dimecres, 17 d’abril del 2013

Un docusèrie amb animals com a protagonistes



VETERINARIS


La meva crítica, positiva això si, és a Veterinaris; una aposta de Televisió de Catalunya, que des de fa sis anys està dirigida per Gerard Farré-Escofet i gravada en escenaris com el Parc Natural del Delta i el Zoo de Barcelona entre d'altres, és la sèrie documental amb més èxit de la cadena.



Es  tracta d'un docusèrie sobre la relació entre animals i els seus propietaris, ja sigui al camp o la ciutat, mascotes, animals salvatges o de granja. És un programa que analitza com podem saber més sobre com tractat els animals i quines són les seves necessitats. Està pensat per a tota la família, amb històries de tota mena, de vegades divertides i de vegades més tristes, històries de superació i d'amor, històries d'animals que ens poden ensenyar a ser més humans, però sempre tenint als animals i als seus respectius propietaris com a protagonistes.

Veterinaris, és considerat un docusèrie, ja que és  un programa que realitza el seguiment d'un animal en concret o diversos animals a la vegada, en diferents capítols o episodis, i utilitza tècniques audiovisuals pròpies del documental i de la ficció seriada,  com; el fet de que no es crea una realitat existent, sinó que es va a buscar una realitat més enllà de la càmera, és proper al cinema, no es juga amb el temps real, hi ha un afany directe, l'estructura es pot considerar narrativa de ficció, les històries tenen continuïtat d'un capítol a l'altre, el seguiment d'uns protagonistes que tenen generalment entitat dramàtica, i l'aparició de cliffhangers (elements que fan que l'espectador tingui ganes de veure el pròxim capítol, en aquest cas l'avenç que fan del pròxim capítol i el fet de no acabar les històries, que per veure-les, l'espectador tindrà que veure el pròxim capítol).

TVC aposta fort pels nous formats, sobretot per les docusèries ja que a més de Veterinaris, hi ha altres programes documentals, o docusèries ja que utilitzen les mateixes tècniques audiovisuals tretes del documental i la ficció seriada, com per exemple "Jutjats", "Barri" , "Bellvitge Hospital" i "Mares", en el cas d'aquest últim,  també es fa un seguiment, en format de docudrama, en aquest cas de mares i pares en el procés d'esperar l'arribada d'un fill o amb el desig de tenir-lo, en diferents capítols o episodis, i també utilitza tècniques audiovisuals pròpies del documental i de la ficció seriada.



Cada emissió segueix uns quatre o cinc casos que poden tenir o no continuïtat al capítol següent. Hi apareixen les embarassades durant la seva vida quotidiana, les visites al ginecòleg, els parts...


"Aeroport", en canvi, presenta una gran diferència respecte a altres docusèries: no són les històries les que se segueixen d'un capítol a un altre, sinó els seus protagonistes. Com en totes les altres docusèries el que es mostra són històries reals, que en aquest cas tenen com a protagonistes alguns dels passatgers que diàriament passen per l'aeroport, i també, algun treballador. Es fan 13 capítols de 30 minuts cadascun.



En definitiva, puc dir que Veterinaris és un gran docusèrie de Televisió de Catalunya,  que enganxa als qui més estimem els animals. S'ha de tenir en compte que generalment és un programa trist, però també amb finals feliços.


De totes formes, us animo a tots a veure'l i a descobrir un nou món, el món dels animals.





David Lleixà Bel
Grau en Comunicació Audiovisual

3 comentaris:

  1. Hola David! Me'n alegra saber que no sóc l'únic que ha estat enganxat a "Veterinaris".

    Un gran programa en el que es convinen elements de diferentes formats amb un molt bon resultat: entregingut, amb una bona realització i per tota la familia (cosa que les produccions de TVC sempre acostumen a cuidar).

    Salutacions,

    Sergio Anguas

    ResponElimina
  2. [Sóc la Caterina Rúbies: publico des del compte de la Dèlia Ramírez]

    Estic totalment d'acord amb el que ens has explicat sobre "Veterinaris". El que més m'ha cridat l'atenció, ha sigut sobre el que has dit de que ens deixen amb la intriga de saber si aquell animalet, se salvarà o no: sembla gairebé una sèrie sinó fos perquè no deixa de ser un "programa pensat per explicar-nos les vides de les mascotes i dels seus propietaris". Des del meu punt de vista, "Veterinaris" ha aconseguit el que moltes sèries no han pogut fer, enganxar-nos-hi!

    ResponElimina
  3. Hola David,
    estava mirant els diferents posts dels nostres companys i al llegir el teu m'he sorprès perquè no m'esperava pas que ningú parles sobre aquest docusèrie. Ja fa molts anys que el donaven per televisió i jo també hi estava enganxada. Estic d'acord en que quan miraves un capítol havíes de mirar el següent perquè era com una necessitat de saber com acabava la història. No puc oblidar aquell conill, crec que es deia Carlitos, que va fer que ma germana i jo seguíssim la seva trajectòria pel veterinari. A banda d'això, ens ensenyava moltes coses sobre animals i imatges molt interessants que no acostumes a veure diàriament.
    Així doncs, aquí una més que ho mirava.

    Aida Recasens Pujol.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.