A finals del 2011 la ABC va començar a emetre Once upon a time (Erase una vez), una sèrie televisiva de caire fantàstic creada per Adam Horowitz y Edward Kitsis, guionistes
de Lost (Perdidos). A Espanya es va estrenar a inicis del 2012 en un canal de
pago, l'AXN i poc després també es va emetre per Antena 3. La sèrie està
activa, de moment porten les dues primeres temporades, tot i que a Espanya només
s'ha emès la primera.
La sèrie es basa en
l'existència de dos mons, el real i el dels contes; la trama principal gira
entorn a Emma Swan (Jennifer Morrison) una cazarecompensas
que el dia del seu aniversari es troba amb una sorpresa, un nen que diu ser el
fill que havia donat en adopció deu anys enrere, però això no és tot , el nen
assegura que la seva mare adoptiva es una bruixa malvada del mon dels contes i
que ella és la filla de Blancaneus. La historia es desenvolupa en un poble on
viuen tots els personatges dels contes clàssics, però la majoria no recorden
qui eren en el mon dels contes a causa d'un encantament.
Els contes clàssics que ens
presenten no són tal i com els recordem, algunes vegades si que s'acosta una
mica més la versió hegemònica de les històries, però altres dista bastant, de
manera que encara que ja sapiguem les
històries ens podem seguir sorprenent. Tot i que alguns personatges canviïn,
com per exemple en La caputxeta vermella la
caputxeta no és una nena, sinó que és una noia jove i atractiva; per una banda
es d'entendre que aspectes com aquest canviïn per atraure a més audiència, hi
ha altres aspectes propis de la trama de les històries que també són diferents.
Al llarg dels capítols es va
alternant la història principal ambientada en el món real amb les històries del món dels contes. La sèrie
ens presenta una nova versió d'aquets contes clàssics, però no només això sinó
que els relaciona entre ells. Amb la interrelació dels diferents personatges en
els contes, un personatge que és el dolent en un conte pot ser el bo en un
altre, d'aquesta manera ens mostren els diferents aspectes d'un mateix
personatge.
Trobo molt interessant
aquesta manera de mostrar-nos el personatges ja que ens els permet veure des de
diferents punts de vista. Per exemple la malvada reina de Blancaneus és la causant de l'encantament que evita que tots recordin qui són
veritablement i en diverses históries del món dels contes és clarament la
dolenta. Però en altres històries i moments veiem aspectes diferents del seu
caràcter, com l'amor que té cap al seu fill adoptiu, i també ens mostren els
motius que hi ha darrere de tot el que fa, així la seva evolució al llarg del
temps, el perquè s'ha tornat malvada.
Sara Venque Gómez
Comunicació Audiovisual
Hola Sara, sinceramente no he visto esta serie nunca, aunque la he visto anunciada por televisión, y por eso me e parado a leer tu publicación. Por lo que he visto, la serie se basa en cuentos infantiles cambiando ligeramente la trama o el aspecto de algunos personajes para llegar a un público más ámplio. Esto me ha recordado a algunas películas como "El Capitán Garfio", en la cual Peter Pan ha crecido, tiene 40 años y una familia, el problema es que ha olvidado el País de Nunca Jamás y el Capitán Garfio vuelve para secuestrar a sus hijos y hacerselo recordar. Otra pelicula que también se basa en mezclar diferentes cuentos sería "El secreto de los hermanos Grimm", en ella los hermanos Grimm nos muestran la historia oculta que hay detrás de sus cuentos.
ResponEliminaPara un ejemplo más reciente me gustaría nombrar la película "Blancanieves y la leyenda del cazador" protagonizada por Kristen Stewart. En esta película se cambia la trama por la historia del cazador del cuento, que no mata a Blancanieves, sino que le enseña a defenderse y se enamora de ella.
Esta claro que el recurso de los cuentos infantiles ha sido muy utilizado en el cine y, como hemos dicho, cambiando siempre el aspecto de estos para llegar a más público. Pero hasta ahora no habían creado una serie televisiva que tratara sobre ellos. Me parece muy interesante e intentaré verla a partir de ahora.
Elisabeth Romero
El recurso de los cuentos infantiles para producir
Hola Sara! estoy de acuerdo contigo en el hecho de que es muy interesante como han abordado el tema de los personajes en esta serie.
ResponEliminaYo he visto la primera temporada, y tengo que decir, que estoy deseando seguir viendo como evoluciona la trama.
Me gusta que representen todos los puntos de vista de una misma persona, ya que hasta en la vida real, ni los buenos son tan buenos ni los malos son tan malos.
Creo que has retratado muy bien la serie y has conseguido que vuelvan a entrarme ganas de ver la segunda temporada.
Saludos!
Soy Cristina Márquez Lajara
EliminaHola Sara!
ResponEliminaOnce upon a time, como bien dices, es una serie que narra la historia de Blancanieves de una manera muy peculiar. A lo largo de los capítulos van surgiendo aventuras y tramas secundarias que representan otros cuentos, donde aparecen personajes reconocibles por todos. No obstante, todas estas narraciones se tornan oscuras y muestran su lado más siniestro.
Todos hemos crecido con maravillosos cuentos que nos enseñaban en qué consistía la amistad, el valor, el honor y en definitiva todos aquellos valores por los que merece la pena luchar. Y aunque esta serie consista en coger cuentos infantiles y representarlos de manera más adulta y con un toque diferente, sigue enseñándonos lo importante; sigue enseñándonos esos valores que de pequeños aprendimos. Por lo tanto, mantiene su esencia principal y es por eso que gana seguidores día a día.
Nuria Rivera Herraiz
Comunicació Audiovisual
Hola Sara. La sèrie de la que parles (segons els capítols que he vist) em sembla força interessant. I es que el fet de recòrrer contínuament als contes infantils em fa retornar per moments a la infància i recordar totes aquelles històries que tant m'agradaven, encara que ara les veig des d'una perspectiva diferent. A més, trobo que el fet de barrejar històries fantàstiques amb situacions de la vida quotidiana, fa de la sèrie una font de diversió i entreteniment.
ResponEliminaEl que no m'agrada de la sèrie és que en un sol capítol passen massa coses, i si et perds cinc minuts d'aquest, després, quan l'intentes retomar, ja no entens res. Aquest és el motiu pel qual vaig deixar de veure-la; és bastant liosa, i per poder seguir-li el fil has d'estar completament atent al capítol durant tota la duració d'aquest, cosa, casi impossible perquè sempre vas fent coses al mateix temps que mires la tele.
De totes maneres, abans que comenci la segona temporada intentaré posar-me al dia per poder seguir-la de nou, perquè m'agradava força!