dimecres, 17 d’abril del 2013

BANDES SONORES. MÉS QUE UN FONS MUSICAL.

En anglès OST (Original Soundtrack) i en espanyol BSO ( Banda Sonora Original), es considera banda sonora com la part musical d'una pel·licula, ja siga vocal o instrumental, composta exclusivament per a alguna pel·lícula, determinant així un ambient o un altre segons calga, ja que amb imatges solament, moltes vegades l'expressió i la interpretació no és la mateixa. 

Dels compositors més coneguts, podriem destacar
  • Ennio Morricone:










   BSO "El bueno, el feo y el malo".
 


BSO "Django encadenado"










  • Vangelis:













 BSO "Carros de Fuego"




En qui em centraré a continuació és amb el compositor i director d'orquestra John Towner Williams, creador de bandes sonores tan 
conegudes com la de Harry Potter o grandioses i repetides com la de Superman. 
A grosso modo podem dir d'ell que ha compost per als jocs olímpics, per a series de televisió, ha rebut numerosos premis i reconeixements i ha realitzat la composició musical de mes de 100 pel·lícules. 




  • Ha guanyat 5 Òscars i 4 Globus d'Or. 
  • Nominat 21 vegades als Globus d'Or i 59 als Grammy. 
  • És la persona viva que més vegades ha optat als Òscars, 48 nominacions, després de Walt Disney (59 nominacions). D'aquestes nominacions, 40 foren nominades per 'Millor BSO' i la resta per 'Millor cançó original'. 
  • A més ha competit varies vegades conta si mateix en la mateixa categoria dels premis de l'Acadèmia. 
PREMIS ÒSCAR: 
BSO "El violinista en el tejado"(1971)

BSO "E.T, El extraterreste"(1982)

BSO "Tiburón" (1975)

BSO "Star Wars" (1977)

La BSO d' Star Wars, fou elegida Millor BSO nordamericana de tots els temps per l'American Film Institute en 2005. Consta d'una llista de 25 peces musicals. 


BSO "La llista de Shindler"


Ha compost per a 4 Jocs Olímpics

Jocs Olimpics del 1984 a Los Angeles. Es va escriure expressament per a la ceremonia d'apertura. 

Jocs olímpics de Seúl al 1988. 

Al 1996, als Jocs d'Atlanta, en conmemoració al centenari dels jocs olímpics moderns 

Jocs Olímpics del 2002 a Salt Lake City. 



Al 2009, va compondre Air and Simple Gifts, per a la "toma de posesión" del president Barack Obama. 



Al 2012, sols va fer Licoln, ja que amb els seus 81 anys es dedica més a interpretar concerts que a composar-ne per a pel·lícules.

L'estil més comú en les composicions de Williams està influenciat per compositors com R.Wagner, Max Steiner o E.W. Korngold, tots tres neoromanticistes.
Té composicions tan variades, alhora que genials,  com Heidi o de Solo en Casa 2:Perdido en Nueva Yorkestà present en pel·lícules d'aventures (Parque Juràsico / Indiana Jones).
També ha protagonitzat el fons musical d'una de les sagues juvenils amb més repercussió de l'última dècada.

Seguint l'exemple i la base de John Williams, Patrick Doyle va composar la quartaNicholas Hooper la quinta i sexta pel·lícula. Les dos últimes, Alexandre Despalt.

**************************   ********************************  *********************

Tot seguit, exposarem a Hans Zimmer. Compositor de bandes sonores cinematogràfiques alemany, dedicat a l'investigació de música electrònica.
Ha està nominat 8 vegades als Òscars i ha guanyat un Òscar i un Globus d'Or per la seua composició del Rey León; també guanyà  un Globus d'Or per Gladiator, havent estat nominat 7 vegades.

  • A 2011 fou nominat 68 vegades en diferents certàmens i diferent categories, de les que va guanyar 19 premis.
  • 10 ocasions de guanyar Globus d'Or, i 8 Òscar. L'últim òscar que ha obtingut és la BSO d' Origen.
  • En 2010 fou nominat per primera vegada als Emmy pel seu treball en The Pacific.


D'entre les seues millors bandes sonores, caldria destacar:

 BSO Sherlock Holmes (2009) Nominada a òscar per millor BSO i Millor direcció artística.
Robert Downey guanyà Globus d'or a millor actor.

BSO Piratas del Caribe. A exepció de la primera pel·lícula, composada per Klaus Badelt, Zimmer ha compost tota la resta de la saga, seguint clar, la composició principal de Badelt.

2006. El cofre del hombre muerto.

2007. El fin del mundo.

2011. En mareas misteriosas.

BSO Pearl Harbour (2001)
BSO La Roca (1996)
BSO Misión Imposible II (2000)
BSO The Ring (La Señal) ( 2002)

I moltes infantils com; Madagascar, Espantatiburones ( cantada una part per Cristina Aguilera (Car Wash)) o Spirit: El corcel Indomable, en español cantada per Raúl.
També és autor de la pel·lícula Los Simpsons, seguint també la base de la série composta per Danny Elfman ( compositor de la majoria de pel·lícules de Tim Burton o El señor de los anillos)

Actualment, amb 50 anys i una llarga carrera per davant, dedica el seu art a bandes sonores de videojocs com Crysis.

**************************   ********************************  *********************

També s'ha de mostrar l'altra cara de les bandes sonores, més popoular i coneguda, la vocal. Normalment la majoria de pel·lícules compten amb les dues, i utilitzen la versió cantada per a les gales promocionals.
S'escolleix a un artista famós que s'encarrega de publicitar la pel·lícula per altres festivals i ambients musicals i no cinematogràfics i així augmentar el marge de públic.


Guanyadores d'Òscar amb un repàs molt general i ample, destacaria:


El hombre que sabia demasiado - 1956   "Whatever Will Be, Will Be (Que será, será)"

Dirty Dancing - 1987  "The Time Of My Life"

Titanic -  1997  "My Heart Will Go On"

Slumdog Millionaire - 2008   "Jai ho"

 007: Operación Skyfall -  2012  "Skyfall"



Personalment, la BSO Dreamgirls (2006), protagonitzada per Beyoncé, Jennifer Hudson i Anika Noni Rose; o  Burlesque (2010), protagonitzada per Cristina Aguilera
i Cher, em pareixen genials tant al que fa els estils com pel que fa a la composició de lletres i melodies.












REBECCA RUBIO
Publicitat i RRPP



















3 comentaris:

  1. Hola Rebeca:

    Em sembla molt interessant i ,sobretot, necessari fer referència a les Bandes sonores dintre del món audiovisual. Sota el meu punt de vista les bandes sonores son un complement importantíssim dintre d'un film ja que es pot convertir en un element emmorable i característic de la pel.lícula. De fet, escoltar un tema musical i evocar una imatge de la pel.licula es senyal de que s'ha fet un bon treball a tots els nivells.
    Es cert que existeixen molts films que la musica que porten com a acompanyament no s'identifica amb la imatge o no es capaç de magnificar el producte; peró no podrem negar que ens agrada que les imatges es complementin per un estímul adicional i un complement musical que ens sugestioni. La Banda sonora ha de ser una ajuda a la narració; es una forma de caracteritzar personatges, un mode d'accentuar el ritme de l'escena. La Bso, sabiament utilitzada, fa d'una pel.lícula magnífica una pel.lícula d'un nivell superior.
    Qué tópic es nombrar a Tarantino quan es parla d'una bona realització audiovisual, però es que, es cert que quan aquest director escolleix una banda sonora per les seves pel.lícules acerta totalment.
    Els dinosaurios de Spielberg mai haguessin estat tan terrorífics si a la màgia d' IL&M no s'haguès unit la magia de John Williams, tan repetitiu de vegades com genial unes altres.
    ¿Sería igualment emotiva " Peter Pan : La Gran Aventura" si James Newton Howard no haguès composat la seva Bso? La resposta es, no; ja que James Newton es capaç de fer volar a l'espectador, aconsegueix fer-lo partícip de les escenes i ,sobretot, fa que es recordi el film ,ja no tansols per la seva imatge tan treballada; sino per el seu gran acompanyament musical que la magnifica.
    Fent referència als grans compositors que has nombrat, m'agradaría que formés part de la teva llista de millors compositors, James Newton Howard; qui ha realitzat temes per grans pel.lícules com : Los juegos del hambre, Legado de Bourne, Salt, The tourist, Soy leyenda, King Kong, The Village, crimen perfecto, waterworld i molts més.
    Particularment, aconsello escoltar, Fliying, de la Bso Peter Pan ( La grana aventura) http://www.youtube.com/watch?v=Xbg6g8xlbjo; un tema que encaixa perfectament en l'escena de "vol" del film i que et permet creuar a una altra dimensió.

    Per finalitzar dir que el cinema déu molt a la música i viceversa: poques vegades el visual i l'audible s'han convinat millor que en el séptim art. La música es un medi magnífic per transmitir emocions i els grans compositors i directors ho saben; i tots aquells que ignoren el poder de la unió de les dues coses perden una oportunitat única d'anyadir una dimensió adicional a les seves pel.lícules.

    Gràcies pel tema.

    ResponElimina
  2. Estic totalment d'acord amb el Josér, i si em permetre-ho ficaré un altre exemple; En la pel·lícula Tiburón, la representació del tauró és purament musical. Tinc entés que durant el rodatge van tenir problemes amb el tauró mecànic que van construïr per a la ocasió, i al final van optar per crear una sintonia terrorifica i utilitzar-la en forma de leimotiv(element que representa quelcom i s'introdueix al llarg de l'obra i en aquells moments on es necessari la representació de l'element). El la peli Tiburón surt un tauré 1 o 2 vegades només. és un clar exemple de com la música en pot arribar a ser de important.

    ResponElimina
  3. Hola Rebecca,

    m'ha agradat molt la teva entrada perquè sovint no som conscients de que la música, les bandes sonores, el so... són elements que poden convertir completament una imatge. Triar un so en una pel·lícula o en qualsevol obra audiovisual ha de fer-se de manera eficaç i professional perquè dues imatges iguals poden interpretar-se de manera diferent si fem servir un tipus de música o una altra. A més, el nostre sentit processa el so més ràpid que les imatges, així que si l'àudio no resulta creïble, aquestes tampoc. La Mireia ha donat un exemple molt bo que reflecteix això que he dit, el del tauró.

    Per tant, crec que una banda sonora ajuda en gran part a aconseguir aquesta fluïdesa narrativa que ha de posseir qualsevol film gràcies a la seva cohesió amb la imatge. Es poden crear moltíssimes perspectives, efectes especials, matisos, etc., en una imatge però si no els acompanya el so aquesta pot ser avorrida i, fins i tot, perdre el sentit, és la meva opinió... Encara que abans es fes cinema mut.

    Finalment, dir que Hans Zimmer és el meu preferit i que molts films sense la seva música no haurien sigut el mateix, com és el cas de Inception.

    Bona entrada!

    Sergi Jiménez Prades
    Comunicació Audiovisual

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.