La meva valoració personal sobre aquesta sèrie no pot ser més bona. Ha sigut una de les poques que ha aconseguit enganxar-me i fer que cada Dilluns em senti davant el televisor per seguir-la, sent fidel a la cita (Al canal Calle 13 a les 21.30 cada Dilluns).
Així que cal donar les gràcies a Aaron Korsh, el seu creador i els seus productors executius Doug Liman i David Bartis per haver creat aquesta genial peça televisiva.
Suits la clave del éxito, va ser una de les grates sorpreses de la cadena nord-americana USA Network. Sis milions d'espectadors van veure l'estrena de la serie als E.E.U.U el 23 de Juny de 2011. La cadena per cable emissora d'altres serials televisius com Ladrón de Guante Blanco o Royal Pains, va apostar per aquesta producció d'Universal Cable Productions, una productora que forma part de la companyia televisiva de la NBC.
L'argument de la serie ja el descobrireu vosaltres quan la mireu (no seré spolier), però si que aquesta no és una serie d'advocats convencional i prova d'això és que aquesta ja s'ha emès en 29 països d'arreu del món amb números d'audiència molt positius. Té un tret distintiu, és diferent.
En essència no podem parlar d'una comèdia o un drama, en aquest sentit els crítics l'han destacat per ser una dramèdia (un híbrid entre drama i comèdia). Així els autors van saber diferenciar moments de drama amb moments còmics, donant molta més claredat al diàleg.
Evidentment el fet de que sigui una sèrie d'advocats fa que el llenguatge jurídic cobri molt més força, per això als primers capítols moltes vegades costa entendre certes coses degut a aquest tecnicisme. A mesura que la serie avança el llenguatge es molt més familiar i et convida a formar part del joc del dret. En aquest sentit la sèrie va dirigida a un públic culte però no específic, es a dir, la serie la pot veure tothom no va dedicada únicament a advocats i gent de dret.
Gravada a Toronto, presenta una estructura molt variada. Cada cas es diferent i dintre del mateix cas podem trobar altres casos i trames entre els personatges. Per això, com moltes sèries, exigeix seguir-la per poder relacionar les històries i trames. Però de ben segur que si seguiu els primers episodis us acabeu enganxant perquè presenta una estructura amb finals oberts i molta intriga sobretot. Cada Dilluns és un desitjar el pròxim Dilluns.
A tot aquest entramat d'intriga cal sumar-li també un dinàmica procedimental que recorda a series com CSI o NAVY: Investigación criminal. Aquest components de recerca i investigació dels casos i també dels que participen al cas propulsa a la seva màxima expressió la importància de la informació. El tenir informació sobre el teu oponent implica tenir cert avantatge i estar més a prop de la victòria.
Així aquest element tan competitiu que té la serie presenta un heroi que renega de la tradicionalitat d'aquest i presenta un Harvey Specter (Gabriel Macht), el protagonista, prepotent, arrogant i irònic, però que per sobre d'això idealitza l'èxit. Exemplifica la lluita i la victòria per sobre de qualsevol ètica moral. Tot i presentar tots aquests trets, l'espectador s'identifica amb aquest i veu en ell un personatge carismàtic i fins i tot comparteix les seves inquietuds i pensaments.
En aquest elitisme de l'advocacia, si presenta la imatge ja vista de Harvey Specter i la d'un altre protagonista, Mike Ross (Patrick J.Adams), que personalitza tot el contrari que el primer. Aquest esdevé un personatge amb grans capacitats intel·lectuals que es veu submergit en assumptes de drogues i que per fortuna aconsegueix una feina a Pearson&Hardman, un bufet d'advocats. Es una persona simple i que vesteix amb aparent elegància i es presenta com el contrari de Harvey Specter i es veu submergit en la dicotomia de ser com Harvey o mantenir la seva essència.
Aquesta antítesis d'ideals amaga una reflexió que s'exposa a la sèrie: El poder de la imatge. Tots els publicistes estaran d'acord amb mi que per vendre s'ha de tenir una bona aparença. Així la sèrie presenta el vestit (''traje'' en castellà) com a font d'èxit: Suits (''traje'' en anglès), la clave del èxito; el missatge és clar.
Actualment la segona temporada ja s'està emetent a Espanya i la cadena nord-americana, Usa Network i la productora Universal Cable Productions tenen pensada la emissió de la 3ª temporada als E.E.U.U. a l'estiu del 2013, sense data.
Finalment no em queda més que tornar-vos a recomanar enganxar-vos a aquesta sèrie, jo ja ho he fet.
Eric Barrachina - Periodisme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.