Publicitat subliminal?

L´últim dels anàlisis científics i el més gran de tots va ser al 1996 per C.  Trappery, i va incloure vint-i-tres experiments diferents. Però cap va provar que els missatges subliminals causin un efecte de comportament compulsiu. Tampoc s’ha provat que serveixin per aprendre idiomes, reduir el pes o deixar de fumar mentre dormim.
Aquest  anàlisis de Trappery va ser refutat el 2006 per un grup d’investigadors com un experiment desacreditat, i que, no invalida la hipòtesi de l’efectivitat dels missatges subliminals. Aquests investigadors van demostrar que, si realment les condicions són les correctes, els missatges subliminals funcionen.

Hi ha diferents tipus de missatges subliminals. Pel tipus de propostes amagades, els missatges subliminals poden classificar-se de la següent manera:

•    Missatges de contingut sexual: tenen com a objectiu distorsionar el concepte de gènere, dóna noves formes de veure a l’home i la dona  generant concepcions incorrectes sobre la responsabilitat de cadascú en la família.
•    Els missatges que inciten al suïcidi, a l’avortament i a l’assassinat, generant despreci al món i la societat i promovent la mort i el que anomenem inherent.
•    Els missatges que promouen l’anarquia social, el rebuig a la normatització i la llei.
•    Els missatges que porten a la drogoaddicció i l’alcoholisme; són freqüents els missatges que porten a drogar-se o emborratxar-se amb arguments que recolzen una falsa bona vida a partir d’aquest estat.
•    Els missatges que promouen el satanisme: aquests constitueixen una àmplia varietat dels missatges subliminals negatius. Parlen obertament en contra de Déu, Jesús o la Verge, rebutgen l’Església o fan comentaris contra el clero; utilitzen una simbologia o reivindiquen àngels caiguts, fan oracions de fe satàniques, nomenen noms de dimonis, parlen en contra del cel i fan al•lusions favorables a l’infern.
•    Els missatges que generen confusió al voltant del cristianisme o altres religions.



Segons les investigacions fetes als darrers anys, existeix poca teoria fiable que recolzi la idea de l’existència d’aquest tipus de publicitat en imatges fixes o en envasos de productes. Un dels pocs investigadors a favor és Wilson Bryan Key. Aquest autor diu haver descobert varis missatges amagats en diversos anuncis publicitaris, principalment associats amb el sexe i la mort.
Un dels estudis més citats és el de l’anunci de #whisky en el que Wilson troba vàries formes amagades als glaçons de gel. No obstant, per a altres investigadors, Wilson era una persona amb una ment massa perversa.
Experts com Lluís Bassat indiquen que l’objectiu de la publicitat és aconseguir que el consumidor tingui en compte la marca quan prengui la decisió, idea oposada al sentit que representa que segueix la publicitat subliminal.
Per la seva banda, Fernando Ocaña, fa veure que l’esencial al camp de la planificació de medis  és obtenir el  major record possible, el que significa que la percepció es fa de manera conscient i no inconscient.

Els estudis de psicologia diuen que per a que un estímul pugui provocar algun efecte és necessari que sigui percebut.  Contínuament estem sotmesos a una gran quantitat d’estímuls que el cervell ha d’anul•lar per evitar que arribem a la bogeria. S’ha calculat que per processar tots el estímuls que percep la vista seria necessari un cervell d’un any llum cúbic. Per aquest motiu es pot dir que tot el que és imperceptible de manera conscient no té efectes, ni a curt ni a llarg termini.

Aquesta conclusió està recolzada pels descobriments de la psicologia experimental i les neurociències, que mostren que les transmissions a través de les neurones responen a la llei “del tot o res”. En altres paraules per a què una informació es transmeti a través d’una neurona ha de donar-se un potencial d’acció i en aquell punt només hi ha dos opcions: o es transmet un potencial d’acció o no es transmet. Quan un potencial d’acció es transmet, es deu a que els estímuls han superat el llindar mínim de percepció. Tenint en compte que els estímuls subliminals estan, per definició, per sota del llindar mínim, la publicitat subliminal no arriba a ser percebuda pel cervell humà ni conscient ni inconscientment en cap moment. (Això ho trobareu familiar als que us  va anar bé l'examen de psicologia de dilluns passat).


Tot i així, trobem una sèrie de casos denunciats. A causa de l’experiment de James Vicary i la seva enorme difusió al món de la publicitat han aparegut intepretacions exagerades de casos que aparentment explotaven impulsos sexuals primaris.

•    L’anunci de Vetiver  de la marca valenciana Puig, va ser acusat de publicitat subliminal quan la model treia el braç de la piscina i el col•locava al terra just a l’ombra de l’entre- cuixa projectada d’un model. L’agència va respondre que fou casualitat i que la model no tenia instruccions de col•locar la mà en cap lloc en concret.



•    També es va comentar que l’ampolla de Coca-Cola va ser dissenyada subliminalment perquè la seva forma recorda a la del cos d’una dona. No obstant, els seus creadors van afirmar que l’objectiu era ser subjectada sense problemes encara que estigués mullada, o freda al no tenir superfícies aspres, i que la inspiració pel seu disseny va ser la de la llavor del cacau.

•    La pel•lícula de “Los rescatadores”, mostra una escena en que apareix una dona despullada a la finestra d’un edifici, però això només es pot percebre si es veu a càmara lenta, mitjançant un anàlisi quadre per quadre. Alts executius de Disney van afirmar que aquella imatge no havia estat insertada per cap dels seus empleats directes, sinó per algun dels encarregats del muntatge de la pel•lícula. Tot i això, milers de còpies van ser retirades del mercat.

•    A-style va llançar una agressiva campanya publicitària basada al voltant del logo, una A estilitzada de manera que sembla desenvolupar l’acte sexual. La marca ha declarat que la polèmica darrere del disseny és totalment intencionada.






Com a conclusió dels missatges subliminals podem afirmar que tots aquests casos, excepte la pel•lícula Disney i la marca A-style, han pogut ser pareidolies; és a dir, un fenomen psicològic que consisteix en un estímul aleatori percebut de manera errònia com una forma habitual.
Els exemples més habituals de paradolies són: associar imatges a la forma dels núvols, de grans roques, rostres al capdavant dels cotxes...
Aixó ens demostra que tot això dels missatges subliminals pot ser fruit de la nostra capacitat imaginativa, encara que en certs anuncis, campanyes o imatges fixes ho fan de manera intencionada per aconseguir algun tipus de propòsit.
No obstantaixò, queden per fer moltes investigacions sobre aquest tema...