En les últimes dècades, s'ha pogut observar l'aparició d’una
nova manera de fer art; a peu de carrer. Tot i que els nostres avantpassats
prehistòrics ja utilitzaven les parets com a mitjà d'expressió artística i
cultural, actualment trobem que aquest art, evolucionat i més extès, dóna molt
de què parlar. Es tracta d'un art obert a tothom, que es pot trobar a la
cantonada de casa, als murs de les vies del tren o a una paret abandonada.
L’art deixa de banda el caràcter ‘elitista’ que els últims segles havia
posseït, per arribar a tota la població. Un art transgressor, que trenca amb la
barrera d’espai i de públic, en el que es barregen des del mític graffiti fet
amb esprais, fins a enganxines, pòsters, etc., o la combinació de tot.
Un dels principals representats de l'Street Art, és l’anomenat
Banksy, un artista de rostre desconegut que
Passejant pels carrers d'alguna ciutat anglesa, trobem una
obra d’aquest reconegut artista que crida bastant l’atenció; ‘No future’ hi
podem llegir, el crit de ràbia nihilista del punk que posa fi a l’època
moderna. Les seves obres tenen un caràcter bastant lligat amb l'escepticisme i
amb certa desconfiança envers el futur i envers la societat, com podem apreciar
al graffiti en que 'Follow your dreams' apareix tatxat amb un cartell on posa
'Cancelled'.
També és freqüent en Banksy tractar temes de l’època
postmoderna, és a dir, d’un context històric de globalització i capitalisme de
consum, i alhora plasmar una realitat a través del filtre de l'art. A la seva obra ‘Les Paradoxes de la postmodernitat’, que es troba situat a la franja de Gaza, és un clar exemple del context en el que ens trobem actualment, i una representació del conflicte encara vigent entre Palestina i Israel.
Un dels punts forts de les obres de Banksy és la presència d’ironia
i de doble sentit. Hi trobem una ironia, una paròdia de molts dels temes de l’actualitat
i un rerefons molt agut, amb una provocació que impacta i xoca tot aquell que
ho veu (Dos policies donant-se un petó, una dona amagant la brutícia, generals
dibuixant el símbol de la pau...). També trobem una gran heterogeneïtat o
fragmentació; no es segueix quelcom lineal, es barregen diferents estils i
mètodes.
Cal destacar la intertextualitat d’alguns dels seus graffitis més famosos, en
els que paròdia a Ronald McDonald o a Samuel L. Jackson i John Travolta a Pulp
Fiction. L'individualisme de l'autor i la lliure interpretació de les seves obres (subjectivitat) també són algunes de les característiques que cal remarcar de l'estil de Banksy.
No obstant, després d’haver dut a terme aquest anàlisis de
les característiques comunes amb l’art postmodern, podem observar que l’art de
Banksy té un tret molt rellevant, que apareix en totes les seves obres, i que
es desmarca totalment d’aquest art; la profunda crítica social. Titllat
d'anarquista, d'antisistema o de simple bàndol , Bansky sap com fer arribar a
la gent un profund missatge de crítica cap a la societat postmoderna.
Utilitzant una ironia molt afilada i aguda, i unes imatges que no deixen
indiferent a ningú, el nostre artista té crítica per a la majoria dels aspectes
de la nostra societat actual. Això ens fa mirar enrere, i trobar una gran similitud
amb algunes de les primeres avantguardes; la provocació, la subversió respecte
als estaments de la societat, recupera el gran sentit crític de l’art.
Finalment,
dir que podríem considerar a Banksy i a tot el moviment juntament amb altres
artistes de l'Street Art en general, uns dels propulsors de la creació d’un nou
art postmodern, que no només es crea en un escenari totalment diferent (al
mateix carrer) i per a un públic totalment extens, sinó que recupera el sentit més crític i subversiu de
les primeres avantguardes.
Maria Masalles Sabaté
.jpg){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.