EL
LIPDUB: UNA NOVA APOSTA PUBLICITÀRIA
Els suports amb els
quals fer publicitat són diversos i se n’afegeixen de nous constantment,
apareixen noves tendències i recursos. El gran complement de la publicitat són
els mitjans de comunicació que l’ajuden a difondre entre els milers de milions
de consumidors. D’entre aquests mitjans destaquen: la premsa, la ràdio i la
televisió. Per ser més concrets, es coneix que la publicitat aporta als diaris
i revistes més del 50% dels ingressos. Els anuncis en premsa més freqüents són
els breus o els classificats per paraules sota els títols de “Venda i lloguer
de pisos”, “Automòbils”, “Traspassos”, etc. Entre els anuncis generals hi ha
els que tenen una mida gran: una pàgina, mitja pàgina horitzontal o
vertical,... i després hi ha els mòduls, que són petits requadres on s’hi
condensen els missatges literaris i les imatges més atractives per cridar
l’atenció del consumidor. El paper de diari però, disminueix la qualitat visual
de l’anunci i tampoc disposa de so ni moviment. La revista en canvi, soluciona
el primer inconvenient esmentat ja què el paper és millor i l’anunci té millor
qualitat visual amb color. En aquest cas, els anuncis ja van dirigits a un
sector de consumidors més concret segons el públic de cada revista per la seva
temàtica. Per exemple, en les revistes del cor s’hi anuncien en abundància
colònies, maquillatge o moda perquè el públic és majoritàriament femení.
D’altra banda la
ràdio és un mitjà de comunicació que disposa d’una capacitat per recollir
notícies i emetre la informació, bona o dolenta al moment puntual i de forma
gratuïta per als oients. La publicitat, per arribar a aquests oients, està de
moda crear una cançó amb un text adequat per descriure el producte i encara que
alguns publicistes pensin que no es una forma seriosa de presentar al públic
els productes, l’experiència demostra que la cançó dura anys en el mercat i fa
que tothom conegui el producte ràpidament. I d’aquest recurs publicitari també
en beu la televisió, un mitjà què seguint el tòpic que una imatge val més que
mil paraules va arribar a les nostres cases. L’únic inconvenient és que l’ús
d’alguns guions complicats i d’imatges incomprensibles enlloc de sorprendre els
consumidors, els poden confondre i trencar la venda del producte anunciat.
Només es disposa de vint segons per cridar l’atenció, provocar el desig i
l’acció de compra. L’espectador, però, si el veu més de quatre o cinc vegades
pot passar de la incomprensió i l’interès a la indiferència per l’anunci i el
producte en si. En definitiva, la finalitat d’un anunci publicitari és ensenyar
el producte tal com és però dins d’un paisatge de somni, bellesa, sensualitat,
luxe i confort, units en un còctel atractiu amb una màgica simfonia
audiovisual. Tot i això, no hem d’arribar a l’excès. Els anuncis de les grans
marques que inciten a un consum descontrolat poden provocar insatisfacció i
frustació als clients. Tanmateix, com que hi ha tantes cadenes lluitant per
captar telespectadors, el cost d’impacte és baix respecte a la premsa, la ràdio,
revistes,etc. En definitiva, amb bona creativitat, el producte entrarà per la
porta gran a milers de cases locals, regionals o nacionals segons siguin els
objectius marcats.
De la mateixa
manera que al lloc més dissimulat podem trobar publicitat, per exemple a les
cabines telefòniques, papereres, murals, rellotges, exposicions il·luminades,
transports públics (estacions i vehicles en si com ara a les portes), el lipdub naix de la mescla dels recursos
de la música, vídeo, possibilitat d’adaptar la cançó per parlar del
producte,... Es defineix com un vídeo musical realitzat per un grup de persones
que sincronitzen els seus llavis, gestos i moviments amb una cançó amb unes
característiques pròpies de producció i realització. Aquestes característiques
són: gravar-lo d’una sola tirada on els participants fan playback però mostrant
certa espontaneïtat en els moviments, autenticitat, nombre de participants
elevat per fer-ho més vistós i mostrar diversió, alegria i harmonia per
convèncer el consumidor dels resultats positius que té adquirir aquell
producte. A més, un lipdub pot anunciar i explicar el funcionament d’un
producte material però també d’una institució, festa, acte, empresa,etc. i el
seu format serveix per emetre’l en televisió, la cançó a la ràdio, inclús en el
cinema què tot i quedar-se actualment una mica en segon pla projectar l’ anunci
(en format lipdub o no) abans d’una pel·lícula t’assegura que tothom qui està
en aquella sala esperant veure un film s’assabenti de la projecció escollida
segons el tipus de públic al qual va destinada la pel·lícula. Fins i tot, el
lipdub, és un format publicitari què s’adapta al sens dubte el suport actual
més innovador i més barat: Internet. Encara què estigui en fase d’evolució, ja
ens dóna versatilitat i la possibilitat de triar el format d’acord amb les
nostres necessitats i poder anunciar els productes universalment. Fins i tot,
podrem saber les visites que rep la pàgina web i les vendes que s’aconsegueixen
a través de la mateixa pàgina.
Per acabar us deixo
amb dos exemples de lipdub, un format audiovisual què s’està convertint en un
nou format publicitari. El primer és del Centre d’Esplai Gaspar de Portolà,
produït el 2012 amb l’objectiu de donar-se a conèixer per mostrar qui són, què
fan i com es diverteixen en el lleure. El protagonitzen els monitors i
monitores, pares, mares i infants que en formen part. El segon és de l’Institut
d’educació secundària “Ciutat de Balaguer”, produït el curs 2011-2012 pels
alumnes de segon de batxillerat amb l’objectiu de passar una bona estona i
ensenyar la institució per dins.
LIPDUB CE GASPAR DE
PORTOLÀ:
LIPDUB INS CIUTAT
DE BALAGUER:
LAURA BAULIES
BELLMUNT
