Els videoclips, promoció per sobre la qualitat?

Els videoclips són unes peces audiovisuals normalment amb una durada curta, ja que esta condicionada al temps que dura la cançó, i amb una intenció més o menys promocional.

La intenció promocional del videoclip es va començar a fer molt patent a partir dels anys 80/90, en aquesta època ja podem trobar videoclips que tenen molta més importància pel format que per la cançó en si. D’aquesta manera la part musical perd molta importància i es passa a donar rellevància a la posada en escena, a la coreografia, a la història que presenta el format audiovisual... Això fa que molts grups o cantants que musicalment no tenen tants recursos o no són tant bons com altres puguin tenir un èxit aclaparador gràcies als grans videoclips i a les superproduccions audiovisuals que realitzen. Així doncs a partir dels anys 80/90 es comencen a invertir molts diners en produccions audio-musicals,  i comencen a haver persones que es dediquen a dirigir videoclips, tot i que després alguns d'ells també fan cinema. Un gran exemple d’això és el videoclip de les Spice Girls Wannabe 

és un videclip que explica la història d’unes noies que es colen a la festa d’un hotel de luxe de Londres. És performatiu, perquè surt el grup interpretant la cançó, però també podriem dir que és una mica narratiu, ja que explica la història de que entren a l’hotel de luxe, i ensenyen el que van fent allí dins.  Destaca pel joc de moviments que fan amb la càmara, està en moviment constantment, hi ha pocs plànols estàtics,  i per haver, gairebé tot el temps, imatges com una mica desenfocades, com si fos un efecte especial, així doncs es pot dir que juguen amb els efectes especials i les noves tecnologies. També és molt important la coreografia i els salts que fan les noies. Finalment cal destacar la vestimenta de les noies que contrasta totalment amb la decoració,  els vestits i tratges que porten altres persones que surten al videclip, és una forma de destacar al grup en tot moment. Aquest videoclip és un exemple molt clar de promoció, ja que molta gent ha imitat la coreografia que es repeteix durant tot el videoclip, durant aquella època moltes noies joves intentaven imitar la vestimenta que portaven les Spice Girls... així es pot veure com es dóna molta més importància a la posada en escena, la coreografia i els vestits que a la cançó, no es té molt en compte la qualitat musical.

Cal destacar que durant els anys 80 és quan apareix MTV que fa grans produccions de videoclips, i està emetent tot el rato aquest tipus de formats per la televisió, era un canal adreçat només als videoclips. Això afavorí a que apareixessin aquestes grans superproduccions

Actualment aquesta intenció promocional s’ha accentuat més, fins el punt de que grups que no eren coneguts fent una cançó i un videoclip casolà s’han fet famosos, i han pogut acabar gravant maquetes i fent concerts a nivell estatal i/o regional.Un gran exemple d’aquest fet és la cançó Jenifer, dels Catarres, tot i que també influí molt la lletra de la cançó, es convertí en un gran èxit de l’estiu del 2011 gràcies al videoclip i la difusió que anà fent la gent al veure el videoclip i escoltar la cançó per les xarxes socials. 

Aquest videoclip destaca per ser narratiu, la part que surten els dos nens petits, i també performatiu, tots els plans fixes on el grup va ensenyant dibuixos o paraules, relacionades amb la lletra de la cançó. A més també és molt important el canvi d’escenaris que van fent, i el solapament de les dos històries, el grup, i els nens. La vestimenta també és un factor clau, perquè els tres components del grup van vestits iguals per destacar per sobre l’altre gent. Es podria dir que és un videoclip seguint una mica la línia dels que feia Spike Jonze, ja que aprofiten les noves tecnologies per fer difusió i per gravar. A més graven al carrer i juguen una mica amb l’atzar, tots els plànols que surt el grup són al carrer sense tenir-ho tot preparat, i el grup no es presenta com a grans estrelles, si no com a persones normals. Seria un videoclip al estil dels que fan la blogothíque, ja que també utilitzen internet per produir, distribuir i exhibir, tot i que el so no està enregistat en directe. Cal destacar que aquest fenomen en bona part ha estat gràcies a l’aparició de youtube, ja que permet pujar vídeos de forma gratuïta a internet, per tant es pot fer difusió i donar-se a conèixer sense la necessitat de gastar grans quantitats de diners, es podria dir que són produccions de videoclips low cost.

Tot i això segueixen havent superproduccions, fins al punt de que es posi una data d’estrena d'un videoclip a la xarxa, i la gent estigui pendent d’aquella data per veure un videoclip determinat. Avui dia aquestes superproduccions es solen donar sobretot als EUA, tot i que també n’hi ha de catalanes i espanyoles, però en menor mesura. Un exemple d’això el videoclip de Lady Gaga Bad Romance 

és un curt molt poètic, ja que no explica una història, si no que vol que es relacioni amb les emocions, tot i això si que surt la cantant, i té una coreografia molt marcada. Destaca molt per la vestimenta i el color blanc que s’utilitza en tot moment, com donant una sensació de manicomi, bogeria, i el contrast de llum que hi ha en algunes escenes.

Un altre exemple a nivell català és el videoclip aniversari, de Manel 

Aquest format destaca per ser totalment narratiu, explica una història, i fins i tot va una mica més enllà de la durada de la cançó. Juga molt amb la fantasia i els efectes especials. Està com ambientat a l’antiguitat, així es pot aconseguir que la gent recordi el grup pel videoclip més que per la cançó en si, perquè és un videoclip que crida molt l'atenció.

També cal destacar que alguns grups o cantants utilitzen algun altre personatge famós per fer el videoclip, i així se li dóna més importància a la producció i fa que la gent estigui més interessada en veure el videoclip, un exemple d’això és el videoclip de la Shakira Gitana, on surt el Rafa Nadal (tenista). 

Amb tot això es pot observar com la industria musical ha deixat de donar importància a la música en si, i ha passat a donar molta més importància a la imatge de les bandes o els/les cantats sense tenir en compte si aquelles persones realment tenen talent per la música o fan produccions bones, només tenint en compte la imatge i la posada en escena. Per tant la imatge és el més important per sobre de tot, s'ha deixat de banda el talent musical, per donar pas a aquelles bandes i cantants que tenen una imatge bona, i/o molts diners per invertir en super produccions. Tot i això, com hem pogut veure, hi ha alguns grups que amb la seva pròpia producció casolana, han pogut arribar a fer-se famosos, tot i que son pocs grups en comparació als altres, i tampoc asseguren la qualitat musical.

Marina Pérez Got