El fals documental és un gènere del cinema i la
televisió, que normalment s’inclou dins de la comèdia, però que últimament
s’està utilitzant molt en les pel·lícules de terror. El fals documental es
presenta com una gravació de la vida real, tot i què es produeix com una obra
de ficció.
El fals documental o el també anomenat
“Mockumentary” (mock: burla) és un gènere que imita els codis i convencions
desenvolupats pel cine documental en una obra de ficció. Segons Weinrinchter hi
ha tres tipus de Fals Documental, segons el seu grau de reflexivitat:
-Parodia.
-Crítica.
-Falsificació
i de construcció.
Per explicar aquesta nova tendència del cinema de
terror pel fals documental, la pel·lícula ·REC seria un bon exemple.
És una pel·lícula de terror espanyola dirigida per
Jaume Balagueró i Paco Plaza que és va estrenar a Espanya el 23 de novembre de
2007.
La pel·lícula esta narrada per un periodista i un
operador de càmera, que van a documentar com és la vida nocturna de una estació
de bombers amb l’esperança de gravar alguna missió important. Els bombers reben
una trucada d’emergència d’un edifici i tots es desplacen cap allí. Un cop al
edifici es troben amb que hi ha un virus en tot l’edifici i amb que la porta de
l’edifici esta tancada i amb quarantena per evitar que el virus s’expandeixi al
exterior.
La pel·lícula és va rodar a Barcelona, en el número
34 de la Rambla de Catalunya. Es va realitzar de manera absolutament secreta,
utilitzant pel rodatge càmeres digitals d’alta definició i amb mòbils d’última
generació per narrar la historia en temps real. El pressupost del film va ser
de 1,5 milions de euros i va aconseguir situar-se entre les pel·lícules de 2000 més taquilleres
fora dels Estats Units.
Com s’ha dit anteriorment, aquest tipus de rodatge
s’utilitza més pel gènere de la comèdia, però el cinema de terror últimament
està apostant per utilitzar aquest tipus de gravació, ja que produeix una
sensació de tensió i t’apropa a pensar que els fets són més reals, ja que en
aquest tipus de cinema, és important arribar a l’espectador i fer que es posin
en la pell del protagonista. Els continus moviments i canvis de càmera ajuden
ha crear aquesta sensació de nerviosisme i tensió continua.
Marta Olivé Ruiz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.