"Annie Hall"
“Alvy Singer (Woody Allen), és un còmic de Nova York. Fa més de 15 anys que està en tractament psicoanalític, s’ha divorciat dos cops de les seves parelles i no li agrada la idea del compromís. Coneix a Annie Hall (Diane Keaton), una noia jove que vol ser cantant i amb una personalitat una mica estranya, en un partit doble de tennis. Tot i el començament tan estrany que tenen ben aviat comencen una relació en la que apareix l’amor, la intimitat, la convivència, el trencament i el retrobament de la parella.
És una mica com una “autòpsia” de les relacions sentimentals; una reflexió amb punts irònics i còmics de les relacions personals. És la primera pel·lícula seriosa (tot i ser una comèdia) que va fer Woody Allen. De fet, es considera el principi d’una nova etapa en la carrera del director/actor pel tracte que li dona.
Va ser molt ben acollida a Hollywood, on va obtenir quatre de les cinc nominacions a les que aspirava en la cerimònia dels Óscars (millor pel·lícula, millor director, millor guió original i millor actriu principal). A més a més, va ser premiada en altres ocasions i és considera una magnífica pel·lícula.
El film es representa sobre un guió d’Allen amb la col·laboració de Marshall Brickman però, com ja sabem, el director novaiorquès tendeix a filtrar aspectes de la seva via real en les seves pel·lícules. De fet, la relació entre Allen i Keaton mostren certs paral·lelismes entre la seva vida real i el seu paper a la pel·lícula. La crítica del moment va veure que la interpretació per part dels dos actors era realment esplèndida, potser per aquells afers que els havien unit i separat en la vida real.
Com gairebé sempre, Woody Allen dóna un punt de vista diferent a l’hora de tractar els diferents aspectes del film com són els moments més afectius, els més sexuals o bé aquells en els que el ’intel·lecte ha de lluir. A més, com ja s’ha vist en altres pel·lícules de Woody Allen, l’estructura narrativa trenca amb la linealitat i combina passat, present i futur per introduir experiències viscudes dels dos protagonistes, com referències a la seva relació o alguna anècdota de la seva infància.
Però no només es barregen els temps en aquesta obra, sinó que també ho fan els estils, combinant alhora un estil típic de la comèdia de Woody Allen amb altres moments de reflexió profunda donant un caire més seriós al film. “Annie Hall” es divideix en dues parts: la primera podríem dir que fa més referència a la primera vegada que es veu i coneix l’altra persona, el típic “flechazo”. La segona etapa és aquella en la que, després de la primera, els personatges s’enamoren, intimen, conviuen, es barallen i entren en crisi.
Podem veure en aquest film alguns temes que Woody Allen tractarà al llarg de la seva filmografia com són el psicoanàlisi (que en la pel·lícula porta més de 15 anys tractant), la mort (Alvy llegeix tota mena de llibres que parlin d’ella o tinguin la paraula “mort”), sexe (es retrata com un personatge força obsessionat amb el sexe i Keaton com una noia que sempre busca una excusa per no practicar-lo), la família (que es veu al principi de la pel·lícula i en un “passeig” per les seves vides), Nova York (abans que altres ciutats) o la religió (amb la que Allen està bastant obsessionat –sobretot amb els jueus com ell-).
Hugo Somé-Giménez
Voldria poder fer un comentati positiu al voltant d'aquesta pel·lícula però, soc incapaç de postular-me al costat del senyor Woody a causa de diversos motius molt variats.
ResponEliminaNo va ser culpa seva que als anys seixanta les grans productores gaudissin d'un moment esplendorós i donessin tot tipus de llibertats als seus pupils (encara que Allen va ser l'únic del seu grup capaç de dirigir les seves produccions amb total llibertat i creativitat), en canvi, si que va ser error seu no saber aprofitar aquella gran oportunitat que, tret d'alguns grans èxits, l'ha anat consumint amb el pas dels anys.
La seva comèdia la trobo tant poc còmica com absurda que, no puc atribuir-li el títol de millor còmic de Hollywood. No és que sigui cap incult, ni molt menys, però des de el soliloqui inicial fins a la seva al·lusió a Blancaneus, les seves converses amb el públic o la seva relació poc creible amb Annie (al film), em porten a menysprear aquest film rotundament per mundanal i absurd.
Per una altra banda, s'assembla tant al seu posterior Manhatan, que la segona va tenir que rodar-la en blanc i negre per disimular una mica la seva idèntica trama amorosa, desviant-la lleugerament de la comèdia (més li valia), i que, al cap i a la fi, no va servir de res.
Només donaré valor a la seva obra més emblemàtica, "La Rosa Púrpura del Cairo", per la seva deslumbrant originalitat, la qual no recobrarà al meu pensar, fins el gran entramat amorós de "Match Point", al que només soc capaç de retreure la seva llarga durada fílmica.
Però, tant "Take the money and run" com "Todo lo que querias saber sobre el sexo pero nunca te atreviste a preguntar", passant per "Scoop" i "Vicki Cristina a Barcelona! opino que no són dignes d'aquest director, un autor capaç de grans obres, però a la vegada, totalment irregular en la seva vida professional.
David Aymerich Herreria - Comunicació Audiovisual
EliminaWoody Allen, un director díficil de comprendre a l'hora de fer una pel·lícula però no gensmenys amb un fil creatiu i divertit i a la vegada interessant. Woody Allen, moltes vegades es críticat per la seva forma de fer cinema però això és el que l'ha fet interessant i que ha comportat a que moltes persones mirin les seves pel·lícules per a saber en què pot sorprendre, per tant, Annie Hall, ha obtingut crítiques positives i negatives com la majoria dels seus treballs. Bona explicació Hugo de Annie Hall i Woody Allen.
ResponElimina