"Videoart" en el món dels videoclips: "The Cure".

Al llarg d'aquesta entrada que realitzo, m'agradaria tractar un aspecte en el qual em vinc fixant aquests darrers anys al voltant del món de la música i la seva representació visual. El trencament amb les normes clàssiques i amb els convencionalismes a través del format video dóna pas al "videoart", el qual relacionant-lo amb el món del videoclip i la seva gran influència, podem trobat un bon exemple: el grup musical "The Cure", aplicat a gran mesura en la seva cançó  "Close to me". 

1. Concepte "Videoart":

El "Videoart", correspon a un moviment artístic experimental que va nàixer al voltant dels anys 60 i 70, entre EEUU i Europa, i que renova el panorama del format vídeo. Inauguren els seus inicis la intervenció del vídeo en moviments artístics d'antiart com és el "fluxus" i altres factors com és l'exposició de les cintes electròniques en el café GoGo de Nova York l'any 1965. A banda del corrent "fluxus", experimenta amb altres tendències, com és l'art conceptual, les performances o el minimalisme.  Però, deixant de banda els seus orígens, lo més important és que es tracta d'una innovant disciplina artística que utilitza exclusivament un nou suport: la televisió, recorrent al espectacle (cinema, dansa, música, teatre).

El fet de que sigui una disciplina artística que utilitzi exclusivament el suport televisiu, fa que es vegi involucrada pel que aquesta comporta: les produccions televisives de masses, la intenció únicament comercial i econòmica... per tant, aquest corrent suposa un trencament total amb aquests elements que conformen el mitjà televisiu, amb la combinació de diverses disciplines i propostes culturals que deixen de banda els factors estàndard -convencionals de la televisió pròpiament dita. 

El "videoart", com he mencionat anteriorment, no es vol manifestar com un mitjà de masses i trenca totalment amb les formes tradicionals d'aquests, per aquest motiu, utilitza suports molt més barats i alternatius. De fet, si recorrem als seus orígens, trobem formats reduïts com és la mitja i 3/4 pulgades en el cas del vídeo.

Cal mencionar, que aquest corrent trobarà la seva màxima expressió durant els anys 80 i en la màxima plenitud de la era de la postmodernitat dins de les manifestacions artístiques en tot el seu sentit.

  Gary Hill, " Mediations", 1986.

2. Influència del "videoart" en els videoclips:

El videoart representa un punt de confluència entre artistes procedents de la música, la pintura i el teatre.

L'arribada del videoclip, va suposar una lluita constant entre el vídeo de caràcter comercial i el vídeo com a màxima expressió d'art i bellesa. Cert és, però, que conforme es va anar desenvolupant, va anant adquirint una posició mitja entre aquests dos elements, arribant, amb el pas del temps, a un nivell en el qual l'art en tota la seva plenitud i el que això comporta, és el que realment va caracteritzar les seves imatges: una harmonia plàstica, artística i cultural entre el món de la fotografia, la música i la interpretació.

D'aquesta manera, el videoclip suposa una de les expressions més clares del videoart que s'ha anat configurant al llarg del temps i que ha anat adquirint diverses formes depenent el context social, econòmic i cultural en el qual s'estigui realitzant, però, respectant en tot moment la llibertat del artista, és a dir, del que vol expressar aquell solista o grup musical al públic, com a traducció del contingut de les seves lletres.

L'essència de que l'artista mantingui aquesta relació directa amb el "videoart", és a dir, aquesta forma de veure la representació de les seves cançons visualment de forma lliure, és el que li dóna credibilitat. Tindre l'oportunitat  no només escoltar, sinó, veure en imatges el que un artista té interiorment i vol mostrar a través de la seva ànima, és una característica importantíssima per donar-li credibilitat, tant a la seva creació (en aquest cas musical) com a l'hora de fer-nos arribar el missatge real que vol transmetre. 

3. Exemple: The Cure i el seu" Close to me":

Un exemple clar d'aquesta tendència, és el del grup "The Cure" i el seu treball constant amb el director Tim Pope. La confluència entre aquests dos artistes, ha arribat, en tot moment, al nivell màxim al qual el grup musical volia arribar.

Fent una petita introducció sobre el grup del qual parlo: The Cure és una banda de rock britànica que va nàixer a finals dels anys setanta. Es tracta d'una banda a la qual no podem classificar en un sol estil. La seva essència és la total llibertat estilística i musical, la total llibertat del grup per fer música sense poder ser estandarditzats ni classificats rigorosament, des de aquesta confluència entre el món dels somnis i el món real (pròpiament característica del videoart). Podríem parlar d'una barreja entre post-punk, new wave, rock gòtic i alternatiu, dark wave, dream pop, entre altres. Però, com el pròpi líder de la banda, Robert Smith,  manifesta:  "Es tan triste que a the Cure se le siga llamando gótico [...] No somos categorizables. Supongo que eramos Post-Punk cuando salimos, pero globalmente es imposible categorizarnos. [...] Yo toco música de the Cure, sea lo que sea que esto signifique."

L'exemple que vull mostrar, a través d'aquest grup musical, és el videoclip de la seva cançó "Close to me". Amb aquesta, el que Robert Smith vol transmetre és que la inseguretat és un factor que ens tanca moltes portes i que ens fa perdre una sèrie d'oportunitats a la vida que potser mai més podem arribar a tenir.  A través d'aquest significat, el director Tim Pope realitza un videoclip en el qual podem trobar al grup dins d'un armari de petites dimensions que produeix una constant sensació d’angoixa utilitzant recursos com són els plànols tancats (pla detall, primer pla i pla mig), expressius, que ens porten a aquesta esfera carregada que representa, de forma personalitzada, el que sentim quan ens impera la inseguretat. La lliure representació de cada element, es present en els propis personatges (els integrants del grup) inclús en la peculiar visió que tenen dels seus instruments. 

Els personatges apareixen dominats per un ninot de budú que manipula el líder de la banda. Finalment tant moviment causa que l'armari caigui al mar ( representació del que sentim en un estat d'angoixa i decepció amb nosaltres mateixos).

   

http://www.youtube.com/watch?v=BjvfIJstWeg  (The Cure, "Close to me", 1985.)

                                        (The Cure, "Close to me", versió 1990,  segona part.)

Una visió satírica, irònica, humorística i surrealista del missatge a donar, una total lliure expressió.

Silvia Martínez Bañón. 
1r grau Publicitat i RRPP.