El cinema negre de Spike Lee
A
Spike Lee, director de cinema, productor, guionista i actor, se li atribueix el
paper de ser una icona del moviment afroamericà en defensa dels seus drets i
llibertats. Lee, també conegut segons Clint Eastwood com mosca emprenyadora, es
el protagonista d’abundants produccions, molt controvertides, on es mostra
directament la discriminació racial per part de la raça blanca. Entre les seves
obres més conegudes s’hi troben des de pel·lícules com Clockers o Do
the Right Thing, on es manifesta aquesta altra cara del somni americà
representant la imparcialitat que
experimenta la raça negra reflectida en els barris pobres de les grans ciutats,
a pel·lícules biogràfiques o documentals com Malcolm X, Michael
Jackson: Bad 25 o Michael Jordan to the Max , on es té present la
vida d’icones en la història de la societat afroamericana.
--> Extracte de la pel·licula Do the Right Thing
--> Extracte de la pel·licula Clockers
El
fort lligam de Spike amb la resistència afroamericana li ha costat sovint
crítiques de varis companys de professió. Entre ells voldria centrar-me amb els
constants llançaments de crítiques entre Lee i Clint Eastwood. Les seves
disputes han estat causades per intercanvis de paraules com: “Que Spike Lee
tanqui la boca”, ja que Spike Lee es va posicionar obertament en contra de
l’absència d’actors de raça negra en les
pel·lícules del de San Francisco, Banderas de nuestros padres y Cartas
de Iwo Jima. La resposta de Lee no es va fer esperar pel que va respondre:
“Clint Eastwood ha fet dues pel·lícules sobre Iwo Jima que duren més de quatre
hores en total i en las que no hi apareix un sol actor negre. Si vosaltres els
periodistes tinguéssiu ous, li preguntaríeu perquè es així."
L’últim comentari
controvertit del de Brooklyn va anar dirigida a la última producció de Quentin
Tarantino, Django Unchained. Als pocs dies de ser estrenada Spike Lee va
manifestar que no veuria la última pel·lícula del seu company ja que li
semblava un menyspreu per la seva raça i els seus avantpassats. A través de la
seva conta de Twitter, va comentar: “No puc dir res perquè no la he vist, però
puc dir que és irrespectuosa amb els meus avantpassats ”.
-->Extracte de la pel·licula Django Unchained
Finalment
m’agradaria fer una reflexió sobre la idea, compartida per un sector de nord-americans, on es qualifica a Lee com una
persona racista. Aquesta etiqueta se li atribueix ja que, segons aquest sector,
es pensa que Spike Lee abusa de
qualificar molts aspectes com racistes, amb el que s’aconsegueix discriminar la
raça blanca. Per part meva, el cinema reivindicatiu de Spike em sembla correcte i necessari ja que mostra
des d’un punt de vista al que no estem acostumats moltes situacions que una part
de la societat no vol veure. Considero que gent com
Malcom X, Martin Luther King, Nelson Mandela, Tupac Shakur o el propi Spike Lee
són unes de les moltes icones que han propiciat l’alliberament de l’esclavitud
del poble afroamericà i han aconseguit l’equilibri racial que s’experimenta actualment.
Marc Canals.
Yo también creo que el cine de Spike Lee ha conseguido a través de su filmografía un mayor entendimiento y equilibrio entre las diversas razas que viven conjuntamente en Estados Unidos. En el extracto de 'Do The Right Thing' -grandísima película- que has puesto se ve claramente el asunto: no se casa con nadie, muestra todas las ópticas raciales con un toque de crítica a la vez que espeta al espectador.
ResponEliminaPersonalmente me quedo con sus películas, no con sus opiniones; relacionado con el pique con Clint Eastwood que comentas, decir que a Spike Lee le cuesta controlar sus emociones. Como en un partido de la NBA (vídeo -a mí me hace mucha gracia-: http://bit.ly/7aHVEC), donde Reggie Miller, del equipo contrario al director, empieza a anotar triples y Spike se crispa, a lo que acaba humillado por Miller, que cada vez que va anotando mira a Lee.