No se per on començar la meva entrada... Sincerament vaig una mica perdut però, el que més greu em sap de tot és que la meva afirmació sigui totalment certa. Per tant, estructuraré diferents visions d'aquest fet, perquè és un fet, i intentaré explicar-ne les causes, efectes i posterior futur.
Definitivament el cinema tal i com el coneixem avui en dia ESTÀ MORT. Senyors, res és per sempre. Però confio a pensar que aquest art és com l'energia: no es destrueix sinò que es transforma.
El Cinema, nascut durant diferents períodes determinats de la història, és el resultat d'un conjunt d'investigadors i llurs invents que van acavar conformant un aparell capaç de generar moviment, també és una evolució (com tota cosa que neix) que passa pel blanc i negre mut, el blanc i negre sonor, el sonor i a color, el digital, el 3D i... I què? què hi ha més enllà de tot això? Està tot inventat? He d'agraïr a la meva professora de corrents estètics l'afirmació de que tota trama s'ha repetit al llarg de la història del cinema. Fins i tot al blanc i negre mut ja hi havia trames que es repetien! Però ara ja és tot molt exagerat, frases que es repeteixen, escenes que ens són familiars, plànol rere plànol que ja no ens sorpren... La càmara ja no dona més de sí.
On està el problema llavors? En la falta d'idees? D'originalitat? Renovació? Masses preguntes ja. Jo crec que el cinema ha de reestructura la seva forma d'una manera diferent a la que hem vist fins ara. No ens queda cap dubte de que el cinema és un art com és la música, la pintura, la fotografia, el teatre... I si ens fixem una mica més, veiem que és una barreja de totes elles, cadascuna li dona una forma totalment diferent a la que tindria sense ella. Llavors? Llavors jo opino que hi ha un excès de paraules en un art que es basa en la imatge i el so. Els actuals fonaments del Cinema han estat i són les paraules, un paper escrit del qual se n'extreuen unes idees, una estructura totalment calculada. S'hauria de donar més acció a la part dreta del cervell sincerament.
Des de ven petits ens ensenyen a sumar, restar i llegir com a prioritat davant del dibuix i la creativitat, aquí trovem el primer error, i aquest és un fet que no es passa per alt, ja que, més endavant, quan ideem una trama, no la pensarem en imatges, no la elaborarem en imatges, sinó que ho farem en una cosa que s'anomena guió, deixant de banda una cosa tant valuosa com l'observació i el dibuix. Si es vol escriure ja hi ha els llibres i els poemes, caiem en l'error d'escriure allò que volem en imatges, hauriem d'apendre a gravar i observar més avans que endinsar-nos en un món més científic, tot forma part de nosaltres però es dona prioritat a una intel·ligència per sobre d'una altra menor però, la nostra identitat és la cultura, si només fos per les lletres i els números seriem robots.
Bé, faig un parèntesis tot i saber que encara no he resolt la meva preocupació principal, com li diria un pare a un fill, amb calma i amor, no tinguis por, el Cinema no va morir, sinó que aspirava a convertir-se realment en un art superior que englovés a la resta. Imagina't la millor melodia del món, els millors colors del món, les millors paraules del món... tot en un mateix lloc. Això és el cinema, la potència del so i la imatge en harmonia, sense donar prioritat a cap element en concret, parlant el necessari i just per a cada moment (lliurant-se d ela tirania de les paraules), posant la música exacta en cada moment, el silenci allà on toca, el negre de la imatge inexistent al seu lloc i llavors obtindràs un nou Cinema, cinema que deixa de banda l'anterior i tots els bons records que comporta, les sales plenes fins a dalt d'espectadors, les tires i més tires de rotlle de negatius per filmar...
El nou Cinema es retira als grans certamens, festivals nacionals i internacionals, és torna més exclusiu, dona pas a noves generacions com les sèries, sitcoms, etc. Noves generacions que interactuen amb l'espectador, li donen més vidilla. Però el cinema, ai fill, el cinema es desplaça per deixar de ser un fenòmen de masses, la gent el veurà a les seves cases per internet i aquest seguirà evolucionant, no se cap a on, ni de quina forma, però continuarà i amb la imatge com a bandera principal, n'estic segur. Això és tot.
A continuació citaré algunes pel·lícules que personalment opino que són el camí a seguir pel nou Cinema i la etapa posterior al postmodernisme:
http://www.drive-movie.com/
http://www.moonrisekingdom.com/
http://www.filmaffinity.com/es/film676866.html
Moltes gràcies per la vostra atenció,
David Aymerich Herreria
Hola David,
ResponEliminaAl llegir aquest post no m’ha quedat clar en quina postura en posiciones. Primer, dius que el cinema ha mort i després, que continuarà. Segons el meu parer no es pot comparar el cinema amb les altres arts com la literatura o la música. El cinema té múltiples variants tantes que tant pot ser que només hi hagi imatge com que no tingui una història concreta o que tingui tota alhora, imatge so i diàlegs. Generalitzar dient que el cinema és la suma d’aquestes arts crec que és una equivocació. També crec que és una equivocació pensar que el cinema està mort. A dia d’avui, a gairebé totes les ciutats una mica grans tant et pots trobar amb un cinema comercial com amb una petita sala que projectin l’anomenat cinema de culte. A més, estic convençuda que com totes les arts s’anirà reinventant i apareixeran nous corrents i noves tendències. El cinema és un art encara molt jove amb molts recursos per a explotar i que amb l’ajuda de les noves tecnologies certament, estarà en contínua innovació.
Núria Oliveres
Comunicació Audiovisual
Et responc al comentari Núria,
EliminaEn la meva entrada exposo que el cinema tal i com el coneixe'm està mort, pot ser que es reinventi d'una manera diferent però, la idea originaria de fer una pel·lícula i exposar-la a una sala on la gent acudeix a veure-la està desapareixent poc a poc, i aquest és un fet que no podem negar.
http://www.mcu.es/cine/MC/CDC/Evolucion/MercadoCine.html
Per tant, tard o d'hora el cinema i les seves respectives pel·lícules s'aniran reculant a altres maneres d'exhibició com són la gran quantitats de festivals que hi ha i pels quals, molta gent paga uns preus relativament alts, avui en dia poca gent va al cinema. D'acord que l'any passat va ser l'any amb més beneficis pel Cinema espanyol però, això va ser degut a la pujada de l'iva a les entrades, avui en dia la gent normal mira les pel·lícules per internet: més còmode i barat, tot i que, perjudica als creadors cinematogràfics i la qualitat del film en qüestió minva exageradament.
Per això auguru una mort del cinema clàssic, que mai ens ha avandonat, i una renovació d'aquest però, amb menys paraules i diàlegs, a vegades inútils, potenciant encara més la imatge i la seva bellesa.
I per acavar, vull corrovorar que si, que el cinema sorgeix molt després que la música, la pintura, el teatre i, en menor mida, la fotografia i, per tant, n'extreu o utilitza qualitats d'aquestes per recrear-se i fer-lo encara més gran, sense cap dubte.