Durant les últimes dècades, les
pel·lícules de paròdia com la saga d’Escary
Movie, Superhero Movie, Epic Movie, Casi 300 o Spanish Movie,
han tingut molta acceptació entre el públic. Tanta ha sigut l’acceptació que
fins i tot s’han convertit en un
subgènere de la comèdia amb unes característiques i normes comunes.
Les Spoof movies o les
“pel·lícules de paròdies” són un tipus
de pel·lícules de comèdia amb les quals es pretén, principalment, fer sàtires dels
èxits cinematogràfics del moment, siguin del
gènere que siguin i amb un gran predomini de l’humor absurd.
 |
| Abbott i Costello |
Els inicis d’aquest tipus de
pel·lícules es remunten als anys quaranta, quan un duet còmic nord-americà format per Abbott i Costello
crearen les pel·lícules: Abbot i Costello
contra Frankenstein, Abbot i Costello
contra l’assassí Boris Karloff, Abbott
i Costello contra la mòmia, entre d’altres, on l’humor i la paròdia ja començaren a estar presents i a cobrar
protagonisme. Durant els anys 70, amb la postmodernitat, les paròdies es van
polint amb obres com Silent Movie amb
la qual Mel Brooks apostà per una pel·lícula muda i còmica. Aquest mateix
director, posteriorment, es convertiria en el referent dels films de paròdia
gràcies a obres com El jovenet Frankstein,
High Anxiety (que parodiava les obres
de Hitchcock) i Spaceballs.
Als anys 80, Jim Abrahams, David
Zucker i Jerry Zucker s’atreveixen amb Aterriza
como puedas buscant com a actor protagonista a Leslie Nielsen, a qui li
passen tot un seguit de situacions surrealistes. L’èxit d’aquest film va ser
tant que a cada pel·lícula que posteriorment va protagonitzar Leslie Nielsen se
li afegia la falca “… como puedas”, encara que no tingués cap tipus de relació
amb la primera.
A partir dels anys 2000, sorgeix la
saga Scary Movie, portant de nou a la
fama a aquest tipus de pel·lícules. Aquesta saga, basada en pel·lícules de por, ha tingut tanta
rellevància social que, a part de publicar quatre entregues i prompte la
cinquena, ha propiciat l’aparició en els últims anys d’altres llargmetratges
com Epic Movie, Casi 300, Date Movie, i
fins i tot s’han atrevit amb una Spanish
Movie, que satiritza els films més exitosos del cinema espanyol.
Entre les principals característiques
d’aquest subgènere ens trobem principalment amb l’humor, un humor absurd, fàcil,
infantil, i moltes voltes sense sentit, però que així i tot fa riure a
l’espectador; utilitzen el sarcasme per mostrar la seva crítica d’altres
pel·lícules; fan ús d’estereotips i de vegades exagerant-los molt, com per
exemple la noia rossa i ximple o el detectiu dur; empren el pastitx d’altres
pel·lícules i inclòs de situacions serioses d’altres films però aportant-li un
toc d’humor; hi apareixen bromes constants i absurdes; i personatges que sempre
fan bogeries incloent-hi, fins i tot, els més seriosos.
L’èxit d’aquestes pel·lícules es deu a que permeten a l’espectador desconnectar
per un temps i propiciar-li un munt de rialles, sense haver de pensar molt. Però
per poder traslladar l'esperit de les Spoof
movies al cinema és indispensable que s’hi hagin tret en els últims anys
films amb molta rellevància, èxits de taquilla al cap i a la fi, perquè per tal
que el gran públic pugui riure i captar la paròdia que està veient és necessari
que en el seu cap tingui present l’obra original. A sovint, aquest tipus d’obres
no tenen una trama que pugui causar intriga a l’espectador com per aconseguir
que no es despisti de l’obra, més que res perquè la importància no li la donen
a la trama sinó a les sàtires i a les burles que fan d’altres pel·lícules que
han tingut molta transcendència en el cinema, ja que si no són films que no li resulten
familiars a l’espectador, no li causaran ni la meitat de rialles.
Raül Monterde Segura
Comunicació Audiovisual
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBon post, Raül! Personalment, m'agraden molt aquest tipus de pel·lícules, ja que estan fetes expressament per desconnectar, i no trencar-se el cap seguint una trama que realment tingui sentit, i que no duri al voltant de tres hores, com acostumen a fer les pel·lícules més complexes, sinó que es redueixi a l'hora i mitja estàndard, o fins i tot, menys.
ResponEliminaTot i que les spoof movies puguin semblar films fets de manera aletòria, s'ha d'admirar el treball que han fet els guionistes per poder encabir-hi tot un món de referències sobre altres pel·lícules, i dotar-les d'un sentit per fer que la trama (si més no, la continuïtat) tingui sentit per sí mateixa.
I tot i que sembli estrany davant d'aquest tipus de llargmetratges, s'ha de tenir una cultura cinematogràfica molt àmplia per poder captar les nombroses referències, en forma de paròdia, que se'n fan, per poder acabar-hi de trobar el sentit complet; moltes d'aquestes pel·lícules tenen molts més referents dels que ens pensem, i això pot provocar, com bé has dit, que les rialles no siguin les mateixes.
Finalment, si n'hagués de triar una, agafaria la coneguda saga de Scary Movie, que es dedica a parodiar les pel·lícules més cèlebres de terror de la història del cine, des de El exorcista, que has posat en el vídeo, fins a la Guerra de los Mundos, passant per Scream, Saw, The Ring o Pesadilla en Elm Street; mitjançant la seva paròdia ens volen mostrar que d'aquestes pel·lícules que han aterroritzat a gran multitd de gent al llarg de la seva història també se'n pot trobar la part humorística, ja sigui parodiant els protagonistes com fent burla d'alguns pèssims efectes especials. No només en surten parodiades aquest tipus de films, sinó que també hi fan cameos celebritats, com el jugador de bàsquet Shaquille O'Neal o, tot i que caracteritzat, l'estrella immortal del pop, Michael Jackson, entre moltíssims altres.
Antonio Mellado Cardoner
Periodisme
(L'anterior comentari l'he borrat, perquè no hi he posat el nom)