The man with the golden arms; Otto Preminger, 1955.
The man with the golden arms és un film del director Otto Preminger ,produït al Hollywood
dels anys cinquanta, basat en una novel·la literària del mateix nom de Nelson Algren.
Context
La dècada dels cinquanta van ser
una etapa de frontera entre la fi del cinema clàssic i el inici de una nova generació
de cineastes, amb idees fresques i una nova forma de mirar i fer cinema.
El principi del anys cinquanta va
ser complicat per a l’industria cinematogràfica, ja que es crea el Comitè d’Activitats
Anti-americanes (HUAC). La funció d’aquest organisme era perseguir les
conductes antiamericanes a qualsevol preu. Les estrelles, escriptors, directors
i gent de la industria van passar a seure a la banqueta, uns acusats de
simpatitzar amb idees comunistes mentre altres s'organitzaven en grups de
suport als companys que anaven sent cridats a declarar davant el Comitè. Van
ser uns anys amb molta desconfiança.
La situació social tampoc va
ajudar a la tradicional industria del cinema. Degut a l’estabilització econòmica
de la classe mitjana, aquesta comença a gaudir de nous electrodomèstics, automòbils
i la televisió; gran enemic del cinema. Així el públic es queda a casa, deixant
d’anar al cinema. La estratègia de les grans productores va ser invertir amb
les novetats tècniques com el 3-D, Cinemascope,
VistaVisión ... Però el cinema no tornarà a recuperar el públic perdut, els
nous hàbits ja estaran molt arrelats en la societat americana.
Tot i això aquesta època suposarà
un moment fantàstic de Hollywood. La indústria cinematogràfica treballa molt, i
la producció és gran en quantitat i gran en qualitat. Sorgeix "el nou Hollywood
" on Kubrick entra a les pantalles amb una renovada mirada sobre el que
els envolta. Tenen en definitiva una nova forma de narrar, de rodar i una forma
diferent d'entendre el cinema.
El film
Estrenada a mitjans dels anys
cinquanta, 1955, i englobada dins del gènere dramàtic, va ser protagonitzada
per un Frank Sinatra que no passava
el seu millor moment, una jove Kim Novak,
Eleanor Parker i Darren McGavin.
El film ,de quasi dues hores de
durada, comença quan Frankie Machine (Frank Sinatra), exadicte a la heroïna i
exjugador de cartes, surt de la presó i vol refer la seva vida evitant les drogues
i el joc. Quan surt de la presó es retroba amb la seva amant,amb la seva dona i
els gangsters que havien provocat la seva posada entre reixes. Tot el fim es
basa en la relació a trebs bandes entre elles. Otto Preminger retrata la vida
nocturna en un barri marginal de Chicago, amb tot el seu ambient mafiós i perillós
que el món underground comporta. És ,a grans trets, una historia de debilitat,
dolor i penediment mitjançant l’amor i la mort sense deixar apart la critica de
la marginalitat social de les classes baixes.
Destacar que va aconseguir tres
nominacions a l’acadèmia dels Oscars. Frank Sinatra com a millor actor, millor direcció
artística i Elmer Bernstein per la banda
sonora.
La banda sonora del film és una
obra mestra feta a ritme de Jazz la que aconsegueix mantenir perfectament la
tensió a tot el film. Feta per grans músics de Jazz de l’època com Sharly Rogers,
Shelly Manne i Pete Candoli , però dirigida per Elmer Bernstein.
Otto Preminger
El que és més important més enllà de la excel·lent
actuació de Frank Sinatra al film, va ser que va suposar un trencament del codi
Hays, va comportar fer un pas endavant i deixar endarrere el Hollywood
restrictiu.
Otto era un especialista en enfrontar-se
amb l’organisme encarregat de vetllar per la vigència del codig Hays. Al 1953
amb el film The moon in blue ja es va
enfrontar amb ells als tribunals, aquest film declarat immoral va ser emes sense
el vist i blau del codig Hays. I més tard, al 1955 amb l’estrena The man with the golden arms tractant un tema tabú ,com les drogues i la
toxicomania, es va reafirmar la derrota del codig i va suposar un important fet
pel cinema americà, que a partir d’aquest moment el codig Hays va passar a
segon pla.
Àlex Folguera - Comunicació Audiovisual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.