Salvados és un programa televisiu dirigit i presentat per Jordi Évole, produït
per El Terrat i emès des de Febrer de 2008 a La Sexta. El programa originalment
estava concebut com un programa humorístic que s’endinssava en els temes del
moment a través de Jordi Évole, conegut fins aleshores pel sobrenom de “el
Follonero” i que d’aquesta manera s’estrenava en un programa en solitari,
després de col·laborar amb Andreu Buenafuente en diversos programes.
La primera temporada de Salvados es basa en programes especials i temàtics
emesos amb diferents espais de periodicitat entre Febrer i Juliol de 2008. Aquest
programes van ser Salvados por la campaña
(degut a les eleccions generals espanyoles de 2008), Salvados por la Iglesia, Salvados por la Eurocopa (degut a aquesta
competició de futbol que va guanyar la selecció espanyola), Salvados por los toros (coincidint amb
los San Fermines), Salvados por la tele i
Salvados por las vacaciones. Mostra d’aquest
humor latent en el programa són per exemple quan a Salvados por la Iglesia, Jordi Évole pretén fer arribar la guitarra
de joguina de Rodolfo Chikilicuatre al Papa Benet XVI a través del cardenal
Rouco Varela o a través d’una parella d’homosexuals. També quan a Salvados por la Eurocopa li pregunta al
Rey si el partit entre Espanya i Grècia portarà conflicte a la família reial.
Degut a l’èxit que aconsegueix el programa en aquesta primera etapa, la
cadena decideix renovar el programa i convertir-lo en un programa d’emisió
regular cada diumenge per la nit i deixant de banda els programes temàtics. El
humor segueix estant present en aquesta nova temporada on La Sexta presenta en
programa com: “Una mezcla de reporterismo atrevido e irónico, que se toma
la realidad con humor, que huye de los protocolos, con el objetivo de divertir
y entretener. Cada semana, el programa se acercará a diferentes asuntos,
situaciones y personajes, siempre con la mirada maliciosamente ingenua del
Follonero, que se propone nuevos retos”. El programa
manté algunes de les seccions que tenia a la primera temporada i n’hi afegeix
de noves com Apatruyando, on surten Jordi Évole i Carlos Navarro “El Yoyas”
dins un cotxe parlant sobre el tema del qual tracta el programa mentre van
donant voltes per l’Hospitalet de Llobregat; Infiltrados, on actors anònims s’infiltren
en esdeveniments i actes; o Cara a cara de perfil, on dos personatges
antagonistes eren sotmesos a un mateix qüestionari. Un moment molt recordat d’aquesta
temporada i que demostra de nou l’humor en que es basava el programa és quan
Jordi Évole fa una visita al Valle de los Caídos i deixa un ram de flors amb
els colors de la bandera republicana damunt la tomba de Francisco Franco.
Un programa dedicat a les companyies elèctriques espanyoles va
mosquejar a aquestes que van demanar al president del Grupo Planeta, propietària
de la La Sexta, la destitució de Jordi Évole, el que va provocar un gran
moviment a les xarxes socials en favor del programa i del seu presentador. Aquesta
es la polèmica més important en la que s’ha vist enmersa el programa i que va
estar a punt de ser la seva desaparició d’aquest, però n’hi ha hagut d’altres
com les amenaces per part de la falange pel seu acte al Valle de los Caídos o el
grup HazteOir.org
que va
considerar Salvados por la Iglesia com una ofensa i va boicotejar el
programa fent així que la marca de cervesa Heineken retirés el seu patrocini
del programa. També rep força crítiques per part de la dreta que veuen que tant la cadena de televisió i el presentador porten el programa cap una perspectiva d'esquerres, al·legant que als polítics d'esquerra se'ls és més permissius a l'hora de d'entrevistar-los i en les seves preguntes.
Per últim, dir que és la primera vegada en el món de la justícia espanyola
que una entrevista feta per un programa de televisió es prova en un procés
judicial com ho és l’entrevista que Jordi Évole li va realitzar a l’expresident
de les Illes Balear, Jaume Mata, imputat pel cas Noos.
Julio Collado
Grau de Periodisme
Hola Julio!
ResponEliminaEstic molt d’acord amb el teu comentari ja que parles d’aquesta evolució d’un programa com Salvados. Estic d’acord amb tu, que aquest va començar sent un programa al més pur estil “Follonero”, és a dir, a la línia d’aquell Jordi Évole que apareixia al plató de Buenafuente i es burlava o criticava el contingut del programa. Poc a poc i temporada rere temporada, al igual que Salvados ha fet una evolució, el propi Évole també n’ha fet una, i això l’ha portat a ser aquest periodista atrevit i sense complexes, que només amb la seva presència és capaç d’inquietar la cúpula sencera d’un partit polític.
Per tant, podriem concloure apuntant que l’evolució periodística de Jordi Évole, a portat a que una cadena com “La Sexta”, s’hagi atrevit a apostar per un programa de la tendència de Salvados (amb la pertinent evolució).
Blai Melgar Anguera - Periodisme
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBones Julio!
ResponEliminaMolt interessant parlar del Senyor Jordi Ébole, el qual avui en dia és l'únic que s'atreveix a parlar d'actualitat d'una forma més "pròxima" a la gent que d'altres programes. Per això, la seva audiència. A més com molt bé diu Blai, tan ell com el programa també ha tingut una evolució la qual ha anat a més seriosa, ja que en un principi salvados era més de l'estil Buenafuente i actualment és més investigació...
Per últim, m'agradaria donar l'enhorabona a la Sexta, ja que és gracies a ella que existeix un programa com aquest, capaç de criticar a importants persones dintre de la política, i a més a fer-los entrevistes picardioses, on les preguntes van més enllà del contingut en si.
L'atreviment de la cadena i les virtuts del Jordi Évole com a periodista-guionista, fan de Salvados un programa únic.
David Lleixà Bel
Comunicació Audiovisual
Julio,
ResponEliminaL'evolució d'aquest periodista s'ha evidenciat, com molt bé dieu (Julio, Blai i David), any rere any fins a aconseguir, amb "Salvados" ser un dels professionals del sector més coneguts arreu del país a dia d'avui.
El fet d'utilitzar el seu particular humor i picardia per parlar dels temes de conflicte que esdevenen a diari a Espanya a nivell econòmic, polític, administratiu, etcètera, han ajudat a transmetre al ciutadà la realitat amb una transparència que fuig dels discursos protocolaris i de les lleis "lleonines" amb les que acostumen a escudar-se els pressumptes implicats.
Aquesta implicació amb les injustícies socials l'han dut a ser "l'heroi" mediàtic de la majoria de ciutadans, així com el maldecap dels personatges que han de donar la cara per un col•lectiu que presenta irregularitat en les seves respectives labors.
El passat 12 d'abril d'aquest mateix any, el Ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, afirmava que Évole "Hace preguntas trampa y tiene toda la ventaja". Referint-se als mètodes demagògics que utilitza el periodista per interrogar els seus entrevistats.
Doncs bé, al veure aquesta part de l'article de La Vanguardia, vaig arribar a coincidir amb l'opinió de l'actual controvertit Ministre Wert. No obstant, les seves declaracions proseguien: "Algunos tontos que están a mi alrededor en el departamento de Educación estaban a favor de que fuera al programa pero mi hijo, que es más sensato, me dijo que ni lo pensara".
Aquestes últimes declaracions, combinades amb el que representa el seu càrrec a tots efectes i amb els seus "antecedents", que li han atorgat una dubtosa reputació, ensorren el seu argument inicial (amb el que hauria, fins i tot, quedat molt bé), i tempten a pensar que és així, en definitiva, l'única manera amb la que Jordi Évole pot tractar aquests malcarats.
És l'única via per poder sostreure alguna declaració útil que fugi de la mentira i de l'arrogància amb la que molts solen actuar i els pugui arrencar alguna irreverència que els evidenciï, davant de càmera, i que, naturalment, sigui fruit d'aquests mètodes poc rudimentaris que utilitza aquest gran periodista vingut a més, i que, sota la meva opinió, sap perfectament el que es fa (i com ho fa).
Sergi Coll-Vinent Quiroga
Periodisme