Ayer fui a ver Django Desencadenado, la última de
Tarantino aquellos a quien Tarantino les resulte un gran director, la película
es genial y sin lugar a dudas está dentro de su forma de hacer las cosas.
Conté 75 muertes, supongo que serían más, ya que
durante una matanza en un grupo, no me quedó muy claro cuántos Vivian y cuantos
morían.
Opté, por fijarme en la forma en la que estaba
hecha la película, los planos, la iluminación y la interpretación de los
actores.
Diré, que la iluminación es terrible, unas faltas
de sombras o de malos enfoques, que no entiendo como a alguien de la talla de
Tarantino se le pueden. Supongo que para pasar.
¿Los actores? Jaime Fox hace un gran papel de
"negro vengador", pero claro, no sé yo sí al fin y al cabo es el
personaje que más le pega. Vamos a dejarlo en que resulta creíble y listos.
Se me cayó un mito, lo reconozco abiertamente,
Don Jhonson se fue al suelo de golpe, es innegable que el tiempo pasa y lo hace
para todos, pero... ¡Por favor! Jhonson era un mito erótico para cualquier
mujer que haya crecido en la década de los 80 y 90. Corrupción en Miami. Ayer
lo vi de nuevo y solo me queda decir:
- Don cariño ¡Como te han puteado estos años!
Samuel L. Jackson, como siempre, impecable, bien,
un gran papel.
Dicaprio ¿Qué queda de Jack? Os lo diré
¡Nada! Te dan ganas, tal y como está ahora, de que se hunda con el Titanic.
Aunque no dejaré de reconocer que el papel que realiza es impecable, frío,
calculador... Pero otro para que el tiempo ha pasado.
Se pretendió hacer de una historia de amor, una
del oeste, con reminiscencias innegables a Leone, más presente que nunca en las
escenas a caballo pero en medio de un pueblo. Jugadas con los zooms i escenas
más parecidas a un thriller que a una del oeste. El beso, casi al final y solo
las sombras, después sí que se ve un poco. Llevaba toda la peli esperando a ver
cuándo se reencontraban y sinceramente, tras tanto tiro, esperaba un poco más
de pasión. Llamadme ñoña, es lo que tiene la edad.
Tiros, muchos tiros, demasiados tiros,
incontables tiros, y explosiones y ruido y sustos y feedbacks. Vaya que en 165
minutos, dio para que allí metiera lo que quisiera. Amputaciones, intento de amputación,
peleas a muerte, agresiones animales y a burlas y vejaciones hacia el género
negro.
Resumiendo. Recomendable para aquellos fans de
Tarantino, para aquellos que no sean devotos del mismo, mejor ir a ver
otra.
Saludos a tod@s
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEn esta película Tarantino, quiso simplemente hacer una recopilación, actualización y adaptación del genero spaghetti western, donde se narra una historia de amor, acción y esclavitud.
ResponEliminaPese a las críticas que has hecho (con algunas estoy de acuerdo y con otras no), yo destacaría un personaje fundamental en la historia, que cumple un papel de protagonista secundario; Christoph Waltz, con una actuación brillante y una capacidad de interpretación extraordinaria, haciendo que cada escena este cargada de una verosimilitud completa, representando diálogos ante la cámara, en este caso, con profunda tranquilidad y sin ningún tipo de dificultad. Tal interpretación le ha merecido un premio Globo de Oro al mejor actor de reparto y su segundo Oscar en la misma categoría.
En cuanto a la parte estética, no estoy de acuerdo con tu comentario, ya que la iluminación está muy bien aprovechada, utilizan luces de relleno, contraluces y demás. Posiblemente en algunas escenas no hacían falta esas "sombras" como tu argumentas, ya que en el cine todo está debidamente planificado y justificado, más en este caso, con un director de la talla de Tarantino.
Me gustaría hacer un aporte más, que posiblemente no se le ha dado la relevancia suficiente y el merito que se merece, estoy intentando decir que la banda sonora de esta película ha sido algo sencillamente espectacular, que jugaba un papel muy importante a la hora de introducir ciertas escenas y dotaba de gran intensidad o serenidad a las diferentes secuencias representadas por los actores. Tarantino hace una gran recopilación de grandes bandas sonoras que le permiten representar y reincorporar las escenas antiguas de un western que hoy en día se encuentra prácticamente olvidado. Entre los autores de las bso destacan: el gran compositor Ennio Morricone, Rick Ross, luis bacalov & rocky roberts, Annibale E I Cantori Moderni, entre otros.
Finalmente, buena película que lleva impresa la firma de un gran director que siempre pretende hacer cosas diferentes, utilizando recursos creativos para desarrollar la idea de cualquier guión, hay que recordar que esta película ha sido ganadora de un Globo de Oro al mejor guión, un Oscar y un Premio BAFTA en la misma categoría. Eso no quiere decir que sea inmune a todo tipo de críticas en cuanto a guión, ya que lamentablemente hay que decir que hay una excesiva duración y un alargamiento en cuanto a los detalles de la trama, donde el espectador posiblemente puede perder la atención captada y distraerse con otros detalles, ajenos a la trama.
Alexander Romero Florez
Comunicación audiovisual
Simplemente destacar la importancia de la banda sonora sobretodo en las películas de Quentin Tarantino. Hace poco en una entrevista explico que su proceso de escritura del guión se basaba en escribir fragmentos sueltos, recopilar de su tan "preciada" colección temas y continuar escribiendo. Aunque cabe decir que no es su mejor banda sonora. Por útlimo destacar que me recuerda, más que a las películas de Sergio Leone, al gran western de Sam Peckinpah de 1969 (Grupo Salvaje).
ResponEliminaAmb tots els meus respectes i tota l'educació del món, sense considerar-me ninguna crítica del cinema o professional d'aquest món, crec que este comentari és LAMENTABLE.
ResponElimina1. Com es pot fer una crítica de Leonardo DiCaprio comparant-lo amb el seu paper de 'Jack' en Titanic? Què és el següent comparar Avatar amb Pulp Fiction? No es pot comparar James Cameron amb Quentin Tarantino, ja que Cameron és molt minuciós a les seues direccions i produccions fixant-se en tots els detalls i tardant en molts casos diversos anys en preparar les pel·lícules.
En canvi, Tarantino, ho fa majorment per diversió i pasió al cine.
http://www.youtube.com/watch?v=TKP47jgmm74
2. No s'ha deixat mai de repetir que els anys han passat per als actors. Bé, per molt estreles que siguen, rics, famosos i atractius, no hi ha ninguna medicació contra el pas dels anys. No vol dir que per més vells menys bons, és el que s'ha donat a entendre.
3. "Tiros, muchos tiros, demasiados tiros, incontables tiros" M'agradaria saber en quantes pel·lícules del gran Tarantino no hi ha violència. No m'imagine Kill Bill sense espases o Malditos Bastardos sense cops. Tampoc serien el mateix les tres parts de Hostel (les quals ha produit) sense sang i patiment.
http://www.youtube.com/watch?v=bl9Nqv_Wdc0 Com diu ell: "és una peli, és fantasia."
4. Finalment, respecte que no t'haja agradat, però és una pel·lícula que ha estat nominada 15 vegades, de les quals ha guanyat 6 premis, entre ells: 'Millor guió original' als Òscars,Globus d'or i a als BAFTA.
De veritat creus que en una pel·lícula així s'ha desenfocat sense voler o la il·luminació és dolenta? No ho crec jo. Tarantino cuida cada segon dels seus treballs i més en pel·lis d'aquestes que valen milions de dòlars, en concret Django uns 100.
No pretenc ofendre però crec que és un comentari fluix i sense arguments forts i estables.
Rebecca:
EliminaDintre del que pensis, crec que l'apel-latiu "Lamentable", queda fora de context. No pertenía donar arguments forts, ni estables. Si et fixes, em baso en una opinió personal. Tarantino "Nunca ha sido Santo de mi devoción".
I sí, crec fermament que un cop fas algo per a que ho veigui el públic, has d'estar dispost a rebre critiques, sigui pel cantó que sigui. Si a tots ens agradés el mateix, malament anem.
M'haigui agradat o no, els errors estan allí, i un director de l'alçada de Tarantino, no es pot permetre segons quines badades.
Em limito a posar de manifest algo que he vist. Si a tu t'ha agradat perfecte, enhorabona per que has estat de les que ha gaudit de la pel-lícula, jo lamentablement l'he patida. No sóc experta de res, així que dubto que puguis obtenir de mí cap argument més fort que la meva apreciació personal. T'asseguro que reconec les meves limitacions i sobre cinema només puc dir si m'agrada o no. Si t'he d'argumentar amb vocabulari tècnic el perque de tot plegat... Ufff!
Lamentable és la fam al món, lamentable és la crisi econòmica, lamentable és el preu de les taxes universitaries, el comentari aquest, pot ser pobre, desafortunat o inoportú, segons el teu criteri. Em respectaràs que per a mi no ho sigui.
Jo fins Django no havia vist sencera cap pel·lícula de Tarantino, i he de dir que hem va deixar totalment impressionada. Vaig trobar impecable i molt cuidada la feina de tots els actors, i en especial em va encantar el paper de DiCaprio, que crec que ha sabut plasmar molt bé la complexitat que té el seu personatge. El temps passa per tots, i si alguna cosa fan bé aquests actors és donar vida a personatges molt probablement més adequats a la seva edat i la seva situació actual.
ResponEliminaPer altra banda, sense analitzar les característiques i el muntatge de la pel·lícula, em va semblar que el color, la definició i el moviment de les imatges resultava agradable de veure, deixant de banda el seu contingut.
I sobre el comentari que fas de la violència, i he de dir que sóc més de comèdia romàntica que de pel·lícules d'acció, personalment em va semblar que la presentava d'una forma molt frívola, però alhora coreografiada, seguint una estètica... En general només puc dir que la vaig trobar una bona pel·lícula: emocionant, intensa i tal com posa en comentaris anteriors amb una producció cuidada i amb gran riquesa de detalls.
Sumant-me, amb tots els respectes, als comentaris discrepants a aquesta publicació, vull centrar-me en el punt on es parla sobre Leonardo DiCaprio. Potser cegat per l'admiració -com a actor- que em desperta, estic bastant en desacord amb el comentari cap a ell. El temps ha passat, cert, però això no és sinònim de desgats davant la pantalla. Tots sabem que DiCaprio ja no és un noi, i és que després de pel·lícules com "Diario de un rebelde", "La habitación de Marvin", o la mateixa "Titanic", per exemple, no s'acaba la seva carrera. Ha seguit fent un munt de films i, tot i ser un home dret i madur, com a actor segueix tenint el mateix ganxo i talent que tenia anys enrere. Fins i tot més. A "Django desencadenado", com bé es comenta, es posa a la pell d'un home amb diners, fred, allunyat de totes les facetes juvenils per les que ha pogut passar. Però, com ja he comentat, això no és més que l'ampliació d'un gran repertori de personatges. Dins d'aquesta llista, interpretacions com les que realitza a "Origen" o a "Shutter island", sent homes molt més madurs, profunds, i reflexius, fan que aquest pas del temps que es "malaeix" en aquesta publicació a mi, en canvi, m'agradi més com a actor.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPer començar, m'agradaria esmentar que estic molt d’acord amb el comentari del Nil Sellabona. Ja que personalment, considero que Leonardo Di Caprio, ha anat evolucionant, i molt gratament, com a actor. Aquest ja no és el jove i estereotipat “jove seductor”, que gran part de la societat va conèixer gràcies al seu paper a Titanic. Di Caprio, amb papers a films com “El aviador”, “Diamantes de Sangre” o “Infiltrados” ha anat creixent poc a poc fins a convertir-se amb l’actor que és actualment. Però també considero que actors com Jamie Foxx, Christoph Waltz, o el gran Samuel L. Jackson (Com també es comenta al post), actuen de forma correcte i d’acord amb un peculiar estil, que no és altre que l’estil de Tarantino.
ResponEliminaPel que fa a la crítica, la trobo desencertada ja que en aquest Western de l’inconfusible director Quentin Tarantino, es segueix clarament la tendència marcada pel director en films com “Malditos Bastardos” o “Pulp Fiction”. Des del meu humil punt de vista i amb poca capacitat crítica amb el cinema, crec que “Django Unchained” és un film rodó de Tarantino que combina ritme, una impecable banda sonora i aquesta ironia o sàtira tant lligada a l’estil de Tarantino.
És cert que a les pel•lícules de Quentin Tarantino hi ha innumerables trets, però coincidireu amb mi al afirmar que aquest tipus de violència és un tret característic de Tarantino i que sense aquest segurament el seu estil no seria el mateix. Tot i que el pintoresc director sempre ha defensat la violència en els seus films, ja que considera que aquesta es situa fora de la vida real, que no traspassa la barrera de la realitat, i que per tant té llicència per dur aquesta violència a la gran pantalla.
Com es pot observar en el següent enllaç, Tarantino justifica la violència a les seves produccions:
https://www.youtube.com/watch?v=NHEA7lt7xWU
Però personalment crec que és molt normal fer una crítica negativa d’un film de Tarantino ja que el seu estil és idolatrat per uns i també odiat per altres. I concretament aquesta pel•lícula la vaig trobar molt entretinguda, emocionant, i al nivell d’una superproducció d’aquestes dimensions.
Blai Melgar Anguera