COCA-COLA I LES SEVES TÈCNIQUES PUBLICITÀRIES

COCA-COLA I LES SEVES TÈCNIQUES PUBLICITÀRIES

La publicitat és una tècnica de promocions, l’objectiu de la qual és informar al públic sobre l’existència de béns o serveis a través de mitjans de comunicació. A més fa ús de nombroses disciplines com la psicologia o la sociologia, entre d’altres. Molta gent es pregunta perquè Coca-Cola fa publicitat sent un producte que no la necessita per ser altament consumit. Està tan assumit per la societat i tan implantat que no necessita valer-se de la publicitat perquè la gent el consumeixi. Però, tot i que sigui molt reconegut, necessita publicitat ja que, si deixés de fer-se, la competència remuntaria les seves vendes. La gent, inconscientment, consumeix molt gràcies a la publicitat.

Tots coneixem els anuncis de Coca-Cola, la capacitat que tenen per atreure la nostra atenció d’una manera brillant. Creen anuncis a partir d’idees tan bàsiques que fins i tot semblen absurdes, però finalment aconsegueixen generar un gran moviment entre el públic. Això és resultat d’una tècnica utilitzada per molts anunciants, que és la d’actuar sobre els espectadors mitjançant els sentiments amb la finalitat d’assolir el seu gran objectiu: implantar l’eslògan “Coca-Cola dóna la felicitat”. Per observar això ens podem centrar en tres exemples molt diferents. El primer basat en un sentiment d’eufòria constant gràcies a aquesta beguda. És un anunci animat i surrealista, ja que inclou quelcom real i quelcom meravellós en un mateix espai. Els personatges que apareixen en aquest anunci comparteixen la vida real, amb les accions que això comporta (beure, caminar, parlar...) amb allò imaginari, com per exemple crear una explosió mundial a partir d’una beguda. A més, la temàtica es basa en un somni, fins i tot es podria relacionar amb la bogeria. El segon, en canvi, fa referència a un punt de vista totalment oposat. Des d’una òptica realista i amb un atac directe al nostre sentimentalisme, es mostren unes imatges dolces i entranyables amb la finalitat de generar un sentiment d’alegria barrejat amb una profunda tristesa. El tercer exemple és un anunci que resulta còmic per a l’espectador, però és fruit d’una de les accions més realitzades en la vida quotidiana. El futbol és un esport que mou un gran sentiment entre la majoria de la població, i quan el teu equip marca un gol la tendència és celebrar-ho abraçant a algú. D’aquí sorgeix la idea de fer aquest anunci publicitari.

Quan el que es vol transmetre és eufòria, alegria i animació no es pensa en altra cosa que en colors estridents, música animada i moviments ràpids. Aquesta descripció concorda a la perfecció amb l’anunci “Coca-Cola Big Splash”, que es va emetre en televisió per primera vegada a l’any 2008. Aquest anunci es tan simple que es basa en la tècnica utilitzada per fer-lo. Representa un tsunami de Coca-Cola que omple d’alegria i color una vida gris, avorrida i rutinària. Gràcies a aquesta inundació, es transforma en un lloc ple de colors i de gent amb la que compartir bons moments, és a dir, en un lloc idíl·lic. També té una gran influència la música utilitzada, ja que si en comptes de sonar What A Wonderful World de Joey Ramone s’escoltés qualsevol altra més lenta, la sensació causada a l’espectador no seria la mateixa. De la mateixa manera que no es pot transmetre un sentiment d’alegria amb un fons gris, no es pot transmetre amb una música trista. La música, en aquest cas, és el fil conductor d’aquest anunci, sense ella no tindria el mateix sentit.

El segon cas esmentat correspon a l’anunci publicitari conegut sota el nom de “Estás aquí para ser feliz”, vist per primera vegada un any després que l’esmentat primerament, el 2009. A diferencia de l’anterior, es pot observar que no hi ha cap relació entre l’anunci i la beguda anunciada. Aquesta és una tècnica utilitzada per molts anunciants: busquen impactar als espectadors a través de l’anunci i finalment mostren el seu producte per a que, inconscientment, relacionem les imatges amb quelcom anunciat, tot i que la relació sigui gairebé nul·la. Podem observar com els colors i l’alegria representada mitjançant una música estrident han desaparegut, i en el seu lloc trobem imatges tendres acompanyades d’una banda sonora agradable, però sense ser el fil conductor. Però tots dos anuncis coincideixen en un punt: representen la vida. Tant des d’un punt de vista totalment irreal fins a la realitat més pura com és el naixement. Aquí es pot observar el veritable objectiu d’aquesta empresa a l’hora de realitzar publicitat, és a dir, relacionar el concepte vida amb el de Coca-Cola. 

 

 

El tercer anunci fa referència tots aquells que utilitzen temes absurds per a crear uns grans espots publicitaris. Basant-se en una de les accions més comunes i banals que existeixen com és celebrar una victòria en el futbol, aquesta empresa ha fet un anunci amb quasi 1000 reproduccions a YouTube i moltes més en televisió. Es resumeix en una suma d’escenes amb un mateix esquema, variant únicament el seu final, que a cada escena se’n veu un de diferent. Aquesta és la tècnica que manté a l’espectador amb ganes de veure l’anunci sencer, ja que tot i saber el que passarà a la següent imatge (es celebrarà el gol), es manté a l’espectador amb un sentiment de nerviosisme per saber com ho farà. Des d’un home amb motoserres a les mans, passant per un altre recobert d’abelles, fins arribar a un zombie, tots ells inabraçables. D’aquí sorgeix el títol d’aquest anunci fet per a l’Eurocopa del 2008, “Inabrazables”.   

Per últim, i com a opinió personal, adjuntaré un vídeo que va realitzar Coca-Cola per a celebrar el seu 125è aniversari. En ell es pot observar clarament la gran força que suposa per a aquesta empresa el poder de la publicitat, ja que, sense cap emmascarament, mostren clarament la idea que en tots els seus altres anuncis ens introdueixen de manera inconscient: Coca-Cola dóna la felicitat. Ens manipula de forma directa, en canvi nosaltres no ho considerem així al veure-ho. La base d’una bona publicitat no està en el contingut, sinó en la forma en que es transmet. Com hem pogut observar, el contingut al primer anunci analitzat era irreal completament, i el tercer absolutament absurd, en canvi la manera de fer l’anunci és el que crea aquesta simpatia en els espectadors. Per tant, penso que la base en fer una bona publicitat és:

• Tenir clara la idea que es vol representar i el missatge que volem fer entendre als espectadors.

• Tenir la imaginació necessària per fer-ho de manera que resulti atractiu i entenedor.

• Commoure mitjançant imatges, música o elements que semblin poc rellevants als espectadors, ja que serà la manera més fàcil d’influenciar-los, atacant directament al seu inconscient.     

Gràcies per l’atenció.

Laura Martínez Gutiérrez