dijous, 18 d’abril del 2013

Alguna cosa més que motoristes


En els últims anys, les industries audiovisuals s'han encarregat de posar al nostre abast un catàleg quasi bé inacabable de productes els quals estan destinats a diferents sectors i públics. És cert que l'industria de les productores de sèries, com poden ser HBO o FX, estan aconseguint cridar l'atenció fins i tot més que les pel·lícules de cartellera; tots coneixem algun company enganxat a algunes sèries com poden The Walking Dead o Joc de trons i que celebren l'arribada d'una nova temporada quasi bé amb més força que una estrena cinematogràfica. La publicitat d'aquestes sèries arriba a qualsevol mitjà, televisió, diaris, ràdio etc.

Però com en el tema de les sèries ningú està totalment d'acord i defensem les nostres com si part dels beneficis ens arribessin a nosaltres, jo escombraré cap a casa i comentaré l'única sèrie que ha cridat la meva atenció. La sèrie s'anomena Sons Of Anarchy i en un principi em agradar per la seva estètica, ja que no era la típica sèrie de policies, ni de gent popular o trames escolars/universitàries, ni d'éssers estranys o reialmes d'una altre època, simplement tractava dels integrants d'un club de motos.

Els membres de SAMCRO porten una armilla
amb el logo del club

 Després va aconseguir enganxar-me perquè no només apareixen personatges amb aparença dura i amenaçadora sinó que cadascun d'ells conviu amb uns conflictes interns dels quals careixen els personatges amb rol de "motero" que havia vist abans, els quals reduïen el seu dia a dia a escoltar rock & roll i obrir cerveses a tret de revòlver. A Sons Of Anarchy s'ens explica la història d'un club anomenat SAMCRO, que resideix en un poble fictici de Califòrnia anomenat Charming i es dedica principalment al tràfic d'armes a altres bandes. Les activitats de SAMCRO son narrades des d'una òptica positiva, com si fossin necessàries per mantindre l'equilibri del poble i sovint es parla dels integrants del club com els herois de Charming, ja que allunyen el tràfic de drogues i la venta d'aquestes dins el poble. Aquest últim punt em va cridar l'atenció ja que el club duia a terme activitats fora de la llei i s'acaba convertint en un mal necessari per la població i ens recorda la frase de Maquiavel "el fi justifica els mitjans" per ambdues parts, pel club i per la llei, ja que el sheriff de la ciutat manté contacte amb el club per tal de que els informin de possibles actes que perjudiquin a la ciutat a canvi de passar per alt les seves activitats.

Jackson Teller i els altres membres de SAMCRO


Però tot aquest esquema d'actuació del club es centra en el president, anomenat Clay Morrow i el vicepresident i fill del fundador del club, Jackson Teller, que comença a dubtar si el propòsit actual del club és el que volia el seu pare amb la creació d'aquest. En aquest punt és quan la trama de la sèrie comença a ser més imprevisible, ja que Jackson pren decisions ja no pensant en seguir amb els beneficis de la venta d'armes sinó pensant en rectificar l'actitud del club.També em va semblar important, que les decisions del club es sotmetessin a votació i no es fes el que el típic personatge carismàtic dictés, com es fa en algunes sèries on el personatge té un clar rol de líder. Amb aquestes reunions queda clar que tots els membres  son una peça clau i que a vegades un sol vot pot canviar el camí de SAMCRO.

És veritat que és una de les series més violentes que hi ha actualment a la televisió, però això no treu que el seu argument perdi consistència, ja que podríem estar parlant d'un Hamlet del segle XXI, les similituts son clares. En aquesta sèrie trobarem una característica típica de la nova ficció, la crisi de l'heroi tradicional, reflectida clarament en Clay Morrow on tots els seus actes no son del tot clars ni positius, però té el carisma del president i no arriba a ser el malvat ja que el públic no el reconeix com aquest, en canvi, Jackson Teller, es caracteritzat com el redemptor del club, encara que a vegades es deixa portar per la ira i comet actes que no són propis del típic heroi. En l'argument de Hamlet apareixen el rei Hamlet, el qual seria representat per John Teller el fundador del club, que es assassinat per Claudi el seu germà, en aquest cas Clay Morrow que en el club es quasi un germà per John. Clay Morrow s'acaba casant amb Gemma Teller mare de Jackson, que representaria Gertrudis la mare de Hamlet príncep, aquest últim representat per Jackson Teller. El jove Jackson s'acabarà revelant contra Clay com ho va fer Hamlet contra Claudi, no tot en aquesta serie es redueix a les dues rodes i les armilles de cuir.


Clay Morrow i Jackson Teller en una discussió


Sons of Anarchy segueix el patró que va crear "The Sopranos" al 1999 iniciant el que anomenem la Nova Ficció. Amb Sons of Anarchy trobem una clara intenció de superar totes les pel·lícules o sèries de clubs de motos, ja siguin les de la TV o les de la gran pantalla. Al tenir un caràcter televisiu i poder comptar amb més temps per explicar histories que una pel·lícula, Sons of Anarchy compta amb unes estructures més denses i arbrades i diferents nivells de trames. El "boom" d'aquesta sèrie ha arribat a Espanya de la mà de FOX CRIME i per DVD, ja compten amb cinc temporades i s'està preparant una sisena per aquest any. 

Personatges famosos com Wayne Rooney fan referències d'aquesta sèrie al seu perfil de les xarxes socials. Sons of Anarchy s'ha aconseguit posicionar en el top de sèries més exitoses del canal per cable FX i una de les més aclamades a FOX CRIME. 




Tot seguit un anunci que emetia FX per promocionar la sèrie:




No us avanço res més, si voleu saber-ne més l'haureu de veure!


Gràcies per el vostre temps.
Roger Massoni Fernández// Comunicació Audiovisual

1 comentari:

  1. Qué decir de la única serie que me tiene realmente enganchado? Eso de Hamlet con Harleys Davison lo dijo el creador de la serie (que también tiene un papel como el sons que esta en la cárcel) y dudo que venga Shakespeare a cobrar las regalias, pero es totalmente cierto, sin dejar de tener lo que se espera de una serie de motos: persecusiones, tiroteos, rivalidades con otras bandas, alianzas internas, negocios turbios con socios que reales (carteles mexicanos, mafiosos rusos, lo que queda del IRA, la mafia china, etc.) y una banda de sonido que se ajusta perfectamente a cada momento.
    Para aquel que piense que la anarquia es un lema en estos motoristas se equivoca, tal vez el fallecido John Teller haya tenido un ideal en contra de la violencia, que no lo pudo llevar a termino. Pero el diario que encuentra Jax de su padre, le da un pequeño punto filosofal a la trama, cuando se da cuenta que al crear una familia propia debe determinar cuál es el futuro que quiere para sus hijos.
    Muy buen punto el que menciona Roger sobre que no es la típica serie de policías o lo que se ve normalmente en tv. Definitivamente esta serie es algo más, es épica, casi todos los personajes tienen luchas internas consigo mismo, ya que no son diablos, son personas que crecieron rodeados de violencia y actúan de la única forma que conocen. En estos personajes podemos ver sufrimiento y arrepentimiento, por mucha pinta de tíos duros que tengan (y lo son).
    Un motero con las pintas de Kurt Cobain que intenta dejar el pasado detrás y poder mirar a los ojos a sus hijos, yo estoy esperando que empiece la sexta temporada.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.