En aquests tipus de programa, els protagonistes, persones comunes, son entrevistades pel presentador amb la finalitat de que proporcionin testimonis sobre experiències personals que estiguin vivint o que hagin viscut en algun moment de la seva vida. Normalment, la temàtica d'aquestes entrevistes o debats està relacionada amb problemes socials, familiars o sexuals, ja que aquests, són els que aconsegueixen captar la atenció dels telespectadors perque es senten identificats amb les persones o perque interpel·len els seus sentiments.
A aquests tipus de programes, per tant, hi ha un contacte directe entre els presentadors i les persones convidades. A més, en alguns casos, també intervenen especialistes sobre psicologia o sociologia, així com també, advocats. Aquests, també participen i donen les seves opinions des d'una perspectiva més professional sobre el tema a tractar. Per últim, en aquest tipus de programes, hi solen intervenir tant el públic de manera directa des del plató, com persones externes al programa mitjançant un telèfon, vídeos i altres mitjans. Aquests, poden intervenir opinant a favor o en contra del entrevistat. Aquestes persones, normalment són familiars, amics o persones que es senten al·ludides perquè tenen algun vincle amb el protagonista.
Els Talk Shows, van sorgir als Estats Units als anys 50. Cap a finals dels anys 60 ''El show de Phil Donahue'', va començar un nou estil als mitjans que es basava en compartir informació interesant i debatre diferents qüestions rellevants. Més endavant, durant els 70 i 80 aquests programes s'orientaren més cap a les confessions de celebritats i cap a la destrucció de tabús. Posteriorment, cap als 90, la tendència era revelar secrets i vivències de diferents personatges.
Com a exemples propers, un dels més clars és El Diario de Patricia, un Talk Show estrenat durant l'estiu del 2001. Aquest programa tractava cada setmana sobre temes diferents que anaven des de declaracions a retrobaments familiars. El programa prenia gent externa a la televisió i als mitjans que tinguessin alguna cosa a dir o que necessitessin trobar a alguna persona per a alguna cosa especial.
El Diario va tenir un èxit considerable i es va mantenir en antena fins a l'estiu del 2011, moment en el qual va deixar de ser emès
Algunes de les temàtiques proposades pel programa al llarg de la seva emissió són aquests:
Mi hija siempre elige al hombre equivocado (10 de juny de 2007)
Vecinos enfrentados (24 de maig de 2008)
El programa proposava a la persona entrevistada que exposes el seu tema davant del públic. Sovint el programa feia anar al programa a la persona per la qual anaven els missatges dels entrevistats i els feia sortir al plató per posar en comú les seves opinions i arreglar, o no, el seu cas. Hi participaven extres també externs al programa via telèfon.
Com a exemple proper de Late Show, tenim BFN, emesa a Antena 3 les nits de dilluns, dimecres i dijous. Més tard passaria a ser emesa a la Sexta, amb guionistes diferents.
Durant la seva primera etapa, el programa es centrava en gags, sketches i monòlegs, a més d'entrevistes a personatges d'actualitat.
Entre els diferents col·laboradors amb els que comptava el programa, dirigit per Andreu Buenafuente, hi havia amb Santi Millán, José Corbacho, Berto Romero o Jordi Évole.
La finalitat d'aquest Late Show era oferir una programació alternativa i humorística on es repasses l'actualitat d'una manera amena i desinteressada amb un toc de gràcia que és el que va fer que BFN tingues quotes d'audiència altes durant les seves primeres temporades. Més tard, tot i que perdé audiència, va seguir tenint el favor de la crítica.
Àlex Soler Fontán (Periodisme)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.