa inicial de la sèrie) de l'aspecte dels monstres, la sèrie pren una certa autoconsciència de la influència de la sèrie B, fent una molt subtil autoparòdia d'aquesta estètica. Això amb la segona meitat de la sèrie va trobar-se molt palès els primers capítols de la primera temporada, on podem trobar que els maniquís cobren vida o uns aliens molt "tòpics" que volen fer-se amb el poder fent-se passar pel primer ministre britànic. No és fins l'arribada de l'episodi Empty Child que la sèrie comença a esdevenir quelcom més que la sèrie clàssica del segle XX. Però si hem de parlar del nèmesi per excel·lència del doctor, aquest és el Dalek. Una epècie condemnada a viure en uns cossos metàlics per les condicions atmosfèriques i que no posseeixen sentiments, excepte el sentiment de la destrucció i la supremacia de la seva espècie. La seva forma fa sospitar que George Lucas es va inspirar en ells pel disseny de R2-D2. Un altre nèmesi important són els Cybermen, humans reconvertits en cyborgs que posseeixen un caràcter darwinià quasi sectari, que els impulsa a "assimilar" a tots els humans perquè puguin pujar el següent esglaó en l'escala evolutiva de la humanitat. Actualment fins i tot tenim enemics inspirats en llegendes d'internet, com El Silenci (encara no es sap al 100% quin és el seu objectiu, ja que és TOP SECRET i que segurament s'acabi desvetllant al final d'aquesta temporada 7), que estan clarament inspirats en Slender man.
 |
| El Silenci (Doctor Who) |
 |
| Slender man (Llegenda urbana d'internet) |
 |
| Antics Cybermen (1975) |
 |
| Nous Cybermen (2013) |
 |
| Daleks (2010) |
El poder de la paraula
Si alguna cosa és visible en el personatge del doctor és la seva gran dialèctica i oratòria, substituïnt així armes o mètodes més convencionals per resoldre conflictes en el gènere de l'acció o la ciència-ficció. A més, aquests discursos fan encara més important o poderós al personatge, que ja és capaç de fer tremolar als seus enemics solament parlant o presentant-se com el doctor. Un clar exemple és el petit discurs de Stonehenge, que ens serveix també d'exemple per observar l'evolució "tecnològica" de la sèrie, incorporant uns dignes CGI o efectes digitals.
33 temporades (26 de la sèrie clàssica i 7 de la actual), 800 episodis, milions de fans, 7 shows spin-offs, moltíssimes noveles oficials, 2 rècords guinness, 127 premis i 229 nominacions, una exposició fixa a Cardiff, milers d'històries imaginatives, ús pioner de la música electrònica en la sèrie original, 11 reencarnacions del doctor. Tot això fa que Doctor Who hagi esdevingut una de les sèries de culte més importants i seguides de la història i la meva sèrie preferida. Per desgràcia tan popular al món i tan desconeguda aquí.A més, si som espavilats i fans de la sèrie trobarem moltes referències a la sèrie en altres peçes, com als Simpsons, Futurama, Family Guy, Late Shows, pel·lícules i fins i tot a programes com My Little Pony (no és conya). Podem dir que el Postmodernisme més referencial s'aprofita bastant de la sèrie.
Això ha estat tot, moltes gràcies per molestar-vos en llegir el post d'un whovian sense remei. Ens veiem dins la TARDIS. Allons-y !
Aaron Quim Castellví i Santiago.
Comunicació Audiovisual.
BONUS TRACK: Tota la història de Doctor Who en 6 minuts, per si de cas.
ResponEliminahttp://youtu.be/szHO-wEmvio
Bones Aaron, la teva entrada sobre el Doctor How és correcta i consisa però, m'haguès agradat observar més personalitat en ella i opinió personal. Com a article de Wikipèdia, una entrada sensacional, fet que en canvi, no em mou encara a mirar aquesta sèrie tant repetitiva i que, al meu pensar, hauria de retirar-se de les pantalles després de cinquanta anys d'emissió.
ResponEliminaCom han nombrat diversos companys a altres entrades, pequem de repetir un cop i un altre els mateixos estereotips i les mateixes trames. Falta originalitat i, això, és una cosa que al meu pensar no té aquesta sèrie després de tants i tants anys. S'ha d'arriscar més.
Per acavar, m'agradaria escoltar la teva opinió a favor d'aquesta sèrie, ja que n'ets un fervent seguidor.
David Aymerich Herreria
En primer lloc, és Doctor Who, no How, sinó el títol no tindria sentit. Començo, com a comentari no sé si te gaire validesa ja que dubto que hagis vist episodis de la sèrie actual i episodis de la sèrie clàssica (aquests són de difícil accés, i més en el nostre territori), però faré com que has vist algun episodi. Ens hem de prendre aquesta sèrie com una sèrie clàssica com cap altre, aquí no trobaràs HBO o AMC, estem parlant de la BBC, la cadena britànica pública, que acostuma a fer tant productes arriscats i innovadors com productes clàssics, amb històries quasi sempre autoconclusives i sense cap complicació de personatges, l'heroi és el doctor, apareixen uns enemics, el doctor intenta arreglar la situació i ja està. Dins aquesta estructura encorsetada els guionistes han de realitzar un gran treball perquè els episodis no siguin gens repetitius, i la majoria de vegades ho aconsegueixen, com al gran episodi de la tercera temporada de la segona serie anomenat "Blink", un gran exemple d'aprofitar l'estructura clàssica per fer quelcom original. A més, quelcom més original que un alien que viatga a través del temps i l'espai amb una cabina blava de policia no crec que sigui gaire estereotipat. Com a rematada cal dir que a part de Doctor Who es van realitzar dos Spin-offs de la sèrie: Les aventures de Sarah Jane Smith, destinada per un públic infantil, i Torchwood, destinat per un públic adult amb trames més complexes, personatges més elaborats i temes més arriscats, apropant-se a l'estil de la nova ficció.
EliminaCom a petit apunt, Steven Moffat, el guionista principal (actualment) de la sèrie, ha declarat que l'últim episodi d'aquesta setena temporada canviarà el rumb de la sèrie, llençant per terra molts dels misteris que porten 50 anys amagant, fins i tot Moffat s'ha atrevit a desafiar el nom del programa, ja que ha declarat que a l'episodi final revelaran el nom del Doctor, posant en dubte la utilitat del títol "Doctor Who" (ja que significa "El doctor què?", per la desconeixença del nom real del doctor). Aquests canvis afavoriran l'entrada de nou públic a la sèrie, fent-la més atractiva.
Com a defensa diré que és el gran imaginari de la televisió. Qualsevol història que et puguis imaginar, qualsevol, pot estar a Doctor Who, sense cap dubte. La gran potència de la sèrie són les històries i la èpica que va creant al llarg del protagonista. Gràcies a guionistes com Steven Moffat la sèrie ha anat progressant, de fet, recomano bastant totes les històries que aquesta persona ha escrit, sobretot la sèrie de la BBC Sherlock, una sèrie molt intel·ligent.
Sempre aconsello, pels qui vulguin intentar veure la sèrie que vegin l'episodi "Blink", si no t'ha agradat l'episodi, millor mira una altra sèrie, si t'ha agradat, t'agradarà Doctor Who, això sí, no s'ha de tenir prejudicis a l'hora de veure aquesta sèrie, ja que si ets reticent a segons quins aspectes(com els aliens, la fantasia o els viatges en el temps) resulta difícil veure aquesta sèrie.
BONUS: El fenòmen fan és una part essencial de la sèrie, sense els fans a nivell mundial evidentment la sèire hagués mort fa molt de temps. Fins i tot es considera aquest fenòmen fan a nivell de religió, per les característiques formals del fet. Deixo un video on s'explica millor:
http://youtu.be/3Csjr8bXvPw
Aaron Quim Castellví i Santiago.
Comunicació Audiovisual
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRes més que objectar Aaron. Aquest és el fragment que faltava per posar a la teva entrada, gran comentari. Mirare el capítol avere que tal és i si em sorprén o no, tot i que em tira més el món del cinema.
ResponEliminaGràcies per tot.